que és el segon lloc d'importància per a les dues religions: hi ha les
tombes de Josep. Abraham, Sara, Leah, Isaac. Quina colla! Hi ha algun
lloc que el trobo familiar perquè l'he vist per la tele. Açò sembla
una gàbia dintre d'una gàbia i una altra vegada. I la cosa no sembla
tenir solució. Bé, si hi ha "solució", ara s'està "solucionant". Quan
he passat pels carrers antics, els nens jueus m'han apedregat. He
trobat estrany que en un carrer de tendes que dóna a una mesquita, de
sobte, aquestes desapareguessin. Hi havia alguna tenda decaiguda. M'ha
caigut alguna cosa des de dalt del carrer, he mirat i estava tot
cobert per una bastida que suportava un enreixat. Els nens des de més
amunt m'han tirat trossos de pedres que tenen preparades. He hagut de
córrer una mica -mentre escric, escolto el de la cafeteria que fa
sermons als clients europeus i tela, tela, tela- . Hi ha una colla
d'uns 500 jueus que han anat prenent l'espai de la ciutat vella i hi
viuen com al damunt en una mena de gàbia des d'on tenen el control del
que passa a sota amb l'ajuda de 2000 soldadets (tenen uns 20 anyets).
Mireu que em cauen mal els palestins: són musulmans, bruts, deixats,
sense empenta, etc. Però els jueus, que en alguns aspectes m'agraden
molt, aquí se'n passen de llarg, de molt llarg. Sempre han estat
igual, detectant punts de feblesa en l'entorn en el que viuen i
intentar aprofitar-se'n i sempre mig amagats, etc,etc. Buf!! I mireu
que podrien caure bé...Una de les coses més denigrants, per no dir una
altra cosa, és que el control sobre palestina, del mur, el fan amb
l'exèrcit, és a dir, amb nens de 20 anys que juguen amb tancs i
metralladores. Ho deixo, que estic pesat. Per si en voleu més i de
mostra: http://www.shovrimshtika.org/about_e.asp?id=1
Encara no he sortit de Jerusalem, sempre dormo allà i m'agrada. Pel
dia visito alguna coseta a la ciutat o vaig fora, com ara. Encara tinc
per 4 dies més aquí tot i que tinc ganes de veure la mar.
Un amic. Hebron, 29/12/2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada