La Pegatina

Tot i que l'aventura del grup té els seus inicis al 2003, no és fins al 2006 que s'oficialitza el nom de La Pegatina, ja que abans es feien dir Pegatina Sound System. En aquest any és quan el Rubén, l'Ovidi i l'Adrià, els tres components del grup aleshores, es plantegen anar més enllà i gravar un disc. L'àlbum s'anomena "Al Carrer!" i apareix al febrer del 2007, autoeditat i autoproduït. Per tal d'ajudar-los a tirar-lo endavant, s'apunten al carro de les col·laboracions artistes com Che Sudaka, Manu Chao o Gambeat. De fet, són aquests tres artistes que ajuden al grup a començar a autogestionar-se i a emprendre un camí que els portarà a viure de la música. 

A finals del 2007 el grup ja compta amb sis components. S'havien unit al projecte el Ferran (baixista) i dos bretons, l'Axel(trompeta) i el Romain (acordió). La gira del 2008, anomenada Conxi Tour en homenatge a la seva furgoneta, acaba amb un sold-out a la sala Apolo de Barcelona deu dies abans del concert. Aquí és quan es produeix el punt d'inflexió i el grup comença a escalar posicions en el panorama de la música mestissa catalana i estatal. També és en aquell concert quan es presenta una de les cançons més emblemàtiques del que serà el següent disc, "Alosque", on hi col·laboren elsD'Callaos.

Així doncs, al 2009 editen "Via Mandarina" amb Kasba Music, gràcies a la qual poden seguir regalant la seva música per internet a la vegada que es troba a les botigues. Al "Via Mandarina" ja hi trobem l'acordió i la trompeta i altres temes emblemàtics com Gat Rumberu o Miranda. En aquest disc, a part de D'Callaos, també hi col·labora El Puchero del Hortelano, entre altres.

El 2009 i el 2010 són uns bons anys pel grup, que fa més de 200 concerts per tot el món, en festivals amb una gran afluència de públic (de les 14.000 persones a Les Feux de l'Été a França fins les 94.000 del Lowlands a Holanda, passant per Québec, Liechtenstein, Suïssa, Àustria, Alemanya o Itàlia). El recorregut és cada cop més espectacular i més ampli.

Al 2011 presenten el disc que els consolidarà com un dels grans grups estatals i europeus. L'àlbum porta per nom "Xapomelön", editat novament per Kasba Music. En ell hi participen Joan Garriga, Amparo Sánchez, els raperosIn*digna i les Sey Sisters. Incorporen també al bateria Sergi López, que forma part del grup des del 2009, i que permet fusionar la rumba urbana del grup amb el merengue, la cúmbia, l'ska, la música disco i la ranxera. 

"Xapomelön" és un disc arriscat per ser un tercer disc, de 21 cançons que barregen l'energia amb la diversió i els jocs de paraules amb la solvència creativa. Gallec, èuscar, anglès i francès, a banda del català i el castellà. Xapomelön és una ciutat formada per l'evolució de dos carrers que ja coneixíem amb anterioritat: "Al Carrer!" i "Via Mandarina.

http://www.lapegatina.com

Lilit i Dionís

Lilit i Dionís és una estrafolària banda que va nàixer a La Marina Alta a principis de l'any 2006 del matrimoni (de conveniència) entre els rockers Lilit i els folkies Butafocs de Dionís ...
http://www.lilitidionis.com

Raindrops Over Rwanda, un documental sobre les matances a Ruanda

Raindrops Over Rwanda, un documental sobre les matances a Ruanda.
'Raindrops Over Rwanda', d'Honoré Gatera, usa Facebook per aconseguir diners per al centre de memòria sobre el genocidi.
Un film de vint minuts sobre el genocidi de Ruanda de 1994, on van morir més d'un milió de persones, s'ha estrenat per internet. El film és centrat en el paper del Centre de Memòria del Genocidi de Kigali, indret on hi ha enterrades en fosses comunes desenes de milers de víctimes.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3914206/20110726/documental-matances-ruanda-sestrena-internet-cercar-financament.html

Raindrops Over Rwanda
http://www.snagfilms.com/films/title/raindrops_over_rwanda

"Del poder", documental sobre la represión de la contracumbre de Génova en 2001

"Del poder", documental sobre la represión de la contracumbre de Génova en 2001.

En 2001, el enfrentamiento entre el Estado y los movimientos sociales dejó ver la verdadera naturaleza del poder. La represión policial fue la respuesta a la más numerosa protesta que se había vivido hasta el momento. Trescientos mil manifestantes vieron de frente el lado más violento de la democracia. A partir de imágenes de estos acontecimientos, tomadas de las más diversas fuentes, se reflexiona de manera general sobre la democracia, el poder y sus símbolos, el papel de los medios de comunicación, la violencia…, al tiempo que se plantea una reflexión sobre el lenguaje cinematográfico y sus posibilidades.
http://www.documentamadrid.com/ficha.php?cod_pelicula=62

Entrevista a Zaván, realizador del documental "Del Poder".
http://www.diagonalperiodico.net/En-Genova-el-Estado-se-salio-con.html

Trailer del documental "Del Poder"
http://www.youtube.com/watch?v=05H98Yx2ZJY

José Luis Sampedro analitza la visita del Papa

José Luis Sampedro analiza la visita del Papa
http://www.escolar.net/MT/archives/2011/07/jose-luis-sampedro-analiza-la-visita-de-ratzinger.html

Los prepotentes de la patronal

Los prepotentes de la patronal
http://www.escolar.net/MT/archives/2011/07/los-prepotentes-de-la-patronal.html

"...Otra idea genial de Rosell: "Hay que combatir a los funcionarios prepotentes e incumplidores. Para eso hay que evaluarlos, y penalizarlos". Dicho así, completamente a favor. No conozco a muchos que defiendan a "los incumplidores" o a "los prepotentes" –sean funcionarios, empresarios o miembros de la familia real–."
" ...Por mucho que se repita, es falso que en España haya muchos funcionarios, o que sobren, o que sean todos unos vagos, unos prepotentes o una lacra para los demás. En España, el porcentaje de funcionarios sobre el total de los trabajadores ronda el 16%: una cifra que está en la media de la UE-15 y por detrás de los países más prósperos de Europa.
"...Cuando hablamos de funcionarios, pensamos en la burocracia. Pero el 72% no se ocupan de la administración, propiamente dicha, sino que son médicos, maestros, policías, militares… Por eso quienes proponen "combatir" a los "prepotentes" funcionarios, en realidad hablan de recortar la sanidad o la educación."

Imágenes prohibidas. La historia de la censura cinematográfica en España

Imágenes prohibidas. La historia de la censura cinematográfica en España.

La 2 recupera todos los domingos la serie documental original de 14 episodios, en la que se narra la historia de la censura cinematográfica en España desde la promulgación de sus primeras normas en 1912 hasta su desaparición en 1977.
http://www.rtve.es/television/imagenes-prohibidas

El Punt Avui i Elpuntavui.cat

Elpunt.cat i l'Avui.cat cediran l'espai de les respectives capçaleres digitals a Elpuntavui.cat a partir del proper 31 de juliol. Sota aquesta nova marca es presentarà a Internet, des d'aleshores, l'oferta informativa que resultarà de la fusió d'El Punt i de l'Avui. ...
http://www.elpuntavui.cat/2011/07/19/elpunt-avui-cat-una-marca-de-referencia-tambe-a-internet/

El nou El Punt Avui, que els lectors trobaran als quioscos i els subscriptors a la bústia a partir del dia 31 de juliol vinent, tindrà dues edicions. Una de pròpia per a les comarques gironines i una altra per a la resta de Catalunya.
http://www.elpuntavui.cat/2011/07/18/un-sol-diari-dues-edicions/

Els mossos no volen vídeos de les actuacions policials

Jo sí que els vull vídeos de les actuacions policials. Tan sols per si s'obliden (i alguna vegada ja ho han fet) de l'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans (http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Pages/Language.aspx?LangID=cln)

Els Mossos no volen vídeos de les actuacions policials
http://www.publico.es/385388

Las ignoradas causas del paro, Vicenç Navarro

Las ignoradas causas del paro
VICENÇ NAVARRO

Uno de los dogmas neoliberales que se reproducen con más frecuencia en
los círculos empresariales y financieros (y ahora –con la reforma
aprobada por el Gobierno Zapatero– en los círculos políticos
dominantes) es el de atribuir el elevado desempleo en España a
supuestas rigideces del mercado de trabajo, consecuencia de un
excesivo poder de los sindicatos. Esta postura se promueve en los
medios de mayor difusión y se ha convertido en la sabiduría
convencional del país. De esta interpretación de las causas del
desempleo se concluye que la intervención más eficaz para resolverlo
consiste en desregular los mercados laborales, diluyendo el papel de
los sindicatos en los convenios colectivos y facilitando el despido de
los trabajadores.
Lo que es sorprendente es que esta explicación del elevado desempleo
se promueva en los medios de información, cuando la evidencia empírica
existente la cuestiona ampliamente. En realidad, tal evidencia forzó a
la OCDE (institución neoliberal que promovió esta teoría) a
desautorizar su famoso informe Jobs Study Report del año 2004, donde
se proponía la desregulación de los mercados de trabajo como la medida
más eficaz para reducir el desempleo. En aquel informe se decía que la
dificultad en despedir a los trabajadores con contrato fijo (los
llamaba los insiders) hacía que los empresarios fuesen reacios a
contratar a los que no tenían trabajo (los llamados outsiders).
La evidencia, repito, no avala tal teoría. En primer lugar, no hay que
confundir (lo cual ocurre constantemente) la tasa de desempleo con la
tasa de crecimiento del desempleo. Son dos indicadores distintos. La
primera es elevada, en general, cuando no hay suficientes puestos de
trabajo disponibles para la gente que quiere trabajar. Y esto es lo
que ha ocurrido desde hace bastante tiempo y explica por qué siempre
España, incluso en tiempos de bonanza económica, tiene un elevado
desempleo. Y una de las mayores causas de la falta de puestos de
trabajo es el escaso desarrollo del sector público y, muy en
particular, de los servicios públicos del Estado del bienestar, tales
como sanidad, educación, servicios sociales, escuelas de infancia,
servicios de ayuda a las personas con dependencia, vivienda social y
otros servicios. Si España tuviera el porcentaje de la población
adulta que trabaja en tales servicios (hoy es el 9%) que tiene Suecia
(25%), tendría más de cinco millones de puestos de trabajo más de los
que tiene ahora, cifra que es superior, por cierto, al número de
desempleados que tiene ahora España, con lo cual el desempleo no
existiría. Tales puestos de trabajo podrían financiarse con los
200.000 millones de euros más de los que recibe el Estado español
(tanto central como autonómico y municipal) si este tuviera la
política fiscal que tiene Suecia.
El problema, pues, no es económico, sino político, y ello aparece con
toda claridad cuando analizamos quién paga impuestos en España. La
gran mayoría de impuestos procede de las rentas del trabajo. La
población que está en nómina paga, en general, unos impuestos que
proporcionalmente son semejantes a los impuestos de sus homólogos en
la UE-15, y sólo ligeramente inferiores a los que pagan sus homólogos
en Suecia. El trabajador de Seat, por ejemplo, paga en impuestos el
75% de lo que paga el trabajador de Volvo. Quienes no pagan son las
rentas superiores. Los ricos y los grupos fácticos (banca y gran
patronal) españoles pagan en impuestos sólo el 20% de lo que pagan sus
homólogos en Suecia. El enorme poder político y mediático de estos
últimos da lugar a las políticas fiscales regresivas que explican, en
parte, los bajos ingresos al Estado y la escasa creación de empleo
público. Es necesario y urgente aumentar los impuestos y su
progresividad creando empleo (y reduciendo el déficit social de
España, que tiene el gasto público social por habitante más bajo de la
UE-15).
Como decía, la tasa de desempleo es un indicador distinto a la tasa de
aumento del desempleo. Los países, junto con España, que han tenido
mayor crecimiento del desempleo durante la crisis han sido EEUU e
Irlanda. España ha tenido de 2007 a 2009 un crecimiento de 12 puntos
en su desempleo; Irlanda de 9,7 puntos y EEUU de 4,7 puntos. Y EEUU e
Irlanda son los países que tienen mayor desregulación del mercado de
trabajo. En ellos, el empresario puede despedir con toda facilidad y
los sindicatos son muy débiles. El único país de la OCDE que ha visto
continuar el descenso de su desempleo ha sido Alemania, y ello a pesar
de que tuvo uno de los colapsos económicos más marcados de su PIB
durante la crisis, el cual cayó en picado un 4,7% (mucho más que EEUU,
un 2,7% del PIB, y que España, un 3,7%) como consecuencia de la
disminución de sus exportaciones, resultado de la recesión mundial. Y
Alemania es uno de los países que tienen los mercados laborales más
regulados y unos sindicatos más fuertes. En realidad, la cogestión
empresarial, con los trabajadores y sus sindicatos representados en
los comités de dirección de las empresas, explica que estas, al ver
disminuir las demandas de sus bienes y servicios, hayan escogido
reducir el tiempo de trabajo de cada trabajador en lugar de
despedirlos. En España, sin embargo, el empresario despide, lo cual no
sólo tiene un coste humano y social, sino un coste económico, pues el
trabajador a largo plazo pierde conocimientos y facultades que
necesitará más tarde para emplearlo de nuevo.
Facilitar el despido en tiempos de recesión aumenta el desempleo, pues
el empresario se adapta a la reducción de la demanda disminuyendo su
fuerza de trabajo. Esto es lo que está pasando en España. Y las
políticas públicas (de clara sensibilidad neoliberal) que se están
aprobando por el Estado lo están facilitando.

Vicenç Navarro es catedrático de Políticas Públicas Universitat Pompeu Fabra.

http://blogs.publico.es/dominiopublico/3544/las-ignaradas-causas-del-paro
http://www.attac.es/las-ignoradas-causas-del-paro

Li diuen esports però volen dir sexe

Li diuen esports però volen dir sexe
http://www.media.cat/2011/06/17/li-diuen-esports-pero-volen-dir-sexe/

Equifax, asnef, experian, badex i altres paraules estranyes

Un dia vaig al banc a ingressar diners (ho faig molt de tant en tant) i una treballadora m'informa que estic en un llistat de morosos que es diu Equifax (Asnef Equifax Ibérica, S.L.) per un deute de 200 euros amb una empresa d'electrodomèstics de Sevilla. Jo no recordo haver comprat cap electrodomèstic a Sevilla. La dona del banc em dona un telèfon de contacte per a consultar. Estranyat i preocupat, busco en Internet "Equifax" i trobo un web i un correu electrònic. Els escric i em contesten que per saber qui m'ha inclòs en eixe llistat de morosos (privat) he d'enviar un escrit amb una còpia del meu DNI. Provo de fer-ho per correu electrònic i al cap d'uns dies em contesten i em diuen que han cancel·lat la meua inscripció al llistat sense explicar-me qui és l'empresa o particular a qui devia diners. Després de mirar en Internet, m'assabento que hi ha gent (mala gent) que utilitza números de DNI d'altres perquè ja està en algun llistat de morosos i així pot continuar contractant serveis sense problemes. Es veu que aquestes empreses que gestionen eixos llistats de morosos no tenen cap sistema per detectar aquesta il·legalitat. Increïble!

