20 visages cachés dans des objets de notre quotidien / 20 rostres ocults en objectes de la vida quotidiana
http://www.buzzly.fr/20-visages-caches-de-notre-quotidien.htmldimarts, 15 d’octubre del 2013
dilluns, 30 de setembre del 2013
En defensa del sistema públic de pensions
En defensa del sistema públic de pensions
http://documentopensiones.org
http://documentopensiones.org
dilluns, 16 de setembre del 2013
dijous, 5 de setembre del 2013
They still draw pictures! A collection of 60 drawings made by Spanish children during the war; (1938)
They still draw pictures! A collection of 60 drawings made by Spanish children during the war; (1938)
dimarts, 23 de juliol del 2013
El batec d'una comarca
El batec d'una comarca.
60 minuts d'entrevistes, imatges de la història de l'Aplec i la visió del futur de la trobada dels pobles dels Ports.
Un documental de Marc Bellvís per al XXXVé Aplec dels Ports.
En aquest documental, l'Aplec dels Ports recull testimonis dels seus impulsors i d'aquelles persones que l'han fet créixer fins a convertir-lo en la festa comarcal per excel·lència.
60 minuts d'entrevistes, imatges de la història de l'Aplec i la visió del futur de la trobada dels pobles dels Ports.
Un documental de Marc Bellvís per al XXXVé Aplec dels Ports.
divendres, 5 de juliol del 2013
dilluns, 10 de juny del 2013
Fairphone
Fairphone, el telèfon intel·ligent i just
Una ONG neerlandesa vol fabricar enguany un mòbil que prioritza les persones i el medi · El jove mallorquí Miquel Ballester hi treballa i explica la seva experiència
http://www.vilaweb.cat/noticia/4122212/20130610/fairphone-telefon-intelligent-just.html
Una ONG neerlandesa vol fabricar enguany un mòbil que prioritza les persones i el medi · El jove mallorquí Miquel Ballester hi treballa i explica la seva experiència
http://www.vilaweb.cat/noticia/4122212/20130610/fairphone-telefon-intelligent-just.html
dilluns, 27 de maig del 2013
dimarts, 7 de maig del 2013
divendres, 19 d’abril del 2013
MiniOPS. Aprenentatge lliure i obert.
Apren de forma lliure amb els miniOPS. Amb els miniOPS aprendràs sobre un tema concret, de manera autònoma, creant una comunitat i amb continguts oberts.
dilluns, 15 d’abril del 2013
A mí me hablas en español (catalanofobia)
A mí me hablas en español (catalanofobia)": el vídeoblog d'una andalusa que sorprèn la xarxa
http://www.ara.cat/xarxes/espanol-catalanofobia-videoblog-andalusa-sorpren_3_899940004.html
http://www.ara.cat/xarxes/espanol-catalanofobia-videoblog-andalusa-sorpren_3_899940004.html
dimarts, 26 de març del 2013
foofind, un nou motor de cerca universal
Foofind és un motor de cerca universal. A Foofind treballem creant programari que recorre totes les xarxes i indexa tots els arxius. D'aquesta manera volem oferir la major quantitat d´enllaços disponibles. Foofind és una idea de Pablo Soto, creador de tecnologies P2P, desenvolupades a Madrid, Espanya per MP2P Technologies.
L'equip de Foofind desenvolupa la major part del codi del projecte, però també depenem del treball de la comunitat del programari lliure. Foofind no seria possible sense aquests increïbles projectes.
dijous, 21 de març del 2013
divendres, 15 de març del 2013
En defensa dels nostres pobles - Carta oberta a la consellera Isabel Bonig
En defensa dels nostres pobles.
Carta oberta a la consellera Isabel Bonig
Encara que vosté semble haver pres ja la decisió a favor d'autoritzar el fracking a les comarques del nord de Castelló, els que ací escrivim i les entitats que representem volem ser escoltats pels nostres governants i al mateix temps alertar a tota la població.
Vostè té en les seues mans una decisió de la màxima gravetat. Molts dels qui viuen en els pobles afectats es pregunten a hores d'ara si podran continuar bevent l'aigua de l'aixeta en cas que, com ha passat en alguns indrets, aquesta és contaminada de forma irreversible per l'aplicació de la tècnica del fracking.
La pregunta és plenament raonable i seria bo que també vostè compartira aquesta preocupació. Si l'aigua subterrània, i d'ací la de fonts i brolladors, aigües superficials, proveïments urbans, turístics i agropecuaris conté ingredients venenosos i cancerígens, es podrà seguir mantenint i promocionant el turisme litoral i d'interior, cultivant la terra, produint aliments, gestionant els boscos i engordint els ramats?
Tots suposem que vostè no prendria mai una decisió que amenaça la continuïtat de 41 pobles castellonencs, per més que l'empresa canadenca Montero Energy estiga molt interessada en fer negoci amb aquest tema.
Parlem d'un cas de gran gravetat. Vaja per endavant que els signants d'aquesta carta som plenament conscients de la necessitat d'aconseguir noves fonts d'energia, i estem a favor del progrés i el desenvolupament, entès això sí com una millora del benestar integral i general de les persones que habiten un territori. Però quin progrés pot haver si el territori deixa de ser habitable i la població es veu obligada a abandonar els seus pobles?
La decisió d'autoritzar o no a Montero Energy a aplicar el fracking a Castelló hauria de ser fàcil de prendre. Només caldria recórrer al 'Principi de Prevenció' que obliga les autoritats i la societat a denegar una acció quan el risc que comporta per a la població d'un territori és greu i alhora irreversible. Com ja ha fet el govern francès, o el de Cantàbria o Aragó, o com van defendre amb passió la senyora Rita Barberà i el senyor Juan Cotino quan les prospeccions, en aquest cas a la mar, afectaven la seua àrea d'influència.
És això mateixa -recórrer al "principi de prevenció"-, el que li reclamen molts dels Ajuntaments i associacions de les tres comarques afectades. Des de les comarques de Castelló no s'entén com la contundència que en el seu moment van tindre la Generalitat i l'Ajuntament de Valencià, ara s'ha tornat en ambigüitat o en senyals favorables a l'aprovació.
No podem refiar-nos de la sort i esperar que ací no arribe la catàstrofe mentre creem durant 8 o 10 anys uns poquets llocs de treball. Quin alcalde optaria per crear 5 o 6 llocs de treball si això comportarà probablement convertir el poble en un lloc inhabitable? Quan sabem que hi ha un alt risc de contaminació irreversible la menor probabilitat és inacceptable. I a més a més, una gran amenaça vital a 41 pobles no es compensa amb cap contrapartida econòmica, ni petita ni gran. No cap avantatge pot compensar la destrucció total d'un bé.
Sabem, a més a més, que en cas que es trobara gas, en un màxim de quinze anys el negoci de Montero Energy haurà acabat i ens haurà deixat un paisatge difícilment reconeixible, ple de torres d'extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, plataformes de formigó, tubs de conducció i altres infraestructures.
Tots suposem que vostè no prendria mai una decisió que amenaça la continuïtat de 41 pobles castellonencs
S'ha d'insistir però, que és del tot improbable que la contaminació no es produïsca, hi han multitud d'estudis que alerten del risc que comporta l'ús de la tècnica del fracking. A tall d'exemple en citem ací només un, l'informe "Repercussions de l'extracció de gas i petroli d'esquist en el medi ambient i la salut humana" elaborat per la Direcció General de Polítiques Interiors de la Comissió Europea[1], en el qual es conclou que "...l'explotació del gas d'esquist, a través del fracking; presenta característiques que tenen repercussions inevitables i un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana".
I a la pàgina 20 diu : "L'aigua podria contaminar-se amb substàncies químiques procedents del procés de fracturació, però també amb aigües residuals procedents dels dipòsits que contenen metalls pesants (per exemple, arsènic o mercuri) o partícules radioactives. Els accidents dels camions de transport, les fuites de les canonades de recol·lecció, basses d'aigües residuals, compressors, etc., Els abocaments provocats per accidents (per exemple, l'explosió d'una font de fluid de fracturació o aigües residuals), els danys en la cimentació i la canonada de revestiment o simplement els fluxos no controlats al subsòl a causa d'esquerdes artificials o naturals en les formacions (rocoses) podrien constituir possibles vies de migració cap a aigües subterrànies i de superfície."
El fracking consisteix en la creació de fractures noves, o l'eixamplament i propagació de fractures naturals ja existents a la roca, mitjançant la injecció d'aigua barrejada amb sorra i additius químics a molt alta pressió (fins a 700 atmosferes). Aquesta fracturació induïda genera una permeabilitat artificial que permet extreure de manera rendible gas atrapat en formacions inicialment impermeables.
En el cas castellonenc el perill de contaminació de l'aqüífer és màximament probable. Les margues compactes d'origen marí del Juràssic, roques sobre les què Montero Energy diu que hauria d'aplicar la fracturació hidràulica per extreure'n el gas, i les formacions rocoses que conformen l'aqüífer del Maestrat es solapen o s'intercalen estretament, fins el punt de poder ser contigües. El risc és gran, si tenim en compte que l'aqüífer regional del Maestrat s'estén per tota la comarca del Maestrat, Baix Maestrat i els Ports i connecta hidràulicament cap a l'est amb el mar Mediterrani i les depressions costaneres de Vinaròs-Peníscola i Torreblanca-Orpesa. Encara que internament té alguna compartimentació semipermeable es pot dir que, en conjunt, forma un volum rocós totalment connectat des del punt de vista hidràulic. És a dir, un fluid contaminant vessat a Catí, per posar un exemple, podria afectar qualsevol altre municipi de la zona costanera.
L'interior de Castelló fa un segle que pateix una greu crisi de despoblament. Tanmateix, darrerament, i malgrat el crític panorama general, està posicionant-se dins el segle XXI, concentrant les esperances en un desenvolupament territorialment més equilibrat de les nostres comarques, basat en projectes de llarg recorregut, amb energies renovables, amb empreses netes, amb una agricultura, silvicultura i ramaderia modernes, sanes i de proximitat, amb un turisme rural, cultural i ecològic de qualitat. És a dir, amb opcions de futur. I vostè sap perfectament que els hidrocarburs d'esquist constitueixen les darreres glopades mediambientalment catastròfiques d'uns combustibles fòssils que van ser l'energia del segle XX. Quina imatge té vostè dels nostres pobles? Els pobles de les comarques del nord estan al segle XXI i volen mirar cap al futur.
Qui prendrà una decisió històrica, que pot convertir en inhabitables els pobles de les comarques del Maestrat i els Ports? Serà la nostra Generalitat qui ho faça quan es rebutja en altres llocs? Serà vostè, consellera Bonig? És això actuar responsablement? I si autoritzen el fracking i esdevé la catàstrofe, de què ens servirà aleshores acusar-la a vostè d'irresponsable per autoritzar unes prospeccions que poden deixar inhabitables les nostres comarques? Vostè ens ho haurà llevat tot.
No deixe que això passe. No es preocupe per l'empresa Montero Energy i pose més atenció en el present i el futur de la gent dels pobles del nord de Castelló.
Artur Aparici. Observatori Rural UJI, Ramon Mampel. Traiguera. Llaurador i Cooperativista, Carles Santos. Vinaròs. Músic, Anabel Ejarque. Associació Agents de Desenvolupament Local de Castelló. Guillem Palomo. Centre Excursionista de Castelló, Fina Gonell. Enginera Agrònoma. Cooperativista, Ximo Gual. Vistabella. Professor UJI i Cooperativista, Nel·lo Monfort. Vallibona. Metge Tesa Giner. Tècnica educativa. Villores, Sergi Marín. Ares. Enginyer Agrònom, Hilari Jaime. Canet Lo Roig. Llaurador i Cooperativista, Ana Vilalta. Herbés. Arquitecta, Vicent Goterris. Unió de Llauradors, Mercè Correa. Alcossebre. Professora UJI. Andrés Cumba. La Jana. Tècnic Agrari, Àlvar Anyó. Benicarló. Agricultor ecològic, Ana Querol. Vilafranca. Tècnic Cultural, Tomàs Segarra. Sant Mateu. Tècnic Cultural. Ana Garcia. Vilafranca. Treballadora Social, Manolo Quixal. Càlig. Professor UJI, Julio Bayot. Ares. Veterinari i ramader. Esteban Domenech. Torreblanca. Club Muntanya Salta-Ribes, Toni Albert. PLataforma Ciutadana No a la Contaminació, Mary Savage. Vilafranca. Traductora, Jaume Barbé. Arxipèlag Comarcal Maestrat, Ramón Prades. Ares. Agent Mediambiental, Ana Roda. Mestra a Benassal. Ares, Ramon París. Benicarló. Editor, Beatriu Escuder. Sant Mateu. Professora UJI, Josep Mª Zapater. Vilafranca . La Xalera Teatre. Mariano Bueno. Benicarló. Agricultor ecològic, Juan-Luis de Javier. Alcossebre. AAVV Ribamar, Ximo Laborda. Torreblanca. Associació el Formiguer, Roberto Traver. Torreblanca. Club Caçadors "El Lince", Enrique Luque. Vinaròs. APNAL, Sebastián Fabregat. Vinaròs. AAVV Migjorn, Josep Adell. Morella. La Nevera. Vicenç Roda. Les Coves. Plataforma Anti RTP, Elena Bort. Torreblanca. Club d'Espeleologia Penya 69, Ezequiel Llorach. Peníscola. AAVV Camí Vell
dilluns, 11 de març del 2013
Fwd: JA PODEU ESCOLTAR I DESCARREGAR-VOS EL NOU COMPILATORI DE LA GIRA D'ESCOLA VALENCIANA: EL DISC DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ VOLUM 7
EL DISC DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ VOLUM 7 JA ESTÀ DISPONIBLE A LA XARXA
El podeu escoltar i descarregar-lo a www.lagira.cat
El nou compilatori que acaba d'editar Escola Valenciana en col•laboració amb totes les universitats públiques valencianes i el COM, recull temes de 22 grups de música en valencià que van editar disc durant 2012. Molts d'ells van actuar també en la Gira d'Escola Valenciana de la passada edició.
Aquest disc és eclèctic i pretén donar una visió àmplia de les produccions musicals que s'han fet durant 2012, està concebut com un reconeixement al treball dels músics,és un disc que regalem i esperem també que siga un compilatori atractiu per a les emissores de ràdio i els espais que ho vulguen de les xarxes socials, perquè el nostre objectiu és donar a conéixer la bona música feta en la nostra llengua, donar mostres d'una vitalitat sovint bandejada per les administracions públiques i pel sector privat, també.
El disc compta amb temes de cançó d'autor, pop-rock, rap, ska...artistes del nord i del sud del País Valencià, de diferents productores musicals i ha estat editat per Mésdemil.
Els grups i cantants que conformen el compilatori són: Tardor, Agraviats, Odi, Sant Gatxo, Indefinits i Tirant lo Rock, Feliu Ventura, Òscar Briz, Verdcel, Komfusió, 121db, Atzembla, Malnom, Orxata Sound System, Tardor, Atupa, Joan Palomares, Andreu Valor, Assekes, Make some are us, Autòmats i El corredor polonés.
El dics compilatori inclou temes de dos dels grups que actuaran al Concert de Falles, el concert que marca l'inici de La Gira d'Escola Valenciana 2013. Són els temes "Orgasme", d'Orxata Sound System i "QuatribaRap", d'Atupa. El cartell del concert el completa Txatango, un dels grups que ha estat triomfador dels Premis Enderrock 2013.
Venda d'entrades del Concert de Falles a: www.escolavalenciana.org/concertfalles
dimecres, 27 de febrer del 2013
La política, mercancía ficticia
La política, mercancía ficticia
Karl Polanyi explicaba en su conocido ensayo La gran transformación el advenimiento del mercado como fruto de una transformación en mercancía de tres factores: el trabajo, la tierra y la moneda. Ninguno de los tres, decía Polanyi, es producto del hombre: «el trabajo no es más que otro nombre para una actividad que acompaña a la vida misma y que a su vez no se produce para vender (...) la tierra no es más que otro nombre para la naturaleza, que no es producto del hombre, la moneda por último es solamente un símbolo del poder adquisitivo». Por esto hablaba Polanyi de mercancías ficticias, que es tanto como decir de una simulación que ha convertido en mercancía lo que no lo es, con consecuencias desastrosas para la sociedad y para los ecosistemas.
Si hubiese vivido hasta nuestros días, creo que Polanyi habría añadido «la política» como mercancía ficticia, en la medida en que el proceso de mercantilización la ha alcanzado y englobado plenamente. En Italia, este fenómeno está más claro que en otros países en tanto en cuanto el proceso de disgregación/descomposición de los partidos se encuentra en un estado más avanzado. Por otra parte, pocos lo saben, pero hemos sido un país «laboratorio político», en el que se han logrado grandes aportaciones políticas, de Maquiavelo a Gramsci, todavía estudiados en tantas universidades extranjeras.
Pero es sobre todo en el siglo XX cuando Italia aparece como vanguardia/laboratorio político, para bien y para mal. En Italia se ha «inventado» el fascismo, una forma moderna de dictadura que conjuga el nacionalismo con instancias sociales y que ha retomado el nazifascismo de Hitler (que en una conocida carta le reconocía a Mussolini haberlo inspirado), y con algunas variantes, Perón en Argentina, Franco en España y Salazar en Portugal. En los años 90 ha llegado el berlusconismo, una forma política nueva que nace en concomitancia con el exceso de poder asumido por los medios de comunicación, sobre todo la televisión. También esta forma política ha sido imitada por diversos países, de Perú a Indonesia, donde, a través del control de los principales medios, han llegado al gobierno los principales líderes.
En fin, en los últimos años ha nacido el grillismo, un movimiento político que utiliza por primera vez Internet/la Red de forma «substancial» para dar a todos la impresión de que cuentan y participan directamente en lo que se escoge políticamente, con un destacado componente moralizador y una fuerte exigencia de «democracia directa». Este fenómeno parece responder mejor que ningún otro a la crisis vertical de los partidos, pero responde todavía mejor – como ha resaltado Giuliano Santoro en su ensayo Un Grillo qualunque – a la evolución de la sociedad del espectáculo, de la que hablaba ya Guy Debord en los años 70. El grillismo, también denominado Movimiento 5 Estrellas, que muchos consideraban efímero, se está revelando algo mucho más arraigado y convincente en la era del «mercado electoral», gracias también a la innovación eficazmente introducida por Grillo: al instrumento postmoderno de las redes sociales le ha asociado un instrumento antiguo como son los mítines en las plazas. Hallazgo genial, como el que tuvo la FIAT cuando lanzó el nuevo 500, una mezcla de pasado «en la forma» y futuro «en la tecnología», o la de las galletas del Mulino Bianco que te dan una idea de naturaleza del producto junto a la eficiencia de una fábrica moderna.
Este es el dato absolutamente inédito de la política en todos los países de capitalismo maduro, dicho de otro modo, donde el proceso de mercantilización ha englobado todo lo existente, de las relaciones sociales a los afectos, nuestra relación con la naturaleza. Ya no hay «Política», entendida como lucha entre diversas visiones del mundo, entre diferentes valores e ideologías, pero está el mercado electoral, que es un segmento dentro del más vasto y omniabarcador «mercado mundial». En el «mercado electoral» cuenta la novedad de la oferta – no por casualidad se proclaman todos a favor de lo «Nuevo» - la fuerza de la marca que se identifica con el jefe, la capacidad de suscitar emociones en los consumidores/electores a través de lemas eficaces.
Las estrategias puestas en práctica por las fuerzas/empresas políticas son idénticas a las que se usan para el lanzamiento de un nuevo producto o para fidelizar a los consumidores respecto a un producto ya presente en el mercado. Los sondeos, que de forma obsesiva están acompañando esta campaña electoral, demuestran cómo las preferencias de los electores/consumidores siguen la tendencia de la exposición mediática del líder de turno, su capacidad de suscitar imágenes cautivadoras, de conquistar la simpatía de sus oyentes. No importa si, por ejemplo, el Cavaliere [Berlusconi] las mete bien gordas - como los cuatro millones de puestos de trabajo – o si no, que Grillo prometa un salario de ciudadanía con el ahorro de los costes de la representación política, y toma el ejemplo de Sicilia, donde los doce consejeros regionales del M5S han renunciado a cerca de 10.000 euros de sus emolumentos para alimentar u fondo de microcréditos (¡¿qué pasa con el «salario de ciudadanía» para millones de parados/no ocupados?!). También se hace publicidad de un nuevo perfume que te hace imaginar que puedes conquistar a una mujer/hombre guapísima/o, o bien un nuevo automóvil con el que puedes cruzar el Polo Norte.
