Quina delícia de llibre el que estic llegint aquests dies. Es diu "Maletes perdudes", és de Jordi Puntí (vegeu aquí) i acaba de publicar-lo l'editorial Empúries. Puntí és un autor gairebé subterrani. Vull dir que no és un home que es prodigui gaire en les tribunes mediàtiques ni en els saraus on habitualment s'aplega la parròquia lletraferida del país. Tot això que té de guanyat.
Escriu poc, però segur. I cada vegada que publica alguna cosa assistim a la festa del talent i del bon gust. I de la senzillesa, perquè Puntí és home d'escriure fàcil coincideixo en el que deia dies enrere Vicenç Pagès: la seva és la millor prosa del moment i d'històries que t'enxampen des de la primera pàgina.
Em va passar amb els magnífics contes de "Pell d'armadillo", editats per Proa el 1998, i d'"Animals tristos" (Empúries, 2002) i m'està passant ara mateix...
dilluns, 22 de febrer del 2010
Les Maletes perdudes, Jordi Puntí
Les extraordinàries "Maletes perdudes", de Jordi Puntí. - Totxanes, totxos i maons
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada