http://www.publico.es/espana/177157/espana/cuenta/conun/millon/analfabetos
«No puedo trabajar sin saber leer»
http://www.publico.es/espana/177158/leer
dimecres, 26 de novembre del 2008
Més analfabets
España cuenta con un millón de analfabetos
http://www.publico.es/espana/177157/espana/cuenta/conun/millon/analfabetos
http://www.publico.es/espana/177157/espana/cuenta/conun/millon/analfabetos
L'ultradreta ha robat el llenguatge a l'esquerra
"La ultraderecha ha robado el lenguaje a la izquierda"
Entrevista a Thomas Frank, intelectual estadounidense que ha explorado sin cesar la relación entre política, cultura popular, economía y propaganda.
... Fundador del periódico satírico-político The Baffler en 1988, escribe regularmente en la revista Harpers, en The Wall Street Journal y en The New York Times. Ha publicado en castellano en Archipiélago, El Viejo Topo y la edición española de Le Monde Diplomatique. Su único libro traducido al castellano es ¿Qué pasa con Kansas?, sobre cómo los ultraconservadores conquistaron el corazón de Estados Unidos. ...
http://www.publico.es/internacional/177051/ultraderecha/robado/lenguaje/izquierda
¿Qué pasa con Kansas?, sobre cómo los ultraconservadores conquistaron el corazón de Estados Unidos
http://www.casadellibro.com/libro-que-pasa-con-kansas-como-los-ultraconservadores-conquistaron-el-corazon-de-estados-unidos/2900001285169
The baffler
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Baffler
Harper's
http://www.harpers.org
Archipiélago-Cuadernos de crítica de la cultura
http://www.archipielago-ed.com
El viejo topo
http://www.elviejotopo.com
Entrevista a Thomas Frank, intelectual estadounidense que ha explorado sin cesar la relación entre política, cultura popular, economía y propaganda.
... Fundador del periódico satírico-político The Baffler en 1988, escribe regularmente en la revista Harpers, en The Wall Street Journal y en The New York Times. Ha publicado en castellano en Archipiélago, El Viejo Topo y la edición española de Le Monde Diplomatique. Su único libro traducido al castellano es ¿Qué pasa con Kansas?, sobre cómo los ultraconservadores conquistaron el corazón de Estados Unidos. ...
http://www.publico.es/internacional/177051/ultraderecha/robado/lenguaje/izquierda
¿Qué pasa con Kansas?, sobre cómo los ultraconservadores conquistaron el corazón de Estados Unidos
http://www.casadellibro.com/libro-que-pasa-con-kansas-como-los-ultraconservadores-conquistaron-el-corazon-de-estados-unidos/2900001285169
The baffler
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Baffler
Harper's
http://www.harpers.org
Archipiélago-Cuadernos de crítica de la cultura
http://www.archipielago-ed.com
El viejo topo
http://www.elviejotopo.com
dimarts, 25 de novembre del 2008
The Crying Light
The Crying Light és el nou disc de Antony and The Johnsons
http://www.antonyandthejohnsons.com
http://www.antonyandthejohnsons.com
Realment parlant no es pot parlar de crisi
Ya lo dije: realmente hablando, no se puede hablar de crisis.
El Gobierno concede al Rey otros 3,3 millones de euros para 'redecorar' el palacio de La Zarzuela.
http://hl33.dinaserver.com/hosting/juantorreslopez.com/jtl//index.php?option=com_content&task=view&id=1337&Itemid=16
El Gobierno concede al Rey otros 3,3 millones de euros para 'redecorar' el palacio de La Zarzuela.
http://hl33.dinaserver.com/hosting/juantorreslopez.com/jtl//index.php?option=com_content&task=view&id=1337&Itemid=16
Il Divo
Il Divo (La spettacolare vita di Giulio Andreotti, Paolo Sorrentino, 2008)
http://it.wikipedia.org/wiki/Il_Divo_(film)
Il Divo (Paolo Sorrentino, 2008)
http://www.imdb.com/title/tt1023490
A l'abril de 2009 l'estrenen per ací.
http://it.wikipedia.org/wiki/Il_Divo_(film)
Il Divo (Paolo Sorrentino, 2008)
http://www.imdb.com/title/tt1023490
A l'abril de 2009 l'estrenen per ací.
Raices y Alas
Raices y Alas és el nou disc de Carmen Linares
http://www.publico.es/culturas/177383/linares/saca/oro/pozo/juan/ramon
Raices y Alas
http://www.carmenlinares.org/disco9.html
Carmen Linares
http://www.carmenlinares.org
http://www.publico.es/culturas/177383/linares/saca/oro/pozo/juan/ramon
Raices y Alas
http://www.carmenlinares.org/disco9.html
Carmen Linares
http://www.carmenlinares.org
dilluns, 24 de novembre del 2008
Les ex-parelles falses de Txeroki
Las ex parejas falsas de Txeroki
http://www.escolar.net/MT/archives/2008/11/las-ex-parejas-falsas-de-txeroki.html
http://www.escolar.net/MT/archives/2008/11/las-ex-parejas-falsas-de-txeroki.html
No al préstec de pagament a les biblioteques!
José Luis Sampedro: "¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos?"
POR LA LECTURA
José Luis Sampedro
http://www.filmica.com/david_bravo/archivos/007054.html
POR LA LECTURA
José Luis Sampedro
http://www.filmica.com/david_bravo/archivos/007054.html
Font de la Botalària (Borriol) i Desert de Les Palmes
Font de la Botalària (Borriol). Eixida molt bonica d'una senda cap amunt fins a Vilafamés. Al cap d'una bona estona hi ha un desviament cap a Sant Miquel i un altre cap a Vilafamés.
Al Desert de Les Palmes des de La Pobla Tornesa per la pista que arriba al restaurant Aladin. Des dalt del collet hi ha una senda que puja al Bartolo.
Al Desert de Les Palmes des de La Pobla Tornesa per la pista que arriba al restaurant Aladin. Des dalt del collet hi ha una senda que puja al Bartolo.
divendres, 21 de novembre del 2008
Entrevista a Malalai Joya, diputada afgana
MALALAI JOYA, DIPUTADA AFGANA EXPULSADA DEL PARLAMENTO POR SUS CRÍTICAS A LA OCUPACIÓN Y A LOS SEÑORES DE LA GUERRA
"España apoya a los señores de la guerra, a los traficantes y a los criminales en Afganistán"
http://diagonalperiodico.net/spip.php?article6773
Malalai Joya viajó a Madrid el pasado 30 de octubre, invitada por DIAGONAL y la librería asociativa Traficantes de Sueños. Aprovechamos esta visita de la diputada y activista afgana para entrevistarla.
..."El Parlamento afgano es peor que un establo. Muchos de sus miembros son los asesinos y los enemigos del pueblo afgano". Estas declaraciones en una entrevista televisiva fueron la excusa que dio pie a la expulsión de Malalai Joya del Parlamento en mayo de 2007. Poco después, esta joven diputada pidió perdón en público a los animales de establo "por compararlos con criminales"....
... Cuando le preguntan por la situación de la mujer, la diputada explica: "Antes iba con burka, ahora llevo burka y una escolta de cinco hombres armados". Cada semana Joya cambia de casa, cuando deja de ser segura. A menudo recibe amenazas telefónicas. Le han quitado el pasaporte diplomático y a Kabul volverá de incógnito, para esquivar a aquellos que quieren hacerla callar. ...
Malai Joya a Google
"España apoya a los señores de la guerra, a los traficantes y a los criminales en Afganistán"
http://diagonalperiodico.net/spip.php?article6773
Malalai Joya viajó a Madrid el pasado 30 de octubre, invitada por DIAGONAL y la librería asociativa Traficantes de Sueños. Aprovechamos esta visita de la diputada y activista afgana para entrevistarla.
..."El Parlamento afgano es peor que un establo. Muchos de sus miembros son los asesinos y los enemigos del pueblo afgano". Estas declaraciones en una entrevista televisiva fueron la excusa que dio pie a la expulsión de Malalai Joya del Parlamento en mayo de 2007. Poco después, esta joven diputada pidió perdón en público a los animales de establo "por compararlos con criminales"....
... Cuando le preguntan por la situación de la mujer, la diputada explica: "Antes iba con burka, ahora llevo burka y una escolta de cinco hombres armados". Cada semana Joya cambia de casa, cuando deja de ser segura. A menudo recibe amenazas telefónicas. Le han quitado el pasaporte diplomático y a Kabul volverá de incógnito, para esquivar a aquellos que quieren hacerla callar. ...
... D.: ¿Qué opinas de Karzai?
M.J.: Karzai es un títere de EE UU. Para las elecciones, había dos candidatos con posibilidades: un conocido criminal de guerra y Karzai, que en su momento prometió no venderse. La situación del país es cada día más difícil y Karzai quiere aumentar las tropas, porque el tema central es la seguridad y no la democracia. La gente le ridiculiza, dice que ni siquiera es alcalde de Kabul. Son los partidos fundamentalistas los que controlan los poderes legislativo, ejecutivo y judicial. El propio Karzai ha admitido que hay títeres de Irán y Rusia en el Gobierno. Los únicos que están satisfechos con Karzai son los países cercanos, porque acumulan poder, y EE UU, que quiere mantener una situación de inestabilidad en la zona por su propia política estratégica.
D.: ¿Cuál es la actuación de Karzai respecto al tráfico de opio?
M.J.: La palabra más apropiada para describir Afganistán hoy es 'infierno'. La política que llevó a cabo la CIA transformó el país en un sistema de mafias del opio. Se cultiva el 93% de toda la producción mundial. Cuatro personas del Gobierno son señores de la droga y las tropas estadounidenses también han entrado en este sucio negocio. Es un secreto a voces. Sin ir más lejos Ahmed Wali, el hermano de Karzai, al que llaman pequeño Bush, es un conocido traficante de opio en Kandahar.
D.: ¿Qué hace España en Afganistán?
M.J.: Como es aliada de EE UU, hace lo mismo: crímenes de guerra. No puedo encontrar una palabra más explícita. España está apoyando a los señores de la guerra, a los traficantes de opio y a los criminales de guerra en Afganistán. Nos dan una imagen muy negativa de lo que significa la democracia para España. Las tropas de ocupación deben abandonar nuestro país. Apoyan a fascistas como Jomeini, Mussolini o Pinochet. Vergüenza debería darle a Bush y a sus aliados haber invadido Afganistán y estar apoyando a esta gente.
Malai Joya a Google
Un altre calendari Pirelli
UGT presenta el "seu" calendari Pirelli
http://www.economiacatalana.com/cat/notices/ugt_presenta_el_seu_calendari_pirelli_1147.php
L'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya ha posat en marxa una campanya a Internet per oposar-se a l'expedient de regulació d'ocupació que ha presentat la direcció de Pirelli a la planta de Manresa per acomiadar 280 treballadors i treballadores. I ho ha fet d'una manera cridanera: amb un calendari encapçalat pel lema 'Menys tetes i més treball'.
Amb aquesta campanya, l'Avalot vol substituir el tradicional calendari de Pirelli amb noies despullades -que es presenta aquest dijous a Berlín- per un de "molt més representatiu" de la realitat de l'empresa i del seu model de relacions laborals.
A més a més, han creat un aplicatiu que permet enviar des de la web de la UGT de Catalunya un correu electrònic a l'Oficina de Comunicació de la central de Pirelli a Europa en el que, a més d'enviar la proposta de calendari, es pot llegir un missatge (en català, castellà i anglès) al·lusiu a l'ERO de la planta de Manresa.
eldebat.cat
El calendari:
http://www.hazteelsueco.org/addons/calendari_pirelli_08.pdf
"Menos tetas y más trabajo"
http://www.ugt.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1313&Itemid=1
Avalalot. Joves de la UGT de Catalunya
http://www.avalot.cat
http://www.economiacatalana.com/cat/notices/ugt_presenta_el_seu_calendari_pirelli_1147.php
L'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya ha posat en marxa una campanya a Internet per oposar-se a l'expedient de regulació d'ocupació que ha presentat la direcció de Pirelli a la planta de Manresa per acomiadar 280 treballadors i treballadores. I ho ha fet d'una manera cridanera: amb un calendari encapçalat pel lema 'Menys tetes i més treball'.
Amb aquesta campanya, l'Avalot vol substituir el tradicional calendari de Pirelli amb noies despullades -que es presenta aquest dijous a Berlín- per un de "molt més representatiu" de la realitat de l'empresa i del seu model de relacions laborals.
A més a més, han creat un aplicatiu que permet enviar des de la web de la UGT de Catalunya un correu electrònic a l'Oficina de Comunicació de la central de Pirelli a Europa en el que, a més d'enviar la proposta de calendari, es pot llegir un missatge (en català, castellà i anglès) al·lusiu a l'ERO de la planta de Manresa.
eldebat.cat
El calendari:
http://www.hazteelsueco.org/addons/calendari_pirelli_08.pdf
"Menos tetas y más trabajo"
http://www.ugt.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1313&Itemid=1
Avalalot. Joves de la UGT de Catalunya
http://www.avalot.cat
Marcela Croce contra el cine infantil de Hollywood
Dibus poco inocentes
http://www.publico.es/culturas/176256/dibus/inocentes
Marcela Croce refleja en su libro 'El cine infantil de Hollywood' cómo
la industria cinematográfica incluye en las películas mensajes que
refuerzan la ideología imperialista de los Estados Unidos.
http://www.publico.es/culturas/176256/dibus/inocentes
Marcela Croce refleja en su libro 'El cine infantil de Hollywood' cómo
la industria cinematográfica incluye en las películas mensajes que
refuerzan la ideología imperialista de los Estados Unidos.
... El libro analiza casi escena a escena 27 películas producidas
entre 1992 ( Aladdin) y 2007 (Bee Movie), en su mayoría de las
factorías Disney (en solitario o en coproducción con Pixar) y
Dreamworks. Objetivo: constatar cómo las tesis subyacentes en el
grueso de las películas de animación para niños producidas en
Hollywood en los últimos quince años concuerdan con los intereses de
Estados Unidos en materia de política de defensa (y ataque). ...
Sembla que el llibre té coses interessants però inclús la mateixa
periodista deixa veure a l'article que l'escriptora és com si l'hagués
agafat mania a tot el cine infantil dels EUA: "Un final hollywoodiense
puede admitir a los raros, siempre que su presentación sea un negocio
próspero", escribe sobre la saga del ogro verde, ejemplo de que la
autora encuentra siempre argumentos para no pasar una.
L'escriptora també admet que ""El cine infantil de Hollywood existe y
es absurdo ignorarlo". Se trata de tener herramientas críticas.
El que ha trobat Google d'aquest llibre
http://www.google.es/search?q=Marcela+Croce+cine+infantil+hollywood
El cine infantil de Hollywood
http://www.editorialalfama.com/ver_tit.php?id=55
Altres llibres de Marcela Croce
http://openlibrary.org/a/OL279907A
Altres llibres sobre el tema:
Para leer al pato Donald. Comunicación de masa y colonialismo (1972)
El gran tabaquismo en Hollywood, 1927-1951
dijous, 20 de novembre del 2008
Taula rodona: Urbanisme de consens
Taula rodona: 'Urbanisme de consens', que tindrà lloc el proper divendres dia 28 de novembre, a les 20.00 h., al Centre Cultural Valencià La Nau.
Organitza: BLOC de Castelló.
Què podem posar dins la bossa groga?
Pero, ¿qué es lo que va en la bolsa amarilla?
La cuarta parte de lo que se deposita en los contenedores destinados al reciclaje de plásticos no debería estar ahí
http://www.publico.es/ciencias/175479/bolsa/amarilla
... Sólo las bolsas, el papel de aluminio, las latas, los tetra briks, los aerosoles, las botellas de plástico, los tapones y las tapas deben ir a la bolsa amarilla para que se puedan reciclar. Pero en España, un 25% de los residuos incluidos en la bolsa amarilla no deberían estar ahí. En el caso de Madrid, los objetos inapropiados llegan a ser el 50%. ...
És molt interessant el final de l'article on es conta El viaje de una bolsa de plástico.
A la edició impresa del diari Público del dia 19 de novembre de 2008 (pàgina 41) hi ha imatges interessant dels processos de reciclatge.
La cuarta parte de lo que se deposita en los contenedores destinados al reciclaje de plásticos no debería estar ahí
http://www.publico.es/ciencias/175479/bolsa/amarilla
... Sólo las bolsas, el papel de aluminio, las latas, los tetra briks, los aerosoles, las botellas de plástico, los tapones y las tapas deben ir a la bolsa amarilla para que se puedan reciclar. Pero en España, un 25% de los residuos incluidos en la bolsa amarilla no deberían estar ahí. En el caso de Madrid, los objetos inapropiados llegan a ser el 50%. ...
És molt interessant el final de l'article on es conta El viaje de una bolsa de plástico.
A la edició impresa del diari Público del dia 19 de novembre de 2008 (pàgina 41) hi ha imatges interessant dels processos de reciclatge.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Concert de Jamaican Memories
JAMAICAN MEMORIES PRESENTA
Divendres 28 de Novembre 22:00 hores
Entrada 6 € (Aforament Limitat)
Sala Japan (C/. Miralcamp nº 51, nau 3)
(al costat del casal de festes de Vila-real)
CONCERT amb:
THE ONE NIGHT BAND
(SKA SOUL - CANADÀ)
+
BANDITS
(debut d'aquesta nova banda)
(OLD SCHOOL SKA - LA PLANA)
... I DESPRÉS CONTINUARÀ LA FESTA A CÀRREC DE
JAMAICAN MEMORIES SELECTORS
Organitza:
Jamaican Memories
www.myspace.com/jamaicanmemories
Col·labora:
La Lola
www.myspace.com/publalola
Taberna L´Ovella Negra
Bar Cafetería Cinema
Cafetería dels Barrufets
Dr. Cogollo
www.powercogollo.com
Sala Japan
www.myspace.com/japanrockclub
Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167
12001 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopular@moviments.net
http://laplana.indymedia.org
Properes activitats al CSO La Nau
Properes activitats al CSO LA NAU
Divendres 21 de Novembre:
A LES 23:00 CONCERT DE GRUPS NOVELLS AMB:
- Tu puta madre en almibar
- Ostia consagrà
- Meando acetona
Preu a la voluntat per l'autogestió del centre.
Abans del concert, a les 21h, hi haurà sopar vegà per 2€
Intenteu deixar-vos el gos a casa!!!
Dissabte 22 de Novembre:
1r CAMPIONAT DE FUTBOLÍ PRO-PRES.O.S. CSO LA NAU
El pròxim dissabte 22 de Novembre a les 12 del migdia, s'organitzarà el 1r Campionat de Futbolí Pro-PreS.O.S al CSO La Nau. L'objectiu d'aquest campionat és passar un matí divertit i compromés amb la lluita antirepressiva. El CSO La Nau obrirà les portes a les 10h del matí del dissabte, moment en el qual s'obrirà el termini d'inscripcions, que durarà fins a les 11.30h. A les 12 començarà el campionat, que seran creuaments dels equips que es formen, fins que queden dos equips, que només per haver arribat a la final tindran un fantàstic obsequi. Les inscripcions són a 3€ per cada equip, i tots els diners que s'obtinguen aniran destinats a la lluita antirepressiva, es donaran al Grup de Suport a Preses de la Plana. En acabar el campionat s'oferirà un gran dinar per a tots els assistents, per 3€ que inclourà beguda, una pàrt d'eixos beneficis aniran al Grup de Suport, i una altra a les despeses del Centre Social. Els partits seran al millor de 5 gols.
I RECORDEU QUE CONTINUEN ELS MENJADORS POPULARS VEGETARIANS TOTS ELS DIMECRES I DIJOUS PER 3€.
Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167
12001 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopular@moviments.net
http://laplana.indymedia.org
El dret de defensa front a les legislacions i tribunals excepcionals
Los pasados días 24 y 25 de octubre se celebró en Bilbao la Conferencia "El derecho de defensa frente a las legislaciones y tribunales excepcionales". De las mismas hemos realizado un trabajo de síntesis a la hora de sacar una serie de conclusiones, que esperamos compartáis y divulguéis.
En la página web de la Asociación de abogados y abogadas vascas Eskubideak (www.eskubideak.com) podréis encontrar igualmente las ponencias de los participantes.
Behatokia, Observatorio de Derechos Humanos de Euskal Herria.
En la página web de la Asociación de abogados y abogadas vascas Eskubideak (www.eskubideak.com) podréis encontrar igualmente las ponencias de los participantes.
Behatokia, Observatorio de Derechos Humanos de Euskal Herria.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Get 1, Give 1 (One Laptop per Child)
Arriba a Europa la campanya Get 1 Give 1 del projecte One Laptop per Child.
La Fundación 'Un portátil por niño' relanza la campaña iniciada el año pasado para promover donaciones internacionales durante las fechas navideñas.
...A través del portal de comercio electrónico Amazon, los consumidores interesados podrán encargar, por 399 dólares en Estados Unidos o 275 libras en Reino Unido, dos portátiles XO, uno de los cuales se donará a un niño de un país emergente. ...
http://www.adn.es/tecnologia/20081118/NWS-0002-OLPC-lanza-campana-donaciones-Navidad.html
Per aconseguir un i regalar un altre: http://www.amazon.com/gp/browse.html?ie=UTF8&marketplaceID=ATVPDKIKX0DER&me=A34NLXJLC88VVS
Per saber més coses del projecte: http://laptop.org
El que diu la vikipèdia:
...Las baterías tienen una duración de días, no de horas, gracias a un procesador con baja frecuencia de reloj.
La Fundación 'Un portátil por niño' relanza la campaña iniciada el año pasado para promover donaciones internacionales durante las fechas navideñas.
...A través del portal de comercio electrónico Amazon, los consumidores interesados podrán encargar, por 399 dólares en Estados Unidos o 275 libras en Reino Unido, dos portátiles XO, uno de los cuales se donará a un niño de un país emergente. ...
http://www.adn.es/tecnologia/20081118/NWS-0002-OLPC-lanza-campana-donaciones-Navidad.html
Per aconseguir un i regalar un altre: http://www.amazon.com/gp/browse.html?ie=UTF8&marketplaceID=ATVPDKIKX0DER&me=A34NLXJLC88VVS
Per saber més coses del projecte: http://laptop.org
El que diu la vikipèdia:
...Las baterías tienen una duración de días, no de horas, gracias a un procesador con baja frecuencia de reloj.
El portátil posee dos grandes antenas de WiFi que son al mismo tiempo los cierres de la tapa. No tiene disco duro sino memoria flash como dispositivo para almacenar el sistema operativo y los datos del usuario. La memoria flash puede expandirse por medio de unidades externas de tipo estándar, a través de sus tres puertos USB.
La tapa puede girarse totalmente y convertir el aparato en un tipo tableta sin teclado, aunque los modelos mas recientes ya incoporan pantalla táctil.
También llevan una minicámara en la tapa, micrófono, dos altavoces, lector de tarjetas SD, varios botones tipo consola de juegos, y LEDs diversos para teclado y batería.
La OLPC es ecológico debido a las razones siguentes:
- Su vida estimada es 2,5 veces más larga que el de un portátil estándar (cinco años en vez de dos).
- Pesa la mitad de un ordenador portátil normal.
- Sus baterías duran hasta cuatro veces más que las estándar.
- Consume 10 veces menos que un portátil normal. También su consumo de energía es 14 veces más bajo que los requisitos especificados en la Energy Star.[1]
- La OLPC cumple con RoHS (Restricción de ciertas Sustancias Peligrosas en aparatos eléctricos y electrónicos). También es el primer ordenador en el mundo que no necesita mercurio para la pantalla.
- Hay un programa de reciclaje para los OLPC en todos los países en que se distribuya.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Milakabilaka (miles buscando)
Nace Milakabilaka, nueva iniciativa para superar el conflicto
En las últimas semanas surgen nuevas propuestas que recogen la ilusión de miles de personas por una solución democrática basada en un diálogo sin exclusiones.
http://www.diagonalperiodico.net/spip.php?article3022
Milakabilaka es el nombre de una iniciativa social que se vestirá de largo la próxima semana en Irun y que reivindicará el diálogo y el acuerdo democrático mediante un método y con una extensión sin precedentes. «Hablen ustedes, hagan lo que se deba hacer y arreglénlo de una vez, eso es lo que venimos a decir», adelantaron ayer personas muy conocidas de la sociedad vasca. Tras apuntar que «la dinámica de responder a un golpe con otro golpe no nos llevará nunca a nada», se dirigen a toda la ciudadanía para pedir impulso a una solución basada en dos conceptos: «respeto y democracia». ...
http://www.gara.net/idatzia/20070119/art197772.php
Milakabilaka reúne a miles de «caras y voces por la esperanza"
Apenas unos días después de presentarse ante la opinión pública, la iniciativa ciudadana Milakabilaka logró reunir a miles y miles de personas a orillas de la ría del Ibaizabal. Junto al puente del Ayuntamiento de Bilbo se dio curso a un mensaje claro, en defensa del diálogo, la paz y el respeto a Euskal Herria. Y se recordó a los políticos que «están ahí porque la voluntad de la ciudadanía así lo ha decidido".
http://www.gara.net/paperezkoa/20070204/1675/es//Milakabilaka/reune/miles/caras/voces/esperanza
Milakabilaka da hoy un nuevo paso es busca de una solución democrática
«Doce horas por la resolución del conflicto" El Arenal de Bilbo acogerá hoy, durante doce horas, una nueva iniciativa de Milakabilaka, que desde hace meses aglutina el deseo de miles y miles de personas de alcanzar una solución democrática al conflicto.
http://www.kaosenlared.net/noticia/milakabilaka-da-hoy-nuevo-paso-busca-solucion-democratica
En las últimas semanas surgen nuevas propuestas que recogen la ilusión de miles de personas por una solución democrática basada en un diálogo sin exclusiones.
http://www.diagonalperiodico.net/spip.php?article3022
Milakabilaka es el nombre de una iniciativa social que se vestirá de largo la próxima semana en Irun y que reivindicará el diálogo y el acuerdo democrático mediante un método y con una extensión sin precedentes. «Hablen ustedes, hagan lo que se deba hacer y arreglénlo de una vez, eso es lo que venimos a decir», adelantaron ayer personas muy conocidas de la sociedad vasca. Tras apuntar que «la dinámica de responder a un golpe con otro golpe no nos llevará nunca a nada», se dirigen a toda la ciudadanía para pedir impulso a una solución basada en dos conceptos: «respeto y democracia». ...
http://www.gara.net/idatzia/20070119/art197772.php
Milakabilaka reúne a miles de «caras y voces por la esperanza"
Apenas unos días después de presentarse ante la opinión pública, la iniciativa ciudadana Milakabilaka logró reunir a miles y miles de personas a orillas de la ría del Ibaizabal. Junto al puente del Ayuntamiento de Bilbo se dio curso a un mensaje claro, en defensa del diálogo, la paz y el respeto a Euskal Herria. Y se recordó a los políticos que «están ahí porque la voluntad de la ciudadanía así lo ha decidido".
http://www.gara.net/paperezkoa/20070204/1675/es//Milakabilaka/reune/miles/caras/voces/esperanza
Milakabilaka da hoy un nuevo paso es busca de una solución democrática
«Doce horas por la resolución del conflicto" El Arenal de Bilbo acogerá hoy, durante doce horas, una nueva iniciativa de Milakabilaka, que desde hace meses aglutina el deseo de miles y miles de personas de alcanzar una solución democrática al conflicto.
http://www.kaosenlared.net/noticia/milakabilaka-da-hoy-nuevo-paso-busca-solucion-democratica
Asthmatic lion sound systema (Talka, 08)
Fermín Muguruza: "En Madrid y Valencia hay gente que sigue el manual de Goebbels a rajatabla"
http://www.publico.es/culturas/174830/fermin/muguruza/madrid/valencia/gente/sigue/manual/goebbels/rajatabla
El nuevo disco de Fermín Muguruza se abre con Casquillos de bala y Dispara al cantante. El combate, como el mismo músico afirma en esta entrevista, sigue en pie. De ahí la portada de Asthmatic lion sound systema (Talka, 08), teñida de colores jamaicanos, con Muguruza sosteniendo un bote de spray, como ofreciéndoselo al público, a la gente. Porque sí, hay batalla, pero cada día es más difícil encontrar el frente. Son demasiados, y el trabajo de uno solo avanza como una flecha hacia la diana de la frustración. Por eso Muguruza canta -junto a Manu Chao- Milaka Bilaka (Miles buscando), canción que da nombre a un colectivo ciudadano (Milakabilaka) que lucha por la paz en el País Vasco y que cierra su nuevo álbum. El polémico músico vasco puede sonar ingenuo, pero ¿qué es más ingenuo? ¿Eso o dejar el futuro en manos de los políticos y los empresarios? ¿Hay margen para el ciudadano o el escepticismo nos ha cegado definitivamente? Muguruza, por ahora, no descansa. ...
Disparad al cantante
http://www.gorkalimotxo.net/blog/2008/10/31/disparad-al-cantante
Hoy sale a la calle el nuevo disco de Fermin Muguruza y, como ya sabrán los habituales, eso es motivo de regocijo y alborozo en esta casa. Y además por partida doble, porque aprovechando la ocasión Fermin Muguruza ha renovado por completo su web, ha estrenado el videoclip "Shoot the singer" (en el que vuelve a tocar la guitarra) y ha empezado a publicar sus comunicados por RSS.
http://www.publico.es/culturas/174830/fermin/muguruza/madrid/valencia/gente/sigue/manual/goebbels/rajatabla
El nuevo disco de Fermín Muguruza se abre con Casquillos de bala y Dispara al cantante. El combate, como el mismo músico afirma en esta entrevista, sigue en pie. De ahí la portada de Asthmatic lion sound systema (Talka, 08), teñida de colores jamaicanos, con Muguruza sosteniendo un bote de spray, como ofreciéndoselo al público, a la gente. Porque sí, hay batalla, pero cada día es más difícil encontrar el frente. Son demasiados, y el trabajo de uno solo avanza como una flecha hacia la diana de la frustración. Por eso Muguruza canta -junto a Manu Chao- Milaka Bilaka (Miles buscando), canción que da nombre a un colectivo ciudadano (Milakabilaka) que lucha por la paz en el País Vasco y que cierra su nuevo álbum. El polémico músico vasco puede sonar ingenuo, pero ¿qué es más ingenuo? ¿Eso o dejar el futuro en manos de los políticos y los empresarios? ¿Hay margen para el ciudadano o el escepticismo nos ha cegado definitivamente? Muguruza, por ahora, no descansa. ...
Disparad al cantante
http://www.gorkalimotxo.net/blog/2008/10/31/disparad-al-cantante
Hoy sale a la calle el nuevo disco de Fermin Muguruza y, como ya sabrán los habituales, eso es motivo de regocijo y alborozo en esta casa. Y además por partida doble, porque aprovechando la ocasión Fermin Muguruza ha renovado por completo su web, ha estrenado el videoclip "Shoot the singer" (en el que vuelve a tocar la guitarra) y ha empezado a publicar sus comunicados por RSS.
Bolonya, oportunitat i pretext
Bolonia, oportunidad y pretexto, de José Antonio Piqueras
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111600_5_519905__Opinion-Bolonia-oportunidad-pretexto
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111600_5_519905__Opinion-Bolonia-oportunidad-pretexto
Dos mails oberts sobre educació de Carlota Franco
Immòbils i bocabadats / Futurs telespectadors
L'escola, com més tard millor
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2744491
Campanya contra el .bcn a Facebook
Campanya contra el .bcn a Facebook
Un grup d'internautes van llançar fa unes quantes setmanes una campanya a la xarxa social Facebook contra el .bcn, el domini que l'Ajuntament de Barcelona propugna per identificar webs relacionades amb la ciutat. Aquest grup, anomenat .CAT i punt! no al domini .bcn, ha aconseguit en poc temps 1.300 adherits. Fa uns quants dies, el consistori barceloní va llançar una campanya publicitària per aconseguir el domini, al marge de la Fundació puntCat.
En aquest domini, la comunitat internauta catalana hi veu un instrument que debilitaria la posició del .cat. Fins i tot la Generalitat s'hi ha mostrat adversa: 'Catalunya no té la fortalesa que tenen els estats, i el projecte del .cat se'n ressentiria, perquè perdria un aliat tan important com Barcelona. Catalunya necessita Barcelona, que ha de fer el paper de capital. Però el model actual de Barcelona és el de ciutat-estat, que renuncia a presidir el projecte de Catalunya. Tot plegat em fa pensar que qui hagi ideat el .bcn veu Catalunya com una àrea metropolitana de Barcelona', va dir el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch.
Vilaweb
Un grup d'internautes van llançar fa unes quantes setmanes una campanya a la xarxa social Facebook contra el .bcn, el domini que l'Ajuntament de Barcelona propugna per identificar webs relacionades amb la ciutat. Aquest grup, anomenat .CAT i punt! no al domini .bcn, ha aconseguit en poc temps 1.300 adherits. Fa uns quants dies, el consistori barceloní va llançar una campanya publicitària per aconseguir el domini, al marge de la Fundació puntCat.
En aquest domini, la comunitat internauta catalana hi veu un instrument que debilitaria la posició del .cat. Fins i tot la Generalitat s'hi ha mostrat adversa: 'Catalunya no té la fortalesa que tenen els estats, i el projecte del .cat se'n ressentiria, perquè perdria un aliat tan important com Barcelona. Catalunya necessita Barcelona, que ha de fer el paper de capital. Però el model actual de Barcelona és el de ciutat-estat, que renuncia a presidir el projecte de Catalunya. Tot plegat em fa pensar que qui hagi ideat el .bcn veu Catalunya com una àrea metropolitana de Barcelona', va dir el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch.
Vilaweb
Casal Popular de Castelló: Xerrada del Franki (i sopar)
Xerrada del Franki (i sopar)
Divendres 28 de novembre (20 hores)
Casal Popular de Castelló
Xerrrada a càrrec del company represaliat Franki (Francesc Argemí i Anglada) i de membres del col·lectiu SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa) per conèixer de primera mà la seua situació actual, així com per reflexionar al voltant de les possibles respostes davant l'ofensiva repressiva contra els moviments socials.
A més a més després de la xerrada hi haurà un deliciós sopar de suport a presos i preses per 4 eurets de res.
Organitza: Grup de Suport als presos i preses de la Plana
Per + info sobre el Franki i el seu cas, visiteu:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Franki
Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167
12001 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopular@moviments.net
http://laplana.indymedia.org
dijous, 13 de novembre del 2008
La veritat sobre Obama
Obama mató a su abuelita para asegurarse la presidencia
La edición semanal de The KKK Times sostiene en primera página que la muerta de Madelyn Dunham apenas un día antes de las elecciones fue una estrategia de marketing político para aupar al candidato entre los ETV (Easy Teardrop Voters). Este oscuro affaire podría borrar de un plumazo la popularidad de Barack Obama, el primer presidente azabache de los USA. ...
Mundo Cruel
La edición semanal de The KKK Times sostiene en primera página que la muerta de Madelyn Dunham apenas un día antes de las elecciones fue una estrategia de marketing político para aupar al candidato entre los ETV (Easy Teardrop Voters). Este oscuro affaire podría borrar de un plumazo la popularidad de Barack Obama, el primer presidente azabache de los USA. ...
Mundo Cruel
Cal controlar els moviments de capital
Al final, com ja proposaven Ignacio Ramonet i els d'ATTAC en 1997, el que cal és controlar els grans moviments de capital.
Ha calgut una crisi financera (i de rebot la nostra, la de veres) per adonar-se'n. Ja veurem què fan i en què consisteix la refundació del capitalisme. I enlloc de refundar un sistema econòmic que s'ha demostrat que no funciona, per què no canviar de sistema? De moment, com diu Galeano, aquesta refundació està consistint en continuar fent públiques les pèrdues i fer privats els beneficis. El capitalisme perfecte: si va bé es forren uns quants i si no va bé ho paguem entre tots.
HA LLEGADO EL MOMENTO ¡CLAUSUREMOS EL CASINO FINANCIERO! Comunicado de ATTAC sobre la crisis financiera y las alternativas democráticas "¡Desarmemos los mercados!". Este eslogan se acuñó cuando se fundó Attac en 1998.En la actualidad, el mundo rico se encuentra en medio de una crisis, la más grave esde la Gran Depresión de 1929. El desplome de septiembre de 2008 en Wall Street marca el fin de un periodo histórico: el sistema del capitalismo financiero se ha hundido...
Articles de Juan Torres López sobre la crisi econòmica actual
Ha calgut una crisi financera (i de rebot la nostra, la de veres) per adonar-se'n. Ja veurem què fan i en què consisteix la refundació del capitalisme. I enlloc de refundar un sistema econòmic que s'ha demostrat que no funciona, per què no canviar de sistema? De moment, com diu Galeano, aquesta refundació està consistint en continuar fent públiques les pèrdues i fer privats els beneficis. El capitalisme perfecte: si va bé es forren uns quants i si no va bé ho paguem entre tots.
HA LLEGADO EL MOMENTO ¡CLAUSUREMOS EL CASINO FINANCIERO! Comunicado de ATTAC sobre la crisis financiera y las alternativas democráticas "¡Desarmemos los mercados!". Este eslogan se acuñó cuando se fundó Attac en 1998.En la actualidad, el mundo rico se encuentra en medio de una crisis, la más grave esde la Gran Depresión de 1929. El desplome de septiembre de 2008 en Wall Street marca el fin de un periodo histórico: el sistema del capitalismo financiero se ha hundido...
Articles de Juan Torres López sobre la crisi econòmica actual
Els millors curtmetratges d'animació d'Aint It Cool News
Los mejores cortometrajes de animación de Ain't It Cool News
...Ahora en YouTube se han empezado a compartir y subir cortometrajes de animación de la época clásica (¿es esto piratería?). En este sentido, y es el motivo por el que recomiendo la entrada, Ain't It Cool News, referente en el mundo del cine en la blogosfera anglosajona, y con el que no suelo compartir punto de vista (me gustan otras películas que las que suelen recomendar), se ha sacado de la manga una excelente entrada con sus 10 películas de animación favoritas (todo cortometrajes), buscándolas en Internet y subiéndolas para su disfrute. Entre los distintas obras que podemos encontrar están: 'Music Land' de Disney (obra que ya os hemos traído en blog de cine), 'Peace On Earth' y 'Little Buck Cheeser' de MGM, 'The Tell-Tale Heart' de UPA, 'Tulips Shall Grow' de George Pal, 'Balloon Land' y 'Skeleton Frolic' de Ub Iwerks, 'Closed Mondays' de Will Vinton y 'Great Vegatable Mystery' y 'Ants In the Plants' de Max Fleischer. Disfrutarlos.
Ver la selección de cortos de animación en Ain't It Cool News
Blog de cine
...Ahora en YouTube se han empezado a compartir y subir cortometrajes de animación de la época clásica (¿es esto piratería?). En este sentido, y es el motivo por el que recomiendo la entrada, Ain't It Cool News, referente en el mundo del cine en la blogosfera anglosajona, y con el que no suelo compartir punto de vista (me gustan otras películas que las que suelen recomendar), se ha sacado de la manga una excelente entrada con sus 10 películas de animación favoritas (todo cortometrajes), buscándolas en Internet y subiéndolas para su disfrute. Entre los distintas obras que podemos encontrar están: 'Music Land' de Disney (obra que ya os hemos traído en blog de cine), 'Peace On Earth' y 'Little Buck Cheeser' de MGM, 'The Tell-Tale Heart' de UPA, 'Tulips Shall Grow' de George Pal, 'Balloon Land' y 'Skeleton Frolic' de Ub Iwerks, 'Closed Mondays' de Will Vinton y 'Great Vegatable Mystery' y 'Ants In the Plants' de Max Fleischer. Disfrutarlos.
Ver la selección de cortos de animación en Ain't It Cool News
Blog de cine
Iniciativa popular per prohibir les curses de braus a Catalunya
Admitida en Catalunya una iniciativa popular para prohibir las corridas de toros
Los promotores deberán acreditar 50.000 firmas en los próximos meses ante el Parlamento Catalán.
No totes les tradicions són respectables ni són cultura i aquesta de les curses de braus tampoc.
Los promotores deberán acreditar 50.000 firmas en los próximos meses ante el Parlamento Catalán.
No totes les tradicions són respectables ni són cultura i aquesta de les curses de braus tampoc.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Nid wyf yn y swyddfa ar hyn o bryd. Anfonwch unrhyw waith i'w gyfieithu
Pifiada anglesa
El cartell que es veu en la fotografia aquesta diu, en anglès, que els vehicles grans no poden entrar per aquest carrer, que és una zona residencial. El text de sota és en gal·lès i hauria de dir el mateix però els qui m'han enviat la foto asseguren que hi diu "No sóc al despatx ara, si us plau envieu els treballs que voleu que traduïsca".
Què va passar? Que algú va enviar a un traductor un text i va rebre una resposta automàtica, només en gal·lès supose. L'anglès que l'enviava degué pensar que allò que acabava de rebre era la traducció del text demanat quan en realitat només era un d'aquells missatges que es posen quan no vas a contestar de seguida el correu o el messenger. I el resultat de la pífia és aquesta bonica placa que les autoritats de Swansea s'han donat pressa, per cert, en treure del carrer.
Mails per a Hipàtia
El cartell que es veu en la fotografia aquesta diu, en anglès, que els vehicles grans no poden entrar per aquest carrer, que és una zona residencial. El text de sota és en gal·lès i hauria de dir el mateix però els qui m'han enviat la foto asseguren que hi diu "No sóc al despatx ara, si us plau envieu els treballs que voleu que traduïsca".
Què va passar? Que algú va enviar a un traductor un text i va rebre una resposta automàtica, només en gal·lès supose. L'anglès que l'enviava degué pensar que allò que acabava de rebre era la traducció del text demanat quan en realitat només era un d'aquells missatges que es posen quan no vas a contestar de seguida el correu o el messenger. I el resultat de la pífia és aquesta bonica placa que les autoritats de Swansea s'han donat pressa, per cert, en treure del carrer.
Mails per a Hipàtia
Panells solars per a les teulades
Nuevos paneles solares para tus techos
Permite que el sol alimente de energía tu casa u oficina usando los nuevos paneles solares para tejado de la compañía Open Energy, al menos si vives en Estados Unidos.
La empresa Open Energy Corp's ha lanzado recientemente al mercado "tejas" solares que pueden colocarse en los techos de las casas y otros edificios. Estos paneles tejas funcionan tanto si el techo es derecho como si presenta ondulaciones. Además, para que combine con tu hogar, la empresa tiene los paneles disponibles en tres colores: Gris, Marrón y Terracota.
erenovable
Permite que el sol alimente de energía tu casa u oficina usando los nuevos paneles solares para tejado de la compañía Open Energy, al menos si vives en Estados Unidos.
La empresa Open Energy Corp's ha lanzado recientemente al mercado "tejas" solares que pueden colocarse en los techos de las casas y otros edificios. Estos paneles tejas funcionan tanto si el techo es derecho como si presenta ondulaciones. Además, para que combine con tu hogar, la empresa tiene los paneles disponibles en tres colores: Gris, Marrón y Terracota.
erenovable
The party's over (III)
'The Economist' diu que la descentralització espanyola "potser ha anat massa lluny"
El prestigiós diari econòmic britànic The Economist, en un ampli reportatge publicat fa pocs dies, argumenta que el procés autonòmic espanyol i la transferència de competències a les comunitats autònomes "potser ha anat massa lluny". El reportatge, generalment molt acurat, tot i que inclou alguna inexactitud, té cura de presentar els diferents punts de vista sobre la qüestió, però s'inclina lleugerament cap a una visió més centralista de l'Estat o, en tot cas, cap a un federalisme que "hauria fixat clarament les regles", evitant que les comunitats autònomes, especialment Catalunya i el País Basc, segueixin reivindiquen més capacitat d'autogovern.
El reportatge, que admet que, en termes generals, el sistema autonòmic ha estat positiu, adverteix també d'una sèrie de problemes que hauria generat. Per exemple, el "renaixement d'un vell fenomen polític espanyol, el cacic, o líder polític provincial". I en posa tres exemples, però no pas de líders provincials de comportament clarament caciquil i que tothom pot tenir en ment, sinó de presidents autonòmics d'ara i d'ahir: Jordi Pujol, Manuel Fraga i Manuel Chaves. El diari econòmic se sorprèn que "aquests prínceps moderns", els presidents autonòmics, tinguin "les seves corts". I explica que "cada govern regional vol les seves pròpies universitats i museus" i, en una afirmació ben errònia, que "cada govern regional té la seva pròpia televisió".
Després de presentar aquests exemples de descentralització, que se suggereix que és excessiva, el reportatge explica que tot plegat "no ha aplacat" els nacionalistes catalans, bascos i gallecs, que no accepten el "Café per a tothom" perquè "el volen només per a ells sols, com a reconeixement que són diferents". I passa a explicar que, tot i que els "nacionalistes" catalans i bascos segueixen amb les seves reivindicacions, en molts aspectes estan més que assolides. I fins i tot massa, que succeeix, segons el diari, en l'espinós tema de la llengua
Millor en bilingüe
'The Economist' explica que la política de la Generalitat està teòricament pel bilingüisme, però que, en la pràctica, l'escola és en català, "amb el castellà ensenyat com un idioma estranger". També afirma que "un professor que no parla res de català gairebé no té cap possibilitat d'ensenyar a la Universitat a Barcelona" i que "un film en castellà no serà subvencionat amb fons públics". Actuacions que, citant al líder de CiU, Artur Mas, són necessàries perquè sinó "el català corre el risc de desaparèixer". Però el diari també remarca que "tot i aquests esforços, només la meitat dels catalans usa habitualment el català".
Les tesis de Savater
Tot i que presenta amb respecte les tesis del catalanisme sobre la llengua, el reportatge s'alinea lleugerament més amb les del nacionalisme espanyol. Així, afirma que el "dogmatisme lingüístic" dels governs català i basc ha provocat una reacció contrària, i posa com a exemple el Manifest per l'espanyol de Fernando Savater i "altres figures públiques". Així, explica que tot i que "la premsa socialista" qualifica els promotors del manifest de "nacionalistes Castellans", en realitat han "tocat un punt sensible". I afirma que "molts catalans raonables", sense citar-los ni quantificar-los, opinen que "el català estarà sa i estalvi si continua sent la llengua de l'escola primària, però que Catalunya guanyaria molt més permetent que es pogués escollir entre català i castellà a les escoles secundàries".
Reconeix el dèficit català
El reportatge, això sí, també reconeix que, fins ara, Catalunya "tot i ser la quarta regió més rica, rebia menys despesa pública per cap que moltes altres", i que en els propers set anys aquest desajust se solucionarà amb l'aplicació de l'Estatut. I conclou amb una tesi sorprenent: que, en comptes d'aquesta continua tensió entre les reivindicacions autonòmiques i els corrents centralistes, "hauria estat més senzill que Espanya hagués adoptat un model federal el 1978", que hauria "fixat clarament les regles", amb un Senat que faria les funcions de cambra territorial, a imatge del Bundesrat alemany. Però explica que aquest federalisme mai no ha pogut ser possible, tant perquè els nacionalistes catalans i bascos només haurien acceptat "una confederació de nacions", com perquè el PP no en vol sentir a parlar, de federalisme.
eldebat.cat
El prestigiós diari econòmic britànic The Economist, en un ampli reportatge publicat fa pocs dies, argumenta que el procés autonòmic espanyol i la transferència de competències a les comunitats autònomes "potser ha anat massa lluny". El reportatge, generalment molt acurat, tot i que inclou alguna inexactitud, té cura de presentar els diferents punts de vista sobre la qüestió, però s'inclina lleugerament cap a una visió més centralista de l'Estat o, en tot cas, cap a un federalisme que "hauria fixat clarament les regles", evitant que les comunitats autònomes, especialment Catalunya i el País Basc, segueixin reivindiquen més capacitat d'autogovern.
El reportatge, que admet que, en termes generals, el sistema autonòmic ha estat positiu, adverteix també d'una sèrie de problemes que hauria generat. Per exemple, el "renaixement d'un vell fenomen polític espanyol, el cacic, o líder polític provincial". I en posa tres exemples, però no pas de líders provincials de comportament clarament caciquil i que tothom pot tenir en ment, sinó de presidents autonòmics d'ara i d'ahir: Jordi Pujol, Manuel Fraga i Manuel Chaves. El diari econòmic se sorprèn que "aquests prínceps moderns", els presidents autonòmics, tinguin "les seves corts". I explica que "cada govern regional vol les seves pròpies universitats i museus" i, en una afirmació ben errònia, que "cada govern regional té la seva pròpia televisió".
Després de presentar aquests exemples de descentralització, que se suggereix que és excessiva, el reportatge explica que tot plegat "no ha aplacat" els nacionalistes catalans, bascos i gallecs, que no accepten el "Café per a tothom" perquè "el volen només per a ells sols, com a reconeixement que són diferents". I passa a explicar que, tot i que els "nacionalistes" catalans i bascos segueixen amb les seves reivindicacions, en molts aspectes estan més que assolides. I fins i tot massa, que succeeix, segons el diari, en l'espinós tema de la llengua
Millor en bilingüe
'The Economist' explica que la política de la Generalitat està teòricament pel bilingüisme, però que, en la pràctica, l'escola és en català, "amb el castellà ensenyat com un idioma estranger". També afirma que "un professor que no parla res de català gairebé no té cap possibilitat d'ensenyar a la Universitat a Barcelona" i que "un film en castellà no serà subvencionat amb fons públics". Actuacions que, citant al líder de CiU, Artur Mas, són necessàries perquè sinó "el català corre el risc de desaparèixer". Però el diari també remarca que "tot i aquests esforços, només la meitat dels catalans usa habitualment el català".
Les tesis de Savater
Tot i que presenta amb respecte les tesis del catalanisme sobre la llengua, el reportatge s'alinea lleugerament més amb les del nacionalisme espanyol. Així, afirma que el "dogmatisme lingüístic" dels governs català i basc ha provocat una reacció contrària, i posa com a exemple el Manifest per l'espanyol de Fernando Savater i "altres figures públiques". Així, explica que tot i que "la premsa socialista" qualifica els promotors del manifest de "nacionalistes Castellans", en realitat han "tocat un punt sensible". I afirma que "molts catalans raonables", sense citar-los ni quantificar-los, opinen que "el català estarà sa i estalvi si continua sent la llengua de l'escola primària, però que Catalunya guanyaria molt més permetent que es pogués escollir entre català i castellà a les escoles secundàries".
Reconeix el dèficit català
El reportatge, això sí, també reconeix que, fins ara, Catalunya "tot i ser la quarta regió més rica, rebia menys despesa pública per cap que moltes altres", i que en els propers set anys aquest desajust se solucionarà amb l'aplicació de l'Estatut. I conclou amb una tesi sorprenent: que, en comptes d'aquesta continua tensió entre les reivindicacions autonòmiques i els corrents centralistes, "hauria estat més senzill que Espanya hagués adoptat un model federal el 1978", que hauria "fixat clarament les regles", amb un Senat que faria les funcions de cambra territorial, a imatge del Bundesrat alemany. Però explica que aquest federalisme mai no ha pogut ser possible, tant perquè els nacionalistes catalans i bascos només haurien acceptat "una confederació de nacions", com perquè el PP no en vol sentir a parlar, de federalisme.
eldebat.cat
The party's over (II)
L'autor de l'article de 'The Economist' es pregunta si no "s'està fent un mirall de les polítiques intolerants de la dictadura" per defensar el català
L'autor del polèmic article sobre Espanya i Catalunya publicat a The Economist, Michael Reid, ha assegurat, en una entrevista a La Nit de RAC1, que "no veig que s'hagi de rectificar... És un reportatge que recull moltes opinions i que inclou una anàlisi que crec que és bastant ajustada, la veritat". D'aquesta manera ha respost a les demandes de rectificació fetes per la pròpia Generalitat que han arribat tant des de l'estranger com des de Catalunya. El delegat del Govern al Regne Unit, Xavier Solano, ha enviat una carta al director de la revista matisant alguns dels comentaris que es realitzen sobre Catalunya. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, va fer de portaveu del Govern i va assegurar que les declaracions "no només són difamatòries sinó insultants". Per aquest motiu, ha demanat una rectificació i una disculpa a banda de considerar "preocupant" el desconeixement de la política catalana i espanyola que demostra l'articulista.
Reid, però, no s'ha retret de cap de les seves paraules i, fins i tot, ha insistit en la seva visió de Catalunya. "Entenc que és important resguardar el català, defensar-lo i compensar el dany fet durant la dictadura, però un es pregunta si no s'està fent un mirall de les polítiques intolerants de la dictadura", ha comentat a l'entrevista.
El periodista escrivia a "The party is over" (La festa ha acabat) que, malgrat alguns beneficis, potser l'Estat de les autonomies "havia arribat massa lluny". A més, considera la política lingüística del Govern com "dogmàtica" i assegurava que havia renascut el fenomen del "caciquisme" citant a Jordi Pujol, Manuel Chaves i Manuel Fraga. Tot i les crítiques, el periodista de The Economist assegura que l'article "és un informe de com veig Espanya en aquest moment...Em va semblar important destacar que la descentralització, els últims 30 anys, ha tingut molts aspectes positius, però hi ha un malestar creixent en alguns aspectes."
Tura va sortir en defensa de l'expresident de la Generalitat remarcant que durant 23 anys ha estat escollit democràticament i que, pel que fa a la llengua, la Generalitat garanteix que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats en una societat plural social i culturalment.
Crisi econòmica i autonomies
Michael Reid, en la seva entrevista a RAC1, ha assegurat que a Catalunya haurien d'atendre més a solucionar la crisi econòmica que a les autonomies perquè "amb l'economia entrant en recessió, els espanyols, i aquí fins i tot els catalans, demanaran al Govern que prengui mesures contra la recessió i el Govern cada cop té menys recursos, amb els que fer això", ha assegurat.
'La Vanguardia' defensa 'The Economist'
Des de les pàgines d'editorial de La Vanguardia han sortit en defensa de The Economist. En un petit article titulat "En defensa de The Economist" assegura que tot i que la revista "és una capçalera de prestigi (...) segurament no sigui infalible, els seus reporters tenen tot el dret a aportar la seva visió dels països sobre els que escriu fins i tot encara que no correspongui amb la que majoritàriament es percep en aquests llocs. No podem ser tan susceptibles ni posar-nos les mans al cap pel fet que un mitjà de comunicació, un més al cap i a la fi, no doni la imatge de Catalunya que ens agradaria llegir", conclou.
eldebat.cat
L'autor del polèmic article sobre Espanya i Catalunya publicat a The Economist, Michael Reid, ha assegurat, en una entrevista a La Nit de RAC1, que "no veig que s'hagi de rectificar... És un reportatge que recull moltes opinions i que inclou una anàlisi que crec que és bastant ajustada, la veritat". D'aquesta manera ha respost a les demandes de rectificació fetes per la pròpia Generalitat que han arribat tant des de l'estranger com des de Catalunya. El delegat del Govern al Regne Unit, Xavier Solano, ha enviat una carta al director de la revista matisant alguns dels comentaris que es realitzen sobre Catalunya. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, va fer de portaveu del Govern i va assegurar que les declaracions "no només són difamatòries sinó insultants". Per aquest motiu, ha demanat una rectificació i una disculpa a banda de considerar "preocupant" el desconeixement de la política catalana i espanyola que demostra l'articulista.
Reid, però, no s'ha retret de cap de les seves paraules i, fins i tot, ha insistit en la seva visió de Catalunya. "Entenc que és important resguardar el català, defensar-lo i compensar el dany fet durant la dictadura, però un es pregunta si no s'està fent un mirall de les polítiques intolerants de la dictadura", ha comentat a l'entrevista.
El periodista escrivia a "The party is over" (La festa ha acabat) que, malgrat alguns beneficis, potser l'Estat de les autonomies "havia arribat massa lluny". A més, considera la política lingüística del Govern com "dogmàtica" i assegurava que havia renascut el fenomen del "caciquisme" citant a Jordi Pujol, Manuel Chaves i Manuel Fraga. Tot i les crítiques, el periodista de The Economist assegura que l'article "és un informe de com veig Espanya en aquest moment...Em va semblar important destacar que la descentralització, els últims 30 anys, ha tingut molts aspectes positius, però hi ha un malestar creixent en alguns aspectes."
Tura va sortir en defensa de l'expresident de la Generalitat remarcant que durant 23 anys ha estat escollit democràticament i que, pel que fa a la llengua, la Generalitat garanteix que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats en una societat plural social i culturalment.
Crisi econòmica i autonomies
Michael Reid, en la seva entrevista a RAC1, ha assegurat que a Catalunya haurien d'atendre més a solucionar la crisi econòmica que a les autonomies perquè "amb l'economia entrant en recessió, els espanyols, i aquí fins i tot els catalans, demanaran al Govern que prengui mesures contra la recessió i el Govern cada cop té menys recursos, amb els que fer això", ha assegurat.
'La Vanguardia' defensa 'The Economist'
Des de les pàgines d'editorial de La Vanguardia han sortit en defensa de The Economist. En un petit article titulat "En defensa de The Economist" assegura que tot i que la revista "és una capçalera de prestigi (...) segurament no sigui infalible, els seus reporters tenen tot el dret a aportar la seva visió dels països sobre els que escriu fins i tot encara que no correspongui amb la que majoritàriament es percep en aquests llocs. No podem ser tan susceptibles ni posar-nos les mans al cap pel fet que un mitjà de comunicació, un més al cap i a la fi, no doni la imatge de Catalunya que ens agradaria llegir", conclou.
eldebat.cat
The party's over
La Generalitat acusa a 'The Economist' de difamar a Catalunya en un reportaje
La revista británica publicó un reportaje titulado 'La fiesta ha terminado', donde analizaba la crisis económica española y en el que hacía alusión a los nacionalismos como parte del problema.
Avui.cat
El govern acusa The Economist d'insultar Catalunya
eldebat.cat
La revista británica publicó un reportaje titulado 'La fiesta ha terminado', donde analizaba la crisis económica española y en el que hacía alusión a los nacionalismos como parte del problema.
El gobierno de la Generalitat ha pedido al semanario británico The Economist que rectifique un reportaje sobre España en el que, según la consellera Montserrat Tura, "se difama" a Cataluña y "se insulta" al ex presidente catalán Jordi Pujol.
Tura he hecho estos comentarios en la rueda de prensa posterior a la sesión del Gobierno autonómico, en donde ha revelado que el delegado de la Generalitat de Cataluña en el Reino Unido, Xavier Solano, ha remitido una carta de queja a la dirección de "The Economist" por su reportaje The party's over (La fiesta ha terminado).
El govern demana a The Economist que rectifiqui un reportatge que difama a Catalunya
Avui.cat
El govern acusa The Economist d'insultar Catalunya
eldebat.cat
Gmail afegeix vídeo i veu al seu servei de chat
Google añade videoconferencia a su servicio de correo electrónico en Internet
Google finalmente se ha rendido a las demandas de los usuarios y ha decidido añadir la posibilidad de realizar videoconferencia desde su servicio de correo electrónico en Internet. ...
Público
Say hello to Gmail voice and video chat
...All you have to do is download and install the voice and video plugin and we take care of the rest. And in the spirit of open communications, we designed this feature using Internet standards such as XMPP, RTP, and H.264, which means that third-party applications and networks can choose to interoperate with Gmail voice and video chat.
Gmail Blog
Google finalmente se ha rendido a las demandas de los usuarios y ha decidido añadir la posibilidad de realizar videoconferencia desde su servicio de correo electrónico en Internet. ...
Público
Say hello to Gmail voice and video chat
...All you have to do is download and install the voice and video plugin and we take care of the rest. And in the spirit of open communications, we designed this feature using Internet standards such as XMPP, RTP, and H.264, which means that third-party applications and networks can choose to interoperate with Gmail voice and video chat.
Gmail Blog
How much is enough Ramoneda?
How much is enough Ramoneda?, mail obert de Vicent Partal
El prestigiós setmanari anglès The Economist ha publicat un article àcid i molt marcat políticament sobre la realitat catalana i espanyola, article que ha organitzat una bona polèmica, amb queixa oficial del govern inclosa, una hipereacció desconcertant que no acabe d'entendre.
Primer: cadascú veu el que vol. A mi em pot agradar o desagradar el text però és la visió del seu autor. Em pot sorprendre que ignore per complet l'anti-catalanisme de que fan gala els mitjans madrilenys i la tensió que això motiva o que no diga ni pruna del fet (absurd) que el constitucional podria tombar un estatut que és una llei votada pel mateix parlament espanyol i pel poble català o, encara més, que obvie les balances fiscals, malgrat una referència esquiva, quan la majoria de l'article parla d'economia... Però dit tot això en un país normal el que se sol fer és dir que aquest senyor o és un ignorant o té mala fe, que l'article no t'ha agradat gens i a córrer un altre bou... Escandalitzar-se i organitzar un cristo diplomàtic per un article de la revista més iconoclasta de la dreta mundial és molt miop i amaga que en qualsevol cas allò curiós no és tant que entén el senyor de l'Economist com qui són els qui li xiuxiuegen a l'orella allò que vol escoltar. I ací és on l'anàlisi del text dóna per a molt.
Pel que sembla l'article l'ha escrit el senyor aquest anglès parlant amb el filòsof Ramoneda (Barnils, pare, canviava la r per una altra lletra molt més sonora), amb l'Enric Juliana de La Vanguardia (Española) i amb el Narcís Serra, pel que fa als indígenes. I amb el Savater, l'Elorza i els signants de tots els manifiestos nacionalistes espanyols. Què voleu que entenga, doncs, el pobre home? És veritat que parla un moment també amb l'Artur Mas, que supose que fa el que pot per a fer-se entendre i amb algun basc. La resta és gilroblisme amb to localista barceloní, d'aquest tipus pijo-cosmopolita. I amb aquesta tela la roba no pot eixir res més que descolorida.
Curiosament, però, i això resulta cridaner, l'autor no parla en cap moment amb ningú del govern de la Generalitat: ni el president Montilla ni el responsable de la política exterior Carod existeixen. Cosa que fa que pensar, la veritat. I que potser explica la hipereacció. La consellera Tura i el delegat del govern al Regne Unit, Xavier Solano, han protestat formalment i sembla que han demanat una rectificació -cosa que jo crec que és un gran error perquè l'article no conté cap mentida indiscutible ni cap insult. Crec que és ple d'interpretacions molt i molt esbiaixades però això en qualsevol cas és opinable. Insults jo no en veig per enlloc tot llegint-lo però el govern apunta com a argument que no es pot qualificar el president Pujol de "cacique".
Ai caram, estic emocionat. M'agrada tanta delicadesa del PSC amb l'històric dirigent de Convergència però en el context d'aquest article qualificar el president Pujol, (o Fraga Iribarne o Manuel Chaves, que reben també i igual) de "cacique" només és una hipèrbole desmesurada i un pèl desagradable. Hipèrbole, però, que té autor ja que només cal llegir el text per a veure que qui ho diu això és Antonio Muñoz Molina, un columnista d'El País que es declara "socialista de cor i sense partit". Com també només cal llegir l'article per a adonar-se'n que qui remata la descripció que tant sembla haver indignat la consellera Tura és Ramoneda, columnista del mateix diari i adorador del mateix déu.
Llegim, però, el text concret, perquè sempre és bo llegir en comptes de parlar d'oïdes. L'article diu que la descentralització "First, it has led to a renaissance of an old Spanish political phenomenon, the cacique or provincial political boss, as Antonio Muñoz Molina, a leading novelist, points out." Molina, doncs. I immediatament després qui rebla el clau és el filòsof Ramoneda que tot just passat un punt i a part diu que "These modern princes have their courts. "Every regional government wants its own universities, contemporary-art museum and science museum," says Josep Ramoneda, who heads the Centre for Contemporary Culture in Barcelona. "In the United States there's only one Hollywood. Here they want 17."
I molesta això? A mi ni em molesta ni em sorprèn venint de qui ve. Però si al govern li molesta potser que les reclamacions vagen a qui han d'anar. Que no viu a Londres.
El prestigiós setmanari anglès The Economist ha publicat un article àcid i molt marcat políticament sobre la realitat catalana i espanyola, article que ha organitzat una bona polèmica, amb queixa oficial del govern inclosa, una hipereacció desconcertant que no acabe d'entendre.
Primer: cadascú veu el que vol. A mi em pot agradar o desagradar el text però és la visió del seu autor. Em pot sorprendre que ignore per complet l'anti-catalanisme de que fan gala els mitjans madrilenys i la tensió que això motiva o que no diga ni pruna del fet (absurd) que el constitucional podria tombar un estatut que és una llei votada pel mateix parlament espanyol i pel poble català o, encara més, que obvie les balances fiscals, malgrat una referència esquiva, quan la majoria de l'article parla d'economia... Però dit tot això en un país normal el que se sol fer és dir que aquest senyor o és un ignorant o té mala fe, que l'article no t'ha agradat gens i a córrer un altre bou... Escandalitzar-se i organitzar un cristo diplomàtic per un article de la revista més iconoclasta de la dreta mundial és molt miop i amaga que en qualsevol cas allò curiós no és tant que entén el senyor de l'Economist com qui són els qui li xiuxiuegen a l'orella allò que vol escoltar. I ací és on l'anàlisi del text dóna per a molt.
Pel que sembla l'article l'ha escrit el senyor aquest anglès parlant amb el filòsof Ramoneda (Barnils, pare, canviava la r per una altra lletra molt més sonora), amb l'Enric Juliana de La Vanguardia (Española) i amb el Narcís Serra, pel que fa als indígenes. I amb el Savater, l'Elorza i els signants de tots els manifiestos nacionalistes espanyols. Què voleu que entenga, doncs, el pobre home? És veritat que parla un moment també amb l'Artur Mas, que supose que fa el que pot per a fer-se entendre i amb algun basc. La resta és gilroblisme amb to localista barceloní, d'aquest tipus pijo-cosmopolita. I amb aquesta tela la roba no pot eixir res més que descolorida.
Curiosament, però, i això resulta cridaner, l'autor no parla en cap moment amb ningú del govern de la Generalitat: ni el president Montilla ni el responsable de la política exterior Carod existeixen. Cosa que fa que pensar, la veritat. I que potser explica la hipereacció. La consellera Tura i el delegat del govern al Regne Unit, Xavier Solano, han protestat formalment i sembla que han demanat una rectificació -cosa que jo crec que és un gran error perquè l'article no conté cap mentida indiscutible ni cap insult. Crec que és ple d'interpretacions molt i molt esbiaixades però això en qualsevol cas és opinable. Insults jo no en veig per enlloc tot llegint-lo però el govern apunta com a argument que no es pot qualificar el president Pujol de "cacique".
Ai caram, estic emocionat. M'agrada tanta delicadesa del PSC amb l'històric dirigent de Convergència però en el context d'aquest article qualificar el president Pujol, (o Fraga Iribarne o Manuel Chaves, que reben també i igual) de "cacique" només és una hipèrbole desmesurada i un pèl desagradable. Hipèrbole, però, que té autor ja que només cal llegir el text per a veure que qui ho diu això és Antonio Muñoz Molina, un columnista d'El País que es declara "socialista de cor i sense partit". Com també només cal llegir l'article per a adonar-se'n que qui remata la descripció que tant sembla haver indignat la consellera Tura és Ramoneda, columnista del mateix diari i adorador del mateix déu.
Llegim, però, el text concret, perquè sempre és bo llegir en comptes de parlar d'oïdes. L'article diu que la descentralització "First, it has led to a renaissance of an old Spanish political phenomenon, the cacique or provincial political boss, as Antonio Muñoz Molina, a leading novelist, points out." Molina, doncs. I immediatament després qui rebla el clau és el filòsof Ramoneda que tot just passat un punt i a part diu que "These modern princes have their courts. "Every regional government wants its own universities, contemporary-art museum and science museum," says Josep Ramoneda, who heads the Centre for Contemporary Culture in Barcelona. "In the United States there's only one Hollywood. Here they want 17."
I molesta això? A mi ni em molesta ni em sorprèn venint de qui ve. Però si al govern li molesta potser que les reclamacions vagen a qui han d'anar. Que no viu a Londres.
L'Arxiu Nacional de Catalunya posa el seus documents a internet
L'Arxiu Nacional de Catalunya publica més de cinc mil documents a internet
El director general de Patrimoni de la Generalitat, Josep M. Carreté, i el director general d'Innovació, Joan Badia, presenten avui a migdia l'arxiu digital ANC@ula. Aquest arxiu posa a disposició de tothom més de cinc mil documents digitalitzats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. És un banc de dades que fins ara solament es podia consultar des dels ordinadors de l'Arxiu mateix, però que ara s'ha dipositat a internet per facilitar-ne l'accés general.
L'arxiu digital ANC@ula vol ser, sobretot, una eina educativa per a escoles i instituts, encara que també pot servir als investigadors. De moment, hi ha documents dels refugiats de la guerra del 1936-39, de la guerra de successió, registres d'un armer reial del segle XVIII... Tots els documents són còpies digitals de documents conservats a l'Arxiu, i la consulta d'aquestes còpies evita, de passada, la degradació dels originals.
Vilaweb
El director general de Patrimoni de la Generalitat, Josep M. Carreté, i el director general d'Innovació, Joan Badia, presenten avui a migdia l'arxiu digital ANC@ula. Aquest arxiu posa a disposició de tothom més de cinc mil documents digitalitzats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. És un banc de dades que fins ara solament es podia consultar des dels ordinadors de l'Arxiu mateix, però que ara s'ha dipositat a internet per facilitar-ne l'accés general.
L'arxiu digital ANC@ula vol ser, sobretot, una eina educativa per a escoles i instituts, encara que també pot servir als investigadors. De moment, hi ha documents dels refugiats de la guerra del 1936-39, de la guerra de successió, registres d'un armer reial del segle XVIII... Tots els documents són còpies digitals de documents conservats a l'Arxiu, i la consulta d'aquestes còpies evita, de passada, la degradació dels originals.
Vilaweb
Galeano sempre vigent
El sistema/3
Los funcionarios no funcionan.
Los políticos hablan pero no dicen.
Los votantes votan pero no eligen.
Los medios de información desinforman.
Los centros de enseñanza enseñan a ignorar.
Los jueces condenan a las víctimas.
Los militares están en guerra contra sus compatriotas.
Los policías no combaten los crímenes, porque están ocupados en cometerlos.
Las bancarrotas se socializan, las ganancias se privatizan.
Es más libre el dinero que la gente.
La gente está al servicio de las cosas.
(Eduardo Galeano, El libro de los abrazos)
Los funcionarios no funcionan.
Los políticos hablan pero no dicen.
Los votantes votan pero no eligen.
Los medios de información desinforman.
Los centros de enseñanza enseñan a ignorar.
Los jueces condenan a las víctimas.
Los militares están en guerra contra sus compatriotas.
Los policías no combaten los crímenes, porque están ocupados en cometerlos.
Las bancarrotas se socializan, las ganancias se privatizan.
Es más libre el dinero que la gente.
La gente está al servicio de las cosas.
(Eduardo Galeano, El libro de los abrazos)
dimarts, 11 de novembre del 2008
Lloguers sense paquet
Alquileres sin paquete
José Manuel Naredo
09/11/08
El paquete de ayudas a los parados con problemas de pagos por vivienda, que hoy se aprueba en el Consejo de Ministros, muestra un olvido significativo: los parados que viven en pisos de alquiler. Lo que es grave, cuando el colectivo de inquilinos en paro alberga muchas veces situaciones más precarias que el de los que se han comprometido a acceder a la propiedad de sus viviendas y dista mucho de ser despreciable en las grandes ciudades.
Dos razones pueden explicar este olvido. Una, que el apoyo a las personas sea sólo una coartada para apoyar de nuevo a las entidades financieras, rebajando la morosidad que se les viene encima, cuando estas entidades ya se habían visto bien inyectadas, avaladas y arropadas por el Estado. Lo que no pasa con las pobres personas que viven en alquiler, por muy necesitadas que estén. La otra razón sería el mero continuismo de una política que ve en la vivienda en propiedad el único modelo digno de ser apoyado, aunque cuente ya con muy notables apoyos. Pues las desgravaciones fiscales por compra de vivienda superaron en 2007 los seis mil millones de euros, afectando a seis millones y medio de declarantes (casi el 40%).
La creación franquista de un Ministerio de Vivienda orientado a promover la vivienda en propiedad como vacuna contra la inestabilidad social dio buenos frutos. Con la retórica falangista del momento, el entonces ministro de Vivienda e ideólogo de Franco José Luis Arrese, decía que para hacer "gente de orden" y asegurar el conformismo de la población, había que facilitar su acceso a la propiedad de la vivienda, atándola, además, con responsabilidades de pago importantes. Se des plazó, así, el régimen de tenencia de las viviendas desde el alquiler hacia la propiedad. Pues el alquiler era entonces aplastantemente mayoritario en las ciudades. Según datos del Censo 1950, en Barcelona, sólo el 5 % de las viviendas estaba ocupado por sus propietarios, en Madrid el 6%, en Sevilla el 10 %, en Bilbao el 12 %, etc.
El empeño de promover la vivienda en propiedad vino a culminar medio siglo después de haberse iniciado y un cuarto de siglo después de muerto Franco. Si algo quedó bien atado después de su muerte, fueron la política de vivienda y la práctica del "pelotazo" inmobiliario. Un continuismo digno de mejor causa permitió no sólo cambiar la cultura de alquiler a favor de la propiedad, sino convertir a España en líder europeo en este campo y hacer del negocio inmobiliario la verdadera industria nacional. Solamente se abandonó la promoción pública de "alquileres baratos" vinculada al paternalismo franquista, hasta el extremo de hacer de España el último país europeo en porcentaje de vivienda social.
Pero si la situación se forzó en un sentido, también podría reorientarse en sentido contrario. Cuando la avidez de "invertir en ladrillos" se apuró hasta el final, generando un stock de viviendas sobredimensionado que nuestra población no alcanza ya a comprar, ni a habitar, es el momento de invertir el modelo y no de persistir en él. La regulación y el fomento del alquiler y la vivienda social son el medio razonable de paliar la delicada situación actual. Son la única salida razonable para rebajar la presión financiera a la que se ven sometidos los propietarios de ese enorme stock actual de viviendas invendidas, desocupadas o infrautilizadas. A la vez esta opción resolvería la contradicción que supone el hecho de que siga habiendo graves necesidades de vivienda en España, cuando es el país que cuenta con más viviendas per cápita de toda la UE.
José Manuel Naredo se doctoró en economía en la Universidad Complutense de Madrid y se formó también en Estadística e Historia de la estadística, campo en el que desarrolló una labor considerable. Antes de jubilarse, fue director del programa Economía y naturaleza de la Fundación Argentaria. También dirigió el servicio de Análisis de Coyuntura del Instituto Nacional de Estadística y la sección de Estudios y publicaciones del Crédito Agrícola. Luego de su retiro, fue nombrado profesor honorario en el Departamento de Urbanismo de la Universidad Politécnica de Madrid y la Facultad de Ciencias Económicas de la Universidad Complutense. En el año 2000 se le concedió el Premio Nacional de Economía y Medio Ambiente y, en enero del 2008, el Premio internacional Geocrítica por el conjunto de sus trabajos. Exiliado en Francia entre los años 1960-1970, había trabajado en la OCDE, al tiempo que colaboraba bajo diversos seudónimos con la revista Cuadernos de Ruedo Ibérico, que reunía diversas corrientes de la izquierda antifranquista no ligadas al Partido Comunista y, en particular, una corriente anarquista con tradición en España. En esta revista inició su colaboración con el economista catalán Joan Martínez Alier, profesor de economía en la Universidad Autónoma de Barcelona y uno de los fundadores de la Economía ecológica.
Público
José Manuel Naredo
09/11/08
El paquete de ayudas a los parados con problemas de pagos por vivienda, que hoy se aprueba en el Consejo de Ministros, muestra un olvido significativo: los parados que viven en pisos de alquiler. Lo que es grave, cuando el colectivo de inquilinos en paro alberga muchas veces situaciones más precarias que el de los que se han comprometido a acceder a la propiedad de sus viviendas y dista mucho de ser despreciable en las grandes ciudades.
Dos razones pueden explicar este olvido. Una, que el apoyo a las personas sea sólo una coartada para apoyar de nuevo a las entidades financieras, rebajando la morosidad que se les viene encima, cuando estas entidades ya se habían visto bien inyectadas, avaladas y arropadas por el Estado. Lo que no pasa con las pobres personas que viven en alquiler, por muy necesitadas que estén. La otra razón sería el mero continuismo de una política que ve en la vivienda en propiedad el único modelo digno de ser apoyado, aunque cuente ya con muy notables apoyos. Pues las desgravaciones fiscales por compra de vivienda superaron en 2007 los seis mil millones de euros, afectando a seis millones y medio de declarantes (casi el 40%).
La creación franquista de un Ministerio de Vivienda orientado a promover la vivienda en propiedad como vacuna contra la inestabilidad social dio buenos frutos. Con la retórica falangista del momento, el entonces ministro de Vivienda e ideólogo de Franco José Luis Arrese, decía que para hacer "gente de orden" y asegurar el conformismo de la población, había que facilitar su acceso a la propiedad de la vivienda, atándola, además, con responsabilidades de pago importantes. Se des plazó, así, el régimen de tenencia de las viviendas desde el alquiler hacia la propiedad. Pues el alquiler era entonces aplastantemente mayoritario en las ciudades. Según datos del Censo 1950, en Barcelona, sólo el 5 % de las viviendas estaba ocupado por sus propietarios, en Madrid el 6%, en Sevilla el 10 %, en Bilbao el 12 %, etc.
El empeño de promover la vivienda en propiedad vino a culminar medio siglo después de haberse iniciado y un cuarto de siglo después de muerto Franco. Si algo quedó bien atado después de su muerte, fueron la política de vivienda y la práctica del "pelotazo" inmobiliario. Un continuismo digno de mejor causa permitió no sólo cambiar la cultura de alquiler a favor de la propiedad, sino convertir a España en líder europeo en este campo y hacer del negocio inmobiliario la verdadera industria nacional. Solamente se abandonó la promoción pública de "alquileres baratos" vinculada al paternalismo franquista, hasta el extremo de hacer de España el último país europeo en porcentaje de vivienda social.
Pero si la situación se forzó en un sentido, también podría reorientarse en sentido contrario. Cuando la avidez de "invertir en ladrillos" se apuró hasta el final, generando un stock de viviendas sobredimensionado que nuestra población no alcanza ya a comprar, ni a habitar, es el momento de invertir el modelo y no de persistir en él. La regulación y el fomento del alquiler y la vivienda social son el medio razonable de paliar la delicada situación actual. Son la única salida razonable para rebajar la presión financiera a la que se ven sometidos los propietarios de ese enorme stock actual de viviendas invendidas, desocupadas o infrautilizadas. A la vez esta opción resolvería la contradicción que supone el hecho de que siga habiendo graves necesidades de vivienda en España, cuando es el país que cuenta con más viviendas per cápita de toda la UE.
José Manuel Naredo se doctoró en economía en la Universidad Complutense de Madrid y se formó también en Estadística e Historia de la estadística, campo en el que desarrolló una labor considerable. Antes de jubilarse, fue director del programa Economía y naturaleza de la Fundación Argentaria. También dirigió el servicio de Análisis de Coyuntura del Instituto Nacional de Estadística y la sección de Estudios y publicaciones del Crédito Agrícola. Luego de su retiro, fue nombrado profesor honorario en el Departamento de Urbanismo de la Universidad Politécnica de Madrid y la Facultad de Ciencias Económicas de la Universidad Complutense. En el año 2000 se le concedió el Premio Nacional de Economía y Medio Ambiente y, en enero del 2008, el Premio internacional Geocrítica por el conjunto de sus trabajos. Exiliado en Francia entre los años 1960-1970, había trabajado en la OCDE, al tiempo que colaboraba bajo diversos seudónimos con la revista Cuadernos de Ruedo Ibérico, que reunía diversas corrientes de la izquierda antifranquista no ligadas al Partido Comunista y, en particular, una corriente anarquista con tradición en España. En esta revista inició su colaboración con el economista catalán Joan Martínez Alier, profesor de economía en la Universidad Autónoma de Barcelona y uno de los fundadores de la Economía ecológica.
Público
dilluns, 10 de novembre del 2008
ClickCells, mini plaques solars
Placas solares de bolsillo que se instalan en un rincón
..."La idea es que con Click-Cells, sean las placas las que se adapten a las formas del edificio, y no a la inversa", explica Pérez. Su pequeño tamaño, de 166 x 166 milímetros, y el hecho de que pueden interconectarse por cualquiera de sus cuatro costados, permite instalarlas aprovechando también los rincones de una vivienda. Se ofrecen en diferentes colores, con el fin de que se adapten mejor al entorno. Las placas pueden tener de 0,5 a 8 voltios, y su precio oscila entre los 30 y los 38 euros. "Uniéndolas, también puedes crear la tensión y potencia que necesitas", destaca su creador.
...Xavier Pérez ha convertido su proyecto en una empresa familiar. Sus hermanos Dolors y Baldo también trabajan en Nousol. Su objetivo es ahora extender al máximo las aplicaciones de ClickCells. Además de instalarlas en edificios, consideran que puede sacarse mucho provecho a la fácil manipulación de estos pequeños paneles solares. "Todos los aparatos pueden sustituir sus pilas o baterías por ClickCells", explica el joven emprendedor.
Público
En la web tenen una botiga on comprar aquests panells solars i altres productes que fabriquen. Tenen bombetes, connectors, bateries, reguladors i moltes altres coses.
..."La idea es que con Click-Cells, sean las placas las que se adapten a las formas del edificio, y no a la inversa", explica Pérez. Su pequeño tamaño, de 166 x 166 milímetros, y el hecho de que pueden interconectarse por cualquiera de sus cuatro costados, permite instalarlas aprovechando también los rincones de una vivienda. Se ofrecen en diferentes colores, con el fin de que se adapten mejor al entorno. Las placas pueden tener de 0,5 a 8 voltios, y su precio oscila entre los 30 y los 38 euros. "Uniéndolas, también puedes crear la tensión y potencia que necesitas", destaca su creador.
...Xavier Pérez ha convertido su proyecto en una empresa familiar. Sus hermanos Dolors y Baldo también trabajan en Nousol. Su objetivo es ahora extender al máximo las aplicaciones de ClickCells. Además de instalarlas en edificios, consideran que puede sacarse mucho provecho a la fácil manipulación de estos pequeños paneles solares. "Todos los aparatos pueden sustituir sus pilas o baterías por ClickCells", explica el joven emprendedor.
Público
En la web tenen una botiga on comprar aquests panells solars i altres productes que fabriquen. Tenen bombetes, connectors, bateries, reguladors i moltes altres coses.
divendres, 7 de novembre del 2008
Plutón BRB Nero
Plutón BRB Nero, una sèrie de Álex de la Iglesia.
Tots els capítols de la sèrie els van posant a la secció de vídeos.
Tots els capítols de la sèrie els van posant a la secció de vídeos.
El espacio. Negro e insondable como el alma humana. Estos son los viajes de la nave interestelar Plutón BRB Nero…
Estamos en el Año 2530. La situación en el planeta tierra es desesperada… Hace años que no queda nada de la capa de ozono. La construcción incontrolada de adosados en el Polo Norte provoca la subida de las aguas haciendo desaparecer ciudades como Nueva York, Londres o Benidorm. La raza humana sobrevive en zonas pantanosas superpobladas, apestadas por las epidemias, inundaciones e inmobiliarias. En el año 2300, el Presidente de los Estados Unidos del mundo, Macaulay Culkin III, comienza su mandato con dos decisiones polémicas: uno, cambiar de sexo otra vez y dos, enviar una nave al espacio. Su objetivo: encontrar un planeta habitable, y huir de este inmenso error llamado Tierra.
Las siglas BRB hacen referencia a los astilleros en los que fue construida la nave (Biotechnological Research Badajoz). Un marine español, el capitán Valladares, al frente de una tripulación mítica, son los encargados de llevar la misión a buen puerto. Humanos chapuceros, androides desactualizados, subalternos envidiosos y un alienígena muy especial buscarán una solución para la raza humana viviendo aventuras legendarias.
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar...
El auge de la energía eólica mueve el coche eléctrico en España
El 37% de los molinos fue desconectado el domingo al sobrar producción - Gobierno e industria apuestan por los vehículos para almacenar electricidad.
... La energía renovable crea nuevos desafíos. Como es impredecible, hay momentos en los que sobra producción. Así ocurrió la madrugada del domingo, cuando el viento huracanado puso en marcha miles de molinos en sólo dos horas. Tantos, que Red Eléctrica tuvo que desconectar un tercio de ellos. ...
... Eran las cuatro de la mañana del domingo cuando el viento se desbocó. Un tornado de hasta 160 kilómetros por hora azotó Salou. Con el temporal, los molinos de viento que hay por toda España comenzaron a girar y a producir gran cantidad de electricidad. Cada hora se pusieron en marcha 1.500 megavatios, el equivalente a una nuclear y media. "Nunca habíamos tenido una subida tan pronunciada", explica Miguel Duvisón, jefe de Operación de Red Eléctrica de España (REE),...
... Así que REE pidió a las eléctricas que desconectaran centrales de gas. Apagaron cuatro y aumentó la exportación de electricidad a Francia. Pero nada era suficiente. A las 7.20 la eólica suponía el 28,9% de la electricidad que se estaba consumiendo, cifra histórica. Y seguía en alza, hasta poner en riesgo la estabilidad de la red. Por eso REE mandó desconectar parques eólicos. Por primera vez en lo que va de año ordenaba desenchufarlos por exceso de producción. Se trató del mayor recorte que ha ordenado nunca. En una hora y 50 minutos se desconectaron 2.792 megavatios eólicos, el 37% de los que estaban en marcha, el equivalente casi tres centrales nucleares. A las nueve de la mañana, con la demanda ya subiendo, se volvieron a conectar. ...
... Actualmente, hay una decena de pantanos que, en caso de exceso de electricidad, pueden impulsar agua a una presa superior. Eso consume energía, pero horas más tarde el agua vuelve a bajar y genera electricidad. El rendimiento es del 70% (se gasta más en subir el agua que lo que genera al bajar). "Eso no significa que perdamos electricidad porque sin estos bombeos desperdiciaríamos toda", explica Duvisón: "Sin más bombeo, tiraremos enormes cantidades de eólica".
elpais.com
Mentrestant, en la primera jornada Meteorològica sobre el canvi climàtic en el Mediterrani, organitzada per l'Ajuntament de Castelló, uns quants pseudoexperts en climatologia han posat en dubte la influència humana en el canvi climàtic.
No crec en Al Gore i el seu negoci climàtic però encara menys en aquests pseudoexperts mediàtics que convida i paga el nostre ajuntament per omplir-se la boca de sostenibilitat i donar la raó a Rajoy i els seus.
Levante
Veles e vents, la cançó.
El 37% de los molinos fue desconectado el domingo al sobrar producción - Gobierno e industria apuestan por los vehículos para almacenar electricidad.
... La energía renovable crea nuevos desafíos. Como es impredecible, hay momentos en los que sobra producción. Así ocurrió la madrugada del domingo, cuando el viento huracanado puso en marcha miles de molinos en sólo dos horas. Tantos, que Red Eléctrica tuvo que desconectar un tercio de ellos. ...
... Eran las cuatro de la mañana del domingo cuando el viento se desbocó. Un tornado de hasta 160 kilómetros por hora azotó Salou. Con el temporal, los molinos de viento que hay por toda España comenzaron a girar y a producir gran cantidad de electricidad. Cada hora se pusieron en marcha 1.500 megavatios, el equivalente a una nuclear y media. "Nunca habíamos tenido una subida tan pronunciada", explica Miguel Duvisón, jefe de Operación de Red Eléctrica de España (REE),...
... Así que REE pidió a las eléctricas que desconectaran centrales de gas. Apagaron cuatro y aumentó la exportación de electricidad a Francia. Pero nada era suficiente. A las 7.20 la eólica suponía el 28,9% de la electricidad que se estaba consumiendo, cifra histórica. Y seguía en alza, hasta poner en riesgo la estabilidad de la red. Por eso REE mandó desconectar parques eólicos. Por primera vez en lo que va de año ordenaba desenchufarlos por exceso de producción. Se trató del mayor recorte que ha ordenado nunca. En una hora y 50 minutos se desconectaron 2.792 megavatios eólicos, el 37% de los que estaban en marcha, el equivalente casi tres centrales nucleares. A las nueve de la mañana, con la demanda ya subiendo, se volvieron a conectar. ...
... Actualmente, hay una decena de pantanos que, en caso de exceso de electricidad, pueden impulsar agua a una presa superior. Eso consume energía, pero horas más tarde el agua vuelve a bajar y genera electricidad. El rendimiento es del 70% (se gasta más en subir el agua que lo que genera al bajar). "Eso no significa que perdamos electricidad porque sin estos bombeos desperdiciaríamos toda", explica Duvisón: "Sin más bombeo, tiraremos enormes cantidades de eólica".
elpais.com
Mentrestant, en la primera jornada Meteorològica sobre el canvi climàtic en el Mediterrani, organitzada per l'Ajuntament de Castelló, uns quants pseudoexperts en climatologia han posat en dubte la influència humana en el canvi climàtic.