No es por tanto casual que en nuestro país, que sigue siendo vanguardia/laboratorio político, los cómicos hagan política (y no sólo Grillo), y los políticos hagan de cómicos (y no sólo el Cavaliere). Es verdad que no todos tienen el mismo talento. El pobre Fini, con sus razonamientos bien articulados en buen italiano, está completamente fuera del mercado, parece un político de otro siglo. El profesor Monti, en cambio, se ha vuelto patético desde que intenta hacerse el simpático, va a la televisión a programas de variedades, intentando salirse del papel de estadista, gris y riguroso, que se le había otorgado. También él ha fundado un «partido personal», como han hecho en los últimos veinte años, por este orden, Berlusconi, Di Pietro, Casini, Fini, Vendola, y por último Oscar Giannino [Candidato de Hacer para detener el declive, movimiento de centro-derecha]. En este plano, el último partido junto a la Liga Norte, que sigue estando en el campo político, es el PD, y seguramente tiene razón Bersani al decir que los «partidos personales» son el cáncer de la democracia. Solo que confunde los efectos con la causa que, como hemos recordado, está ligada al proceso de mercantilización global que ha reducido la política a mercancía, y las elecciones políticas a un mercado como los demás.
Cierto es que no podemos pensar que se pueda volver al siglo pasado, antes de los años 90, cuando la gente votaba «por la cruz» [símbolo de la Democracia Cristiana], por «la hoz y el martillo» [del PCI] o por la «llama tricolor» [del MSI neofascista], y no sólo por la cara y la simpatía que se ganaba el líder de turno. Quizás haría falta otorgar más valor a las autonomías municipales, uno de los pocos espacios que han resistido esta deriva mercantilista de la política, uno de los pocos lugares donde todavía cuentan las pasiones y programas, capacidad de compromiso y movilización social, y no sólo la invención de una nueva marca. Seguramente, más allá de la abolición del Porcellum [literalmente "cerdada", como denominó el politólogo Giovanni Sartori a la Ley Calderoli de 2005, disposición electoral berlusconiana] la peor ley electoral de Europa, hay que repensar cómo podrá regresar a escena la Política y cómo podrán tener más sentido las elecciones que vender un nuevo automóvil, ordenador o "tablet".
Tonino Perna es periodista del diario italiano Il Manifesto.
Traducción para www.sinpermiso.info: Lucas Antón
Karl Polanyi explicaba en su conocido ensayo La gran transformación el advenimiento del mercado como fruto de una transformación en mercancía de tres factores: el trabajo, la tierra y la moneda. Ninguno de los tres, decía Polanyi, es producto del hombre: «el trabajo no es más que otro nombre para una actividad que acompaña a la vida misma y que a su vez no se produce para vender (...) la tierra no es más que otro nombre para la naturaleza, que no es producto del hombre, la moneda por último es solamente un símbolo del poder adquisitivo». Por esto hablaba Polanyi de mercancías ficticias, que es tanto como decir de una simulación que ha convertido en mercancía lo que no lo es, con consecuencias desastrosas para la sociedad y para los ecosistemas.
Si hubiese vivido hasta nuestros días, creo que Polanyi habría añadido «la política» como mercancía ficticia, en la medida en que el proceso de mercantilización la ha alcanzado y englobado plenamente. En Italia, este fenómeno está más claro que en otros países en tanto en cuanto el proceso de disgregación/descomposición de los partidos se encuentra en un estado más avanzado. Por otra parte, pocos lo saben, pero hemos sido un país «laboratorio político», en el que se han logrado grandes aportaciones políticas, de Maquiavelo a Gramsci, todavía estudiados en tantas universidades extranjeras.
Pero es sobre todo en el siglo XX cuando Italia aparece como vanguardia/laboratorio político, para bien y para mal. En Italia se ha «inventado» el fascismo, una forma moderna de dictadura que conjuga el nacionalismo con instancias sociales y que ha retomado el nazifascismo de Hitler (que en una conocida carta le reconocía a Mussolini haberlo inspirado), y con algunas variantes, Perón en Argentina, Franco en España y Salazar en Portugal. En los años 90 ha llegado el berlusconismo, una forma política nueva que nace en concomitancia con el exceso de poder asumido por los medios de comunicación, sobre todo la televisión. También esta forma política ha sido imitada por diversos países, de Perú a Indonesia, donde, a través del control de los principales medios, han llegado al gobierno los principales líderes.
En fin, en los últimos años ha nacido el grillismo, un movimiento político que utiliza por primera vez Internet/la Red de forma «substancial» para dar a todos la impresión de que cuentan y participan directamente en lo que se escoge políticamente, con un destacado componente moralizador y una fuerte exigencia de «democracia directa». Este fenómeno parece responder mejor que ningún otro a la crisis vertical de los partidos, pero responde todavía mejor – como ha resaltado Giuliano Santoro en su ensayo Un Grillo qualunque – a la evolución de la sociedad del espectáculo, de la que hablaba ya Guy Debord en los años 70. El grillismo, también denominado Movimiento 5 Estrellas, que muchos consideraban efímero, se está revelando algo mucho más arraigado y convincente en la era del «mercado electoral», gracias también a la innovación eficazmente introducida por Grillo: al instrumento postmoderno de las redes sociales le ha asociado un instrumento antiguo como son los mítines en las plazas. Hallazgo genial, como el que tuvo la FIAT cuando lanzó el nuevo 500, una mezcla de pasado «en la forma» y futuro «en la tecnología», o la de las galletas del Mulino Bianco que te dan una idea de naturaleza del producto junto a la eficiencia de una fábrica moderna.
Este es el dato absolutamente inédito de la política en todos los países de capitalismo maduro, dicho de otro modo, donde el proceso de mercantilización ha englobado todo lo existente, de las relaciones sociales a los afectos, nuestra relación con la naturaleza. Ya no hay «Política», entendida como lucha entre diversas visiones del mundo, entre diferentes valores e ideologías, pero está el mercado electoral, que es un segmento dentro del más vasto y omniabarcador «mercado mundial». En el «mercado electoral» cuenta la novedad de la oferta – no por casualidad se proclaman todos a favor de lo «Nuevo» - la fuerza de la marca que se identifica con el jefe, la capacidad de suscitar emociones en los consumidores/electores a través de lemas eficaces.
Las estrategias puestas en práctica por las fuerzas/empresas políticas son idénticas a las que se usan para el lanzamiento de un nuevo producto o para fidelizar a los consumidores respecto a un producto ya presente en el mercado. Los sondeos, que de forma obsesiva están acompañando esta campaña electoral, demuestran cómo las preferencias de los electores/consumidores siguen la tendencia de la exposición mediática del líder de turno, su capacidad de suscitar imágenes cautivadoras, de conquistar la simpatía de sus oyentes. No importa si, por ejemplo, el Cavaliere [Berlusconi] las mete bien gordas - como los cuatro millones de puestos de trabajo – o si no, que Grillo prometa un salario de ciudadanía con el ahorro de los costes de la representación política, y toma el ejemplo de Sicilia, donde los doce consejeros regionales del M5S han renunciado a cerca de 10.000 euros de sus emolumentos para alimentar u fondo de microcréditos (¡¿qué pasa con el «salario de ciudadanía» para millones de parados/no ocupados?!). También se hace publicidad de un nuevo perfume que te hace imaginar que puedes conquistar a una mujer/hombre guapísima/o, o bien un nuevo automóvil con el que puedes cruzar el Polo Norte.
No es por tanto casual que en nuestro país, que sigue siendo vanguardia/laboratorio político, los cómicos hagan política (y no sólo Grillo), y los políticos hagan de cómicos (y no sólo el Cavaliere). Es verdad que no todos tienen el mismo talento. El pobre Fini, con sus razonamientos bien articulados en buen italiano, está completamente fuera del mercado, parece un político de otro siglo. El profesor Monti, en cambio, se ha vuelto patético desde que intenta hacerse el simpático, va a la televisión a programas de variedades, intentando salirse del papel de estadista, gris y riguroso, que se le había otorgado. También él ha fundado un «partido personal», como han hecho en los últimos veinte años, por este orden, Berlusconi, Di Pietro, Casini, Fini, Vendola, y por último Oscar Giannino [Candidato de Hacer para detener el declive, movimiento de centro-derecha]. En este plano, el último partido junto a la Liga Norte, que sigue estando en el campo político, es el PD, y seguramente tiene razón Bersani al decir que los «partidos personales» son el cáncer de la democracia. Solo que confunde los efectos con la causa que, como hemos recordado, está ligada al proceso de mercantilización global que ha reducido la política a mercancía, y las elecciones políticas a un mercado como los demás.
Cierto es que no podemos pensar que se pueda volver al siglo pasado, antes de los años 90, cuando la gente votaba «por la cruz» [símbolo de la Democracia Cristiana], por «la hoz y el martillo» [del PCI] o por la «llama tricolor» [del MSI neofascista], y no sólo por la cara y la simpatía que se ganaba el líder de turno. Quizás haría falta otorgar más valor a las autonomías municipales, uno de los pocos espacios que han resistido esta deriva mercantilista de la política, uno de los pocos lugares donde todavía cuentan las pasiones y programas, capacidad de compromiso y movilización social, y no sólo la invención de una nueva marca. Seguramente, más allá de la abolición del Porcellum [literalmente "cerdada", como denominó el politólogo Giovanni Sartori a la Ley Calderoli de 2005, disposición electoral berlusconiana] la peor ley electoral de Europa, hay que repensar cómo podrá regresar a escena la Política y cómo podrán tener más sentido las elecciones que vender un nuevo automóvil, ordenador o "tablet".
Tonino Perna es periodista del diario italiano Il Manifesto.
Traducción para www.sinpermiso.info: Lucas Antón
PREGÓ ALTERNATIU 2013
Volem recordar-vos que aquest dissabte dia 2 es realitzarà el, ja tradicional, PREGÓ ALTERNATIU. Per això, com cada any, fem una crida a casals, aplecs, colles, festes alternatives, col·lectius i moviments socials d'arreu de les comarques de Castelló per a participar-hi.