Al cap d'uns dies, decidisc canviar de modalitat de telefonia mòbil (de targeta a contracte). Tot il·lusionat telefone al 1004, i com és gratuït, no li dono importància al temps que perd mentre algú m'atén. Al cap d'una llarga estona m'atén un senyor amb accent sud-americà que es presenta pel seu nom i em fa una salutació que als dos segons ja no recorde. Jo li explique el que vull i ell em contesta que "ningún problema" i em demana el número de telèfon mòbil, el nom complet, l'adreça, el DNI i un número de compte corrent. El senyor em diu que espere i al cap d'una estona, mentre algú (un ordinador supose) fa "unas comprobaciones", el senyor torna a parlar per dir-me, de forma molt críptica, que estic en la "lista del bureau de crédito" (Experian Bureau de Crédito S.A.-BADEX). Jo li pregunto què significa això i ell em diu que deu ser que tinc algun deute amb alguna empresa i que mentrestant no puc contractar cap servei amb ells. També em dona un telèfon de contacte. Telefono i resulta que en aquesta ocasió la tramitació per tal de cancel·lar la inscripció en aquest llistat de morosos (també privat) no es pot fer per correu electrònic, s'ha de fer per correu ordinari. Envio la carta amb la còpia del DNI i al cap de cinc o sis dies em contesten que han cancel·lat la meua inscripció i el meu deute (desconegut) amb l'empresa Orange, de la qual he sentit parlar però no he contractat mai cap servei.

Amb la seguretat que em dona ja no estar en cap llistat de morosos, torno a telefonar al 1004 per canviar-me de targeta a contracte i després de facilitar totes les dades personals necessàries arriba el moment de "unas comprobaciones". Un senyor, que també té accent sud-americà, em diu que continuo en la mateix llistat de morosos. Jo li explico el que ha passat, que tot ha estat un error, que ja he solucionat i que ja he aconseguit cancel·lar la meua inscripció en eixos llistats. Ell diu que a ell no li consta i que l'ordinador no el deixa realitzar un contracte amb algú que està en eixos llistats. M'enfado, em queixo i ell, sense dir res, em passa amb un altra persona. Un dona que em parla en català i és més amable. És més amable però no em soluciona el problema. Al final, s'acomiada amablement també i em diu que em telefonaran per passar-me un enquesta de satisfacció. Millor que no em telefonen perquè no acostumo a contestar enquestes però aquesta igual sí. No em van telefonar.

Es veu que els llistats de morosos no els actualitzen a l'instant, ni al cap d'uns dies. Una cosa és que hagen cancel·lat la inscripció i un altra que l'entitat (Movistar, per exemple) dispose d'un llistat actualitzat. En els temps que vivim podrien tindre els llistats actualitzats a l'instant, crec jo. Però no. He escrit a l'Agència de Protecció de Dades per saber cada quan actualitzen eixos llistats però no m'han contestat encara.

En resum, s'enganyen ells, corre per les empreses un llistat de morosos amb el meu DNI i em toca a mi demostrar qui sóc i que no tinc res a veure amb un deute d'una altra persona. I tot està dins la llei (article 29 de la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades). Amb aquestes situacions l'eficiència de l'empresa privada està posada en dubte una altra vegada i la justícia i l'equitat de les lleis de protecció de dades també.

Resolucions de reclamacions de l'Agència de Protecció de Dades. Si teniu curiositat busqueu els relacionats amb la paraula "morosos".