No crec en Al Gore i el seu negoci climàtic però encara menys en aquests pseudoexperts mediàtics que convida i paga el nostre ajuntament per omplir-se la boca de sostenibilitat i donar la raó a Rajoy i els seus.
Levante
Veles e vents, la cançó.
Ser Joan Fuster
Ser Joan Fuster, un documental sobre Joan Fuster
'Ser Joan Fuster' és el títol del documental que la Universitat de València ha realitzat sobre Joan Fuster (1922-92), un dels intel·lectuals més formidables que ha donat el país. Com es pot veure en aquest vídeo, el documental divulgatiu inclou les entrevistes fetes a Fuster en vida, més declaracions de Raimon, Eliseu Climent, Jordi Pujol i de força personalitats més que van tractar-lo. El documental es va presentar ahir a València.
'Ser Joan Fuster' es podrà veure dilluns, a les 18.30, a Barcelona, a la seu del IEC.
Vilaweb
'Ser Joan Fuster' és el títol del documental que la Universitat de València ha realitzat sobre Joan Fuster (1922-92), un dels intel·lectuals més formidables que ha donat el país. Com es pot veure en aquest vídeo, el documental divulgatiu inclou les entrevistes fetes a Fuster en vida, més declaracions de Raimon, Eliseu Climent, Jordi Pujol i de força personalitats més que van tractar-lo. El documental es va presentar ahir a València.
'Ser Joan Fuster' es podrà veure dilluns, a les 18.30, a Barcelona, a la seu del IEC.
Vilaweb
Una polèmica provocada on només trau benefici l'Opus Dei
Pilar Urbano destinarà el 80% dels ingressos del llibre a una Fundació de l'Opus Dei
Si algú pensava que la gran beneficiària de la promoció del llibre de Pilar Urbano La Reina muy de cerca, seria la pròpia autora, s'equivocava. Qui s'endurà les mels de l'èxit és la Fundació Senara, vinculada a l'Opus Dei, segons va dir l'escriptora i periodista [i numerària de l'Opus] en un xat a ElMundo.es.
"La meva advocada a Barcelona té indicació expressa que, en fer el contracte d'aquest llibre amb l'editorial Planeta, es destini el 80% dels ingressos a la Fundació Senara (...) Així ho he fet amb tots els meus llibres anteriors, excepte el del 23-F", va assenyalar dimarts Pilar Urbano.
El col·legi Senara, segons s'explica a la pròpia web, és un centre que "promou entre els pares, professors, personal no docent i alumnes, l'adhesió als ensenyaments de l'Església Catòlica en matèries de fe i costums". I s'afegeix: "Des del primer moment, Senara va comptar amb l'impuls de San Josemaría Escrivá de Balaguer, Fundador de l'Opus Dei, aquesta Prelatura es responsabilitza de l'orientació cristiana del Col·legi per acord amb l'Entitat Titular que és Ensenyament i Cultura, S.A".
A causa de les polèmiques declaracions que la Reina va realitzar sobre el matrimoni homosexual, la família, la violència de gènere, l'avortament o l'eutanàsia, i que Pilar Urbano ha recollit en aquest llibre, l'editorial Planeta ja prepara la tercera edició de La Reina muy de cerca, obra de la qual ja s'han venut més de 100.000 exemplars.
eldebat.cat
Si algú pensava que la gran beneficiària de la promoció del llibre de Pilar Urbano La Reina muy de cerca, seria la pròpia autora, s'equivocava. Qui s'endurà les mels de l'èxit és la Fundació Senara, vinculada a l'Opus Dei, segons va dir l'escriptora i periodista [i numerària de l'Opus] en un xat a ElMundo.es.
"La meva advocada a Barcelona té indicació expressa que, en fer el contracte d'aquest llibre amb l'editorial Planeta, es destini el 80% dels ingressos a la Fundació Senara (...) Així ho he fet amb tots els meus llibres anteriors, excepte el del 23-F", va assenyalar dimarts Pilar Urbano.
El col·legi Senara, segons s'explica a la pròpia web, és un centre que "promou entre els pares, professors, personal no docent i alumnes, l'adhesió als ensenyaments de l'Església Catòlica en matèries de fe i costums". I s'afegeix: "Des del primer moment, Senara va comptar amb l'impuls de San Josemaría Escrivá de Balaguer, Fundador de l'Opus Dei, aquesta Prelatura es responsabilitza de l'orientació cristiana del Col·legi per acord amb l'Entitat Titular que és Ensenyament i Cultura, S.A".
A causa de les polèmiques declaracions que la Reina va realitzar sobre el matrimoni homosexual, la família, la violència de gènere, l'avortament o l'eutanàsia, i que Pilar Urbano ha recollit en aquest llibre, l'editorial Planeta ja prepara la tercera edició de La Reina muy de cerca, obra de la qual ja s'han venut més de 100.000 exemplars.
eldebat.cat
Biohabitat, una tenda virtual
Biohabitat
Biohabitat és la botiga virtual de la Fundació TERRA; una selecció de productes per practicar un estil de vida més sostenible.
Biohabitat proposa idees per fomentar l'ús de l'eficiència energètica, valorar el poder de la radiació solar i impulsar la reutilització de les matèries que emprem. Articles per avançar en pro d'una civilització més humana, compromesa, solidària i responsable amb el nostre entorn.
Biohabitat és la botiga virtual de la Fundació TERRA; una selecció de productes per practicar un estil de vida més sostenible.
Biohabitat proposa idees per fomentar l'ús de l'eficiència energètica, valorar el poder de la radiació solar i impulsar la reutilització de les matèries que emprem. Articles per avançar en pro d'una civilització més humana, compromesa, solidària i responsable amb el nostre entorn.
Indovina chi viene a cena
Enhorabona
La ministra d'educació, la del decret que destrossa l'escola italiana i que ha aconseguit posar d'acord en la protesta a tothom declara: "El meu punt de referència és el que està fent Obama a Amèrica".
El ministre de cultura diu: "Instintivament veig moltes analogies entre Obama i Berlusconi" (jo, personalment no en veig cap ni una, a banda del color de la pell -algú hauria d'aconsellar a Berlusconi que canvie el to del maquillatge, dic el de la cara, no el de la calba).
El ministre de defensa declara: "Obama i Berlusconi tenen molts punts en comú".
No sé que em jugaria que abans que acabe el dia Berlusconi declararà que està contentíssim, que ell i Obama fa anys que són molt amics i que "ha guanyat el seu candidat, ergo, ell".
Genial, com sempre, la portada del manifesto, amb una foto de la Casa Blanca i el títol "Indovina chi viene a cena", que és el títol en italià de la pel·lícula amb Spencer Tracy i K. Hepburn que tenen una filla que es vol casar amb un negre...
No he mirat encara molts diaris, però em quede amb les llàgrimes de Jesse Jackson i amb la joia dels afroamericans. Enhorabona!
El meu país d'Itàlia
dijous, 6 de novembre del 2008
Dos vídeos i dos webs sobre consum responsable
Dos llocs web per trobar informació sobre consum responsable són la revista Opcions (http://www.opcions.org) i la web http://www.terra.org. També hi ha un parell vídeos interessants: La historia de las cosas i Tres historias y un vaso de leche.
Toni Lodeiro, autor de "consumir menos, vivir mejor"
ENTREVISTA : TONI LODEIRO, AUTOR DE 'CONSUMIR MENOS, VIVIR MEJOR'
"Es clave poder vivir de lo que nos apasiona".
En una cultura de la sobreinformación en la que nunca se nos educó para reciclar, reparar o hacer un consumo eficiente de los recursos que necesitamos en la vida, trabajos como el de Toni Lodeiro resultan indispensables para cuestionar nuestros hábitos y refundar conscientemente los planteamientos de nuestra forma de vida actual. ...
Se puede elegir entre comprarlo o descargarlo por internet en la dirección http://www.nodo50.org/consumirmenosvivirmejor.
Diagonal
"Es clave poder vivir de lo que nos apasiona".
En una cultura de la sobreinformación en la que nunca se nos educó para reciclar, reparar o hacer un consumo eficiente de los recursos que necesitamos en la vida, trabajos como el de Toni Lodeiro resultan indispensables para cuestionar nuestros hábitos y refundar conscientemente los planteamientos de nuestra forma de vida actual. ...
Se puede elegir entre comprarlo o descargarlo por internet en la dirección http://www.nodo50.org/consumirmenosvivirmejor.
Diagonal
Activitats de novembre dels germans, amics i companys de José Couso
ACTOS
Participación en el Festival de Fuentes de Ebro (SCIFE)
Sabado 8 de noviembre de 2008, 20:00h
Entrega del premio "Valores humanos, José Couso - Julio A. Parrado"
http://www.josecouso.info/article.php3?id_article=353
ACTOS
Acto-Homenaje a José Couso, Julio Anguita y Ricardo Ortega
Jueves 27 de noviembre 2008, 19:00h
Centro "Abogados Atocha"
C/Sebastián Herrera, 12, 2ª planta, Madrid
http://www.josecouso.info/article.php3?id_article=354
ACTOS
Participación en el V Congreso Camiño de Santiago
Una revolución del pensamiento
28, 29 de 30 de noviembre de 2008 en Palas de Rei (Lugo)
(Proximamente programa completo)
http://www.josecouso.info/article.php3?id_article=352
PROXIMA CONCENTRACIÓN:
MIÉRCOLES 8 DE ABRIL de 2009 (VI Aniversario)
Concentración ante la Embajada de EEUU
C/ Serrano 75, metro Rubén Darío
A las 20:00h.
---------------------------------------------------
Hermanos, amigos y compañeros de José Couso
http://www.josecouso.info/
---------------------------------------------------
El documental 'Bye, bye, Belgium' es projecta en una trentena de sales
El documental 'Bye, bye, Belgium' es projecta en una trentena de sales
Va causar un terratrèmol polític perquè anunciava la secessió de Flandes.
El reportatge 'Bye, bye, Belgium' (vegeu-ne un fragment ), sobre la partició de Bèlgica, emès fa dos anys a la RTBF, televisió pública francòfona, s'estrena avui en una trentena de sales de Catalunya, del País Valencià i de les Illes.
-El documental del mes: 'Bye, bye, Belgium'.
Vilaweb
Va causar un terratrèmol polític perquè anunciava la secessió de Flandes.
El reportatge 'Bye, bye, Belgium' (vegeu-ne un fragment ), sobre la partició de Bèlgica, emès fa dos anys a la RTBF, televisió pública francòfona, s'estrena avui en una trentena de sales de Catalunya, del País Valencià i de les Illes.
-El documental del mes: 'Bye, bye, Belgium'.
Vilaweb
Betxí: documental sobre la repressió política a Colòmbia
PROJECCIÓ de DOCUMENTAL i DEBAT
"VOLVER A NACER"
Memoria desde el exilio del genocidio de la Unión Patriótica en Colombia
(Un documental de Paco Simón i Óscar Bernàcer)
Divendres, 7 de novembre, 19:30 hores.
Fundació Novessendes: Avda 1r de Maig, 23 de Betxí (Plana Baixa)
Hi intervindran: Paco Simón (Director) i Hector Wiliam López (Exiliat colombià)
Aquest documental tracta un tema que sempre ens ha preocupat: la realitat d'un país -Colombia- que passa per democràtic, però que suposa un vertader infern per qualsevol persona que pretenga defensar els drets humans, que vullga participar políticament o, simplement, que no s'ajupisca sota el poder d'un president que multiplica els privilegis de les multinacionals i que va crear els paramilitars que assassinen al poble.
És especial perquè ve el director del documental -Paco Simón- un bon amic que ha estat moltes vegades pel Col·lectiu i que coneix molt be la realitat colombiana i també una persona -Héctor Wiliam López- que ha patit directament la repressió més ferotge i l'exili més terrible.
EL COL·LECTIU
Sinopsis:
En 1984 el gobierno colombiano y la guerrilla de las FARC acordaron el cese el fuego para iniciar conversaciones de paz. Un año después surgía un movimiento político en el cual los guerrilleros participarían cambiando el fusil por el discurso: la Unión Patriótica. Al proyecto se sumaron excombatientes, las principales fuerzas de izquierda e incluso liberales, conservadores y dirigentes sociales que buscaban una vía pacífica para llevar a cabo los profundos cambios que Colombia necesitaba. Los magníficos resultados obtenidos en las elecciones de 1986 desencadenaron el comienzo del genocidio político de la UP: en menos de una década fueron asesinados unos 4.000 simpatizantes y militantes, la mayoría a manos de paramilitares, militares y policías plenamente identificados, a pesar de que no ha habido casi ninguna condena. Quienes dieron la orden de matar todavía permanecen ocultos bajo el oscuro manto de la impunidad. Unos y otros actuaron conjuntamente por miedo a que la UP se convirtiera en una opción real de poder en Colombia.
Durante todos estos años de persecución, centenares de militantes de la UP abandonaron Colombia para escapar de las balas. Volver a nacer reconstruye la trágica historia de este partido a través de los testimonios de las y los exiliados en España. Sus vidas son un ejemplo de lucha por la defensa de los derechos humanos en su sentido más amplio y representan una alternativa al conflicto que desangra su país desde hace décadas. Fueron hombres y mujeres valerosos que lo dieron todo por sus ideales y en el camino perdieron a sus compañeros, hijos, padres, amigos, conocidos… Hoy, en medio del dolor por tantas ausencias, se sienten orgullosos de lo que fueron y de lo que son aunque no puedan regresar a Colombia.
_____________________________________________________________________________________________
Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167
12001 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopular@moviments.net
http://laplana.indymedia.org
dimecres, 5 de novembre del 2008
La participació a les eleccions dels EUA
A les últimes eleccions als EUA s'han inscrit per anar a votar 153,1 milions però després només han dipositat el vot al voltant de 130 milions. Aquests 130 milions de ciutadans suposen el 73,5% dels que s'han inscrit. Però els EUA en l'actualitat té al voltant de 208,2 milions de ciutadans majors de 18 anys i possibles votants.
Público va publicar el dia 6 de novembre a la pàgina 9 de l'edició en paper que la participació havia estat del 64%. Igual, com a molt, que les més baixes participacions del nostre entorn.
Público va publicar el dia 6 de novembre a la pàgina 9 de l'edició en paper que la participació havia estat del 64%. Igual, com a molt, que les més baixes participacions del nostre entorn.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Recital Poètic "Amb el cor a la mà"
Recital Poètic "Amb el cor a la mà", a càrrec d'Andreu Borderia i Piqueras.
Dijous 6 de Novembre a les 20 hores. Casal Popular de Castelló.
A banda del recital i haurà picadeta amb un bo d'ajut de 5€ per recollir diners per la defensa d'un pres polític empresonat a Castelló.
Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167
12001 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopular@moviments.net
http://laplana.indymedia.org
Com afecta la crisi a les grans fortunes
Presentadores, futbolistes, industrials i burgesos, han confiat a Banif les seves fortunes
La filial del Santander havia distribuït productes vinculats amb Lheman Brothers, el banc més afectat pels actius tòxics.
Una de les entitats més afectades per la crisi internacional és la filial de grans fortunes del Santander Banif. Aquest banc va comercialitzar alguns productes que estaven directament vinculats amb les hipoteques subprime com els denominats estructurats de Lehman Brothers.
Els bancs especialitzats en gestionar grans fortunes tenen noms molt coneguts entre els seus clients. En alguns casos les tempestes financeres els han enxampat i en altres no. El que sí que ha passat és que la confiança en entitats que han incitat a l'endeutament a mig i llarg terminis i a subscriure productes com els estructurats abans esmentats ha caigut en picat.
eldebat.cat
Entrevista de Vicenç Navarro al filòsof nord-americà Noam Chomsky
Presentat el video de l'entrevista de Vicenç Navarro al filòsof nord-americà Noam Chomsky
Chomsky: "el debat polític es redueix a un tema de personalitats i no de programes"
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya ha presentat, en clau de reportatge filmant, l'entrevista que el professor de la UPF i col·laborador d'El Debat.cat Vicenç Navarro va realitzar a Noam Chomsky, el passat 13 de maig de 2008. El video reportatge té una durada de 45 minuts. Per accedir-hi, cliqueu en aquest enllaç http://www.upec.cat/ca/Arxiu/chomsky.html
D'una manera clara i directa, el filòsof parla de la situació política dels EUA, corregint la idealització que es fa a la premsa europea de les eleccions primàries i de les presidencials (en ocasió de les eleccions 2008). Noam Chomsky mostra clarament les grans deficiències d'aquest procés en el que els mitjans de comunicació constantment redefineixen el debat polític reduint-lo a un tema de personalitats en lloc de programes polítics. L'entrevista toca també la situació a Europa i l'americanització de la política europea, en la que els mitjans d'informació estan també empobrint el procés electoral.
Chomsky també analitza com el govern dels EUA després de la II Guerra Mundial va fer tot el possible per debilitar les esquerres al continent europeu. L'americanització de la vida política europea és el triomf de les classes empresarials europees. La necessitat que la població recuperi el control de la seva vida requereix una radical democratització de la societat, organitzant moviments, com a part d'una nova Internacional que lluiti per un nou món i una nova societat a cada país.
eldebat.cat
Chomsky: "el debat polític es redueix a un tema de personalitats i no de programes"
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya ha presentat, en clau de reportatge filmant, l'entrevista que el professor de la UPF i col·laborador d'El Debat.cat Vicenç Navarro va realitzar a Noam Chomsky, el passat 13 de maig de 2008. El video reportatge té una durada de 45 minuts. Per accedir-hi, cliqueu en aquest enllaç http://www.upec.cat/ca/Arxiu/chomsky.html
D'una manera clara i directa, el filòsof parla de la situació política dels EUA, corregint la idealització que es fa a la premsa europea de les eleccions primàries i de les presidencials (en ocasió de les eleccions 2008). Noam Chomsky mostra clarament les grans deficiències d'aquest procés en el que els mitjans de comunicació constantment redefineixen el debat polític reduint-lo a un tema de personalitats en lloc de programes polítics. L'entrevista toca també la situació a Europa i l'americanització de la política europea, en la que els mitjans d'informació estan també empobrint el procés electoral.
Chomsky també analitza com el govern dels EUA després de la II Guerra Mundial va fer tot el possible per debilitar les esquerres al continent europeu. L'americanització de la vida política europea és el triomf de les classes empresarials europees. La necessitat que la població recuperi el control de la seva vida requereix una radical democratització de la societat, organitzant moviments, com a part d'una nova Internacional que lluiti per un nou món i una nova societat a cada país.
eldebat.cat
Concert de Jazz Jaimacà
El proper divendres 7 de novembre de 2008, a les 20.00 h., Jamaican Memories us convida a un concert de Jazz Jamaicà al Pub D'Leyend, situat al carrer del Nou de març, a Castelló de la Plana.
Teatre i Cinema a Castelló
XVI MOSTRA DE TEATRE
http://www.uji.es/asc/teatre/reclam/2008/
CINEMA
Cinema Escletxa
Diumenges, a les 19:30h
Saló Casino Caixa Rural (C/ La Carrera, Borriana)
02/11/08 NAQOYQATSI de Godfrey Reggio (2002)
09/11/08 EN CONSTRUCCIÓN de José Luis Guerin (2001)
16/11/08 EUROPA de Lars Von Trier (1991)
23/11/08 BAJARSE AL MORO de Fernando Colomo (1988)
30/11/08 A SCANNER DARKLY de Richard Linklater ( 2006)
http://www.uji.es/bin/asc/cinema/0809/esc0811.pdf
Projeccions de cine en el Terra Novembre: PAUL NEWMAN
Diumenges, a les 20h,en el Pub Terra (C/ Ramón Llull, 19, Castelló de la Plana)
02/11/08 LA GATA SOBRE EL TEJADO DE ZINC de Richard Brooks (1958)
09/11/08 EL BUSCAVIDAS de Robert Rossen (1961)
+ Presentación corto: Desamparados de Luis Villar
16/11/08 LA LEYENDA DEL INDOMABLE de Stuart Rosenberg (1967)
23/11/08 DOS HOMBRES Y UN DESTINO de George Roy Hill (1969)
30/11/08 EL GOLPE de George Roy Hill (1973)
http://www.uji.es/asc/cinema/0809/ter0811.html
-
Ciclo Four Films Novembre: PANDILLEROS Dimarts, a les 20:30h
Four Seasons sixties Club (C/Castelldefels, 14, Castelló de la Plana)
04/11/08 THE WARRIORS de Walter Hill (1979)
11/11/08 REBELDES de Francis Ford Coppola (1983)
18/11/08 THE WANDERERS de Philip Kaufman (1979)
25/11/08 NAVAJEROS de Eloy de la Iglesia (1980)
Projeccions en v.o.s.e.
http://www.uji.es/asc/cinema/0809/four0811.html
-
Cicles de cinema en el Distriz Café Rock Novembre: WOODY ALLEN
Dimecres, a les 22h. Distriz (C/ d'Enmig, 154. Castelló de la Plana)
05/11/08 TODO LO QUE QUISO SABER SOBRE EL SEXO (PERO NUNCA SE ATREVIÓ A PREGUNTAR) (1972)
12/11/08 ANNIE HALL (1977)
19/11/08 TOMA EL DINERO Y CORRE (1969)
26/11/08 DELITOS Y FALTAS (1989)
http://www.uji.es/asc/cinema/0809/dis0811.html
-
CICLE DE CINE ESPANYOL COMENTAT PER ESTUDIANTS INTERNACIONALS
http://www.uji.es/asc/cinema/0809/cineesp.html
Organitza:
SASC. Servei d'Activitats Socioculturals
Universitat Jaume I
Campus del Riu Sec
Avgda Sos Baynat s/n
12071 Castelló
Vine a ballar al Casal !
Taller de danses populars cada dijous de 18:30 a 20 hores al Casal Popular de Castelló. Jotes, fandangos, seguidilles . . .
Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167
12001 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopular@moviments.net
http://laplana.indymedia.org
Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167
12001 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopular@moviments.net
http://laplana.indymedia.org
Sobre com instal·lar Ubuntu sense unitat cd/dvd
La forma d'instal·lar Ubuntu des d'un altre sistema sense unitat cd/dvd és instal·lar primer un programa que cree unitats de cd virtuals (p.e. daemon-tools: http://www.daemon-tools.cc, http://www.daemon-tools.cc/dtcc/download.php, http://daemon-tools.softonic.com). Només cal descarregar la versió última d'Ubuntu com a imatge ISO i després accedir a ella mitjançant aquest programa. Des d'allí es veu la imatge ISO com un CD i es podrà iniciar la instal·lació.
dilluns, 3 de novembre del 2008
Hospitality Club
Us agrada conéixer gent d'altres cultures? Us agrada viatjar? Us agrada ajudar d'altra gent? Llavors aquest és el vostre lloc per ser-hi!
Què és l'"Hospitality Club"?
La nostra intenció es aplegar gent - hostes i amfitrions, viatgers i locals. Milers de membres de l'"Hospitality Club" d'arreu del món ajuden els altres quan viatgen - sigui amb un sostre per la nit o un tour guiat per la ciutat. Participar és gratis, només necessita un minut i tothom és benvingut. Els membres poden mirar els perfils dels altres, enviar missatges i posar comentaris sobre la seva experiència en el lloc web.
El club està sostingut per voluntaris que creuen en una idea: Posar en contacte els viatgers amb la gent del lloc que visiten, i donar als "locals" una oportunitat de trobar-se amb gent d'altres cultures podem incrementar l'entesa intercultural i reforçar la pau en el nostre planeta.
Vine a bord - participa en l'organització més gran d'intercanvi hospitalari en línia! Trobaràs gent amistosa i acomodació gratuïta quan viatgis a qualsevol racó de món. No hi han obligacions (No heu d'allotjar ningú a casa vostra!), ser membre és gratuït i ens agradaria tenir-te en la nostre "world wide web" de gent amable!
Què és l'"Hospitality Club"?
La nostra intenció es aplegar gent - hostes i amfitrions, viatgers i locals. Milers de membres de l'"Hospitality Club" d'arreu del món ajuden els altres quan viatgen - sigui amb un sostre per la nit o un tour guiat per la ciutat. Participar és gratis, només necessita un minut i tothom és benvingut. Els membres poden mirar els perfils dels altres, enviar missatges i posar comentaris sobre la seva experiència en el lloc web.
El club està sostingut per voluntaris que creuen en una idea: Posar en contacte els viatgers amb la gent del lloc que visiten, i donar als "locals" una oportunitat de trobar-se amb gent d'altres cultures podem incrementar l'entesa intercultural i reforçar la pau en el nostre planeta.
Vine a bord - participa en l'organització més gran d'intercanvi hospitalari en línia! Trobaràs gent amistosa i acomodació gratuïta quan viatgis a qualsevol racó de món. No hi han obligacions (No heu d'allotjar ningú a casa vostra!), ser membre és gratuït i ens agradaria tenir-te en la nostre "world wide web" de gent amable!
Ecologistes en Acció localitza els paranys actius a Castelló
´Parany online´ en Castelló
La página web de Ecologistas en Acción localiza los puestos activos en la provincia.
El seguimiento y localización de los paranys activos en la provincia de Castelló es una realidad a partir de la iniciativa auspiciada por Ecologistas en Acción a través del "projecte ParanyMaps" que permite seguir en tiempo real aquellos que están activos y su ubicación exacta con sus coordenadas geodésicas WGS84 y UTM de los "paranys i barraques" controlados, incluso en ocasiones se pueden ver las fotos de algunos de ellos. Se trata de dar soporte informático a las denuncias formuladas por grupos conservacionistas como el Gecen ante la Fiscalia, la Conselleria de Medio Ambiente y el Seprona de la Guardia Civil.
La iniciativa ecologista es una reproducción a menor escala del proyecto Google Maps, constreñido en esta ocasión a la provincia de Castelló. Una primera ojeda a la web "www.accioecologista-agro.org/paranymaps" permite comprobar la ubicación de los puestos-trampa activos. En el margen derecho se ve la relación de ellos, por poblaciones y con localización exacta.
La web permite también detectar el número de puestos controlados, cuáles de ellos han sido denunciados ante la fiscalía y la administración, y a la par cuántos de ese global están activos o inactivos en ese momento. Para ello, Ecologistas en Acción cuenta con la colaboración de un amplio número de voluntarios que actualizan los datos online.
La base de datos pretende ser, apuntan en la misma web, referente y ayuda para los agentes medioambiantales de Cataluña y la Comunitat Valenciana, el Seprona y ante las administraciones autonómicas.
Mientras, la temporada de caza en "parany" concluye a expensas de la prolongación de una semana más con poco más de medio centenar de boletines de denuncia formulados por los agentes medioambientales, a pesar de que desde el grupo ecologista Gecen se han remitido una relación con coordenadas de ubicación de 420 paranys activos. Relación que presentaron a la Conselleria de Medio Ambiente, el Seprona y la Fiscalía. La misma que hace unos meses acordó remitir al juzgado las denuncias por presunto delito contra el medio ambiente contra 12 cazadores y el director territorial de la conselleria.
Onda, l'Alcora, Almassora, Vila-real, Burriana, la Vilavella, marjalería de Castelló, Betxí, la Vall d'Alba, La Llosa, Artana, Figueroles, la Pobla Tornesa, Benlloch, Vilanova d'Alcolea, Cabanes, Sant Jordi, la Jana, Tales, les Useres, Costur, Ribesalbes, Moncofa y Nules son las poblaciones donde se han localizado los paranys denunciados, incluidas su ubicación mediante coordenadas.
Levante
La página web de Ecologistas en Acción localiza los puestos activos en la provincia.
El seguimiento y localización de los paranys activos en la provincia de Castelló es una realidad a partir de la iniciativa auspiciada por Ecologistas en Acción a través del "projecte ParanyMaps" que permite seguir en tiempo real aquellos que están activos y su ubicación exacta con sus coordenadas geodésicas WGS84 y UTM de los "paranys i barraques" controlados, incluso en ocasiones se pueden ver las fotos de algunos de ellos. Se trata de dar soporte informático a las denuncias formuladas por grupos conservacionistas como el Gecen ante la Fiscalia, la Conselleria de Medio Ambiente y el Seprona de la Guardia Civil.
La iniciativa ecologista es una reproducción a menor escala del proyecto Google Maps, constreñido en esta ocasión a la provincia de Castelló. Una primera ojeda a la web "www.accioecologista-agro.org/paranymaps" permite comprobar la ubicación de los puestos-trampa activos. En el margen derecho se ve la relación de ellos, por poblaciones y con localización exacta.
La web permite también detectar el número de puestos controlados, cuáles de ellos han sido denunciados ante la fiscalía y la administración, y a la par cuántos de ese global están activos o inactivos en ese momento. Para ello, Ecologistas en Acción cuenta con la colaboración de un amplio número de voluntarios que actualizan los datos online.
La base de datos pretende ser, apuntan en la misma web, referente y ayuda para los agentes medioambiantales de Cataluña y la Comunitat Valenciana, el Seprona y ante las administraciones autonómicas.
Mientras, la temporada de caza en "parany" concluye a expensas de la prolongación de una semana más con poco más de medio centenar de boletines de denuncia formulados por los agentes medioambientales, a pesar de que desde el grupo ecologista Gecen se han remitido una relación con coordenadas de ubicación de 420 paranys activos. Relación que presentaron a la Conselleria de Medio Ambiente, el Seprona y la Fiscalía. La misma que hace unos meses acordó remitir al juzgado las denuncias por presunto delito contra el medio ambiente contra 12 cazadores y el director territorial de la conselleria.
Onda, l'Alcora, Almassora, Vila-real, Burriana, la Vilavella, marjalería de Castelló, Betxí, la Vall d'Alba, La Llosa, Artana, Figueroles, la Pobla Tornesa, Benlloch, Vilanova d'Alcolea, Cabanes, Sant Jordi, la Jana, Tales, les Useres, Costur, Ribesalbes, Moncofa y Nules son las poblaciones donde se han localizado los paranys denunciados, incluidas su ubicación mediante coordenadas.
Levante
Subscriure's a:
Missatges (Atom)