Com ja sabeu l'acte consisteix en eixir pels carrers del centre de Castelló totes juntes per a fer-nos escoltar com cadascú crega convenient (pancartes, performance, pamflets, etc.). La raó d'aquest acte és donar veu a les diferents reivindicacions i lluites de les comarques de Castelló i els seus voltants. A més, servirà com a dia d'encontre, passar-ho bé i donar molta canya (com resa l'eslogan de les festes alternatives d'enguany: MENYS ROTLLO I MÉS CANYA!!).
Recordar-vos que el pregó començarà a desfilar a les 18h., abans es farà la trobada de tots i totes els praticipants per a l'organització de l'acte.
A més, convidar-vos a vindre i participar en tots els actes que hi hauran durant tota la setmana de la Magdalena en el Casal, una festa alternativa i popular.
Salut i gràcies!!
**Si penseu en alguna persona o col·lectiu que puga estar interessat, us preguem que reenvieu aquest correu.
Casal Popular de Castelló
c/ d'Amunt, 167. 12001 - Castelló de la Plana
(La Plana Alta - Països Catalans)
casalpopulardecastello@gmail.com
casalpopulardecastello@gmail.com
Programació Festes Populars i Alternatives MAGDALENA 2013
Des de la Federació Alternativa De Colles Castelló ens complau informar-vos que ja totes i tots estem preparats! Hem conseguit compendiar les nostres activitats en el següent cartell. Han segut durs esforços per part de totes les colles membres però podem dir orgullosos que ha merescut la pena oferir tan il·lustre programació!
FAC (Colla la Masovera, La Cosa Nostra, Premama's, NouSisQuatre, Colla Gaspar, La Bascollà, El Rogle de l'Enemic, Colla Veu Rebel)
http://magdalena2013.medialabcs.org
http://magdalena2013.medialabcs.org
dijous, 21 de febrer del 2013
SoShare
https://soshareit.com
Via @onethingwell:
http://onethingwell.org/post/43571620417/soshare
Share as many large photos, videos, audio files, or any other file types as you want, for free.
A new service from BitTorrent, with an emphasis on moving large amounts of data—you can share up to a terabyte at a time.
Via @onethingwell:
http://onethingwell.org/post/43571620417/soshare
Share as many large photos, videos, audio files, or any other file types as you want, for free.
A new service from BitTorrent, with an emphasis on moving large amounts of data—you can share up to a terabyte at a time.
dimecres, 20 de febrer del 2013
Lletra petita
Lletra petita
"Lletra petita" és una sèrie d'11 capítols de 50 minuts, presentada per Lidia Heredia, que es vol posar en la pell del ciutadà i analitzar la nostra manera de viure, de consumir, de desplaçar-nos i de repartir el temps. Amb l'ajuda dels reporters Samantha Vall i Juanra Bonet busquem els gestos quotidians que poden fer millor el nostre dia a dia; descobrim les tecnologies que ens poden estalviar despeses a final de mes; en definitiva, donem més informació i alguns consells per viure millor i d'una manera més sostenible.
http://www.tv3.cat/lletrapetita
http://www.tv3.cat/lletrapetita
Animalada pseudoil·lustrada
Animalada pseudoil·lustrada
http://www.ara.cat/premium/opinio/Animalada-pseudoillustrada_0_866313446.html
Albert Pla Nualart
"Els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat"
Toni Cantó (UPyD)
Quan Toni Cantó va dir això al Congrés, el seu referent ètic, Fernando Savater, devia començar a suar. Ni el savi oficial d'UPyD es mereix que algú com Cantó divulgui les seves idees. Per tant, centrem-nos en la font.
I la font la trobem a Tauroética , un opuscle que Savater va publicar per refutar els que condemnen moralment les corrides de toros; un opuscle que conté quatre fal·làcies.
La primera és considerar que l'antitaurí humanitza els toros, és a dir, nega la seva animalitat. Oblida que dir que un toro sent i pateix, com dir que una planta creix, només constata trets comuns als éssers vius.
La segona és assegurar que si no ens fem vegetarians té poc sentit prohibir els braus. Obvia que el que es condemna és el patiment gratuït, per diversió. I que els més coherents el reproven igualment si es provoca en granges o escorxadors.
La tercera és afirmar que no es pot legislar la moral privada. Ignora que com més avança la societat més regula el que veia privat: des de pegar als fills a torturar animals domèstics.
La quarta és negar que tinguem obligacions morals amb els animals perquè no són lliures. Si ho és donar aigua a qui té set, i no tria tenir-ne, per què no ho pot ser donar-ne a un gos?
I per reblar-ho Savater conclou: "La civilització es basa en el maltractament d'animals". També podria dir que es basa en l'esclavitud o la submissió de les dones. La millor refutació és una frase de Peter Singer: "El que una generació troba ridícul la següent ho accepta, i la tercera s'esgarrifa recordant què feia la primera".
http://www.ara.cat/premium/opinio/Animalada-pseudoillustrada_0_866313446.html
Albert Pla Nualart
"Els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat"
Toni Cantó (UPyD)
Quan Toni Cantó va dir això al Congrés, el seu referent ètic, Fernando Savater, devia començar a suar. Ni el savi oficial d'UPyD es mereix que algú com Cantó divulgui les seves idees. Per tant, centrem-nos en la font.
I la font la trobem a Tauroética , un opuscle que Savater va publicar per refutar els que condemnen moralment les corrides de toros; un opuscle que conté quatre fal·làcies.
La primera és considerar que l'antitaurí humanitza els toros, és a dir, nega la seva animalitat. Oblida que dir que un toro sent i pateix, com dir que una planta creix, només constata trets comuns als éssers vius.
La segona és assegurar que si no ens fem vegetarians té poc sentit prohibir els braus. Obvia que el que es condemna és el patiment gratuït, per diversió. I que els més coherents el reproven igualment si es provoca en granges o escorxadors.
La tercera és afirmar que no es pot legislar la moral privada. Ignora que com més avança la societat més regula el que veia privat: des de pegar als fills a torturar animals domèstics.
La quarta és negar que tinguem obligacions morals amb els animals perquè no són lliures. Si ho és donar aigua a qui té set, i no tria tenir-ne, per què no ho pot ser donar-ne a un gos?
I per reblar-ho Savater conclou: "La civilització es basa en el maltractament d'animals". També podria dir que es basa en l'esclavitud o la submissió de les dones. La millor refutació és una frase de Peter Singer: "El que una generació troba ridícul la següent ho accepta, i la tercera s'esgarrifa recordant què feia la primera".
El Siglo del Yo [La Propaganda Oculta]
El Siglo del Yo
Cap. 1: http://vimeo.com/31128493
Cap. 2: http://vimeo.com/30604613
Cap. 3: http://vimeo.com/31302581
Cap. 4: http://vimeo.com/31310430
La Propaganda Oculta
dijous, 14 de febrer del 2013
PEL·LÍCULA ANIMALS EN EL EACC
---------- Missatge reenviat ----------
De: Escola Valenciana Castelló <castello@fev.org>
Data: 14 de febrer de 2013 13.18
Assumpte: Fwd: PELÍCULA ANIMALS EN EL EACC
Per a: Tamara Voluntariat <info@voluntariatpelvalencia.org>
Amigues i amics,
Us reenviem informació que ens han fet arribar des de l'EACC (Espai d'Art Contemporani de Castelló) per si pot ser del vostre interés.
Es tracta de la projecció de la pel·lícula "Animals" en versió original en català
http://www.eacc.es/v/cuerposv.php?id=374
i també de l'actuació de mallorquí Toni Gomila:
http://www.eacc.es/v/cuerposv.php?id=377
L'entrada és gratuïta i cal passar mitja hora abans ple mateix EACC, per recollir-la. Les places són limitades.
Salutacions,
Toni Viscarro
--
Data: 14 de febrer de 2013 13.18
Assumpte: Fwd: PELÍCULA ANIMALS EN EL EACC
Per a: Tamara Voluntariat <info@voluntariatpelvalencia.org>
Amigues i amics,
Us reenviem informació que ens han fet arribar des de l'EACC (Espai d'Art Contemporani de Castelló) per si pot ser del vostre interés.
Es tracta de la projecció de la pel·lícula "Animals" en versió original en català
http://www.eacc.es/v/cuerposv.php?id=374
i també de l'actuació de mallorquí Toni Gomila:
http://www.eacc.es/v/cuerposv.php?id=377
L'entrada és gratuïta i cal passar mitja hora abans ple mateix EACC, per recollir-la. Les places són limitades.
Salutacions,
Toni Viscarro
----
ESPAI D'ART CONTEMPORANI DE CASTELLÓ
ESPAICINEMA HIVERN 13
18, 19, 20 i 21 DE FEBRER
Projeccions
Dilluns, Dimarts i Dijous a les 20:00 h
Dimecres a les 22:00 h
Marta Liaño
Comunicación
Espai d´art contemporani de Castelló
C/ Prim, s/n
12003 Castelló
T + 34 964 723 540
F + 34 964 260 771
comunicacion@eacc.es
www.eacc.es
--------------------------------------------
BEAT STREULI / NEW STREET
25 de enero - 28 de abril, 2013
Comunicación
Espai d´art contemporani de Castelló
C/ Prim, s/n
12003 Castelló
T + 34 964 723 540
F + 34 964 260 771
comunicacion@eacc.es
www.eacc.es
--------------------------------------------
BEAT STREULI / NEW STREET
25 de enero - 28 de abril, 2013
--
COL·LECTIUS PER LA LLENGUA I LA CULTURA CASTELLÓ - ESCOLA VALENCIANA FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA
Seu de Castelló
C/ Antoni Maura, 18
12001 Castelló de la Plana
Tel. 964 22 64 40
castello@fev.org
----------------------------------------
PROTECCIÓ DE DADES.
En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vau facilitar al seu moment i que es troben incorporades al fitxer de la nostra titularitat. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre fitxer. Per favor, contacteu amb nosaltres per la via que preferiu per a fer-ho, com també per a realitzar qualsevol consulta sobre aquesta qüestió.
dilluns, 11 de febrer del 2013
La física de partículas explicada en una frase
La física de partículas explicada en una frase...
...y otros 18 conceptos científicos complejos explicados de forma simple (in inglés).
dilluns, 4 de febrer del 2013
La transparència del registrador de la propietat