Listas de morosos
Las empresas que gestionan los ficheros no se hacen responsables de los errores que puedan contener sus listas
http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/finanzas/2003/08/11/64350.php

Dos vinyetes magnífiques [30/6/2011]

Un mundo mejor [Manel Fontdevila]
http://blogs.publico.es/manel/3698/un-mundo-mejor/

Grecia [Vergara]
http://blogs.publico.es/vergara/3650/grecia

Informe sobre els comptes de l'església catòlica

Un estudio denuncia la opacidad de las cuentas de la Iglesia El
'Anuario de la Laicidad' revela los privilegios del clero.
Estas cifras no están muy alejadas de las planteadas por Europa Laica,
que cifraba en más de 10.000 millones de euros la financiación estatal
a la Iglesia, y en las antípodas de lo expresado por la Conferencia
Episcopal, cuyos responsables aseguran que la Iglesia "ahorra miles de
millones al Estado" con su labor social y asistencial.
http://www.publico.es/espana/379267/un-estudio-denuncia-la-opacidad-de-las-cuentas-de-la-iglesia

Anuario de la Laicidad en España 2011
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
http://www.laic.org

El TC espanyol exclou la possibilitat d'educar els fills només a casa

El TC espanyol exclou la possibilitat d'educar els fills només a casa
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2010/12/el_tc_exclou_la_possibilitat_d_educar_els_fills_nomes_a_casa_79091.php

1500 famílies eduquen els seus fills a casa
http://www.publico.es/espana/333144/1-500-familias-educan-a-sus-hijos-en-casa

Catalunya reconocerá la educación en casa (Publico.es, 050309).pdf —
PDF document, 195Kb
http://stignasi.dyndns.org:8081/educarenfamilia/premsa/publico-05-03-2009/at_download/file

Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació de l'Educació en Família
http://stignasi.dyndns.org:8081/educarenfamilia

Educación libre
http://educacionlibre.org/inicimarc.htm

L'ajuntament de València vol tancar Ca Revolta

DE NOU INTENTEN TANCAR CA REVOLTA

Ahir, dimecres 29 de juny, la policia ens entregà la resolució de la
denúncia que la mateixa policia presentà uns dies després de la
manifestació contra la corrupció. Aquesta resolució és una ordre de
tancament i ens dóna 10 dies per a què fem al·legacions.

Segons la notificació els motius per a iniciar el procés de tancament
són que: «Se observa establecimiento abierto al público, con alrededor
de 10-12 personas en el interior escuchando música y bebiendo...
Dispone además de ambientación musical, equipo de música eurorack, con
mesa mezcladora...». La interpretació interessada que fa l'Ajuntament
de la llei i de la llicència obvia que Ca Revolta és un centre
sociocultural i no una empresa; i des d"aquesta premissa l'Ajuntament
continua amb la seua persecució.

Han tractat d'ofegar-nos amb multes, retallant les nostres
possibilitats d'autofinançament en reduir l'horari d'obertura, ens han
deixat sense permís d'activitats artístiques i musicals i ara ens
volen tancar, al·legant que hi havia música ambiental al bar.

El que realment li molesta a l'Ajuntament és que som un espai de
llibertat i de crítica, independent de les institucions, un referent
de múltiples projectes, de diversitat i pluralitat. Aquest nou atac de
l'Ajuntament és un atac contra la llibertat d'expressió, contra la
cultura no institucional, contra els drets mínims de convivència
democràtica.

L'anterior amenaça de tancament aconseguírem aturar-la gràcies a la
solidaritat de molta gent, aquesta vegada esperem que ocorrerà el
mateix. Perquè Ca Revolta continue oberta necessitem del teu suport,
fent-te "Amiga" de la Casa si encara no ho eres, acudint als actes que
es convoquen, manifestant el teu rebuig a aquest nou intent de
tancament en la forma que pugues i consideres.

Moltes gràcies, per endavant, pel teu suport i col·laboració amb Ca Revolta.

Podeu seguir els esdeveniments al hashtag de Twitter #ambcarevolta

http://www.carevolta.org

L'arquebisbe de Canterbury de la Gran Bretanya i el president Mas de la Generalitat de Catalunya

L'arquebisbe de Canterbury de la Gran Bretanya i el president Mas de
la Generalitat de Catalunya (Vicenç Navarro)
http://www.vnavarro.org/?p=5861&lang=CA