Mèrvels?, per Màrius Serra

Mèrvels?, per Màrius Serra

El català de Menorca té una riquesa excepcional. Hi conflueixen la
història, la insularitat i un tarannà lingüísticament creatiu.
Dissabte passat, a Ferreries, vaig espipollar uns quants mots
menorquins en el marc de la Fira del Llibre en Català, davant d'un
públic molt ben predisposat a xalar amb la llengua. La varietat
lingüística menorquina donaria per a una llarga sèrie d'articles com
els que publicava el desaparegut Pere Melis sota un títol presidit pel
verb espipollar (prendre petites porcions d'una cosa). Però val la
pena posar el focus en alguns anglicismes que han perviscut en
menorquí des de la dominació anglesa del segle XVIII. Potser el més
conegut és xoc (chalk) per designar el guix d'escriure a la pissarra,
però n'hi ha d'altres més o menys vius, com ara boinder (bow window,
finestra d'arc), moc (mug, gerra), bótil (bottle, ampolla), un ull
blèc (black, negre) xumeca (shoe-maker, sabater), fer un trinqui
(drink, fer un beure) o estic (stick, bastó). El que trobo més
meravellós és mèrvels (o mèrvils). Prové de l'anglès marbles i designa
l'infantil joc de les bales. Els ciutadellencs, però, també en fan un
ús genital. No els agrada que els toquin els mèrvils, tal com ara els
passa als seus veïns maonesos amb l'esguerro del Maó-Mahón.

[Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres
9 de novembre del 2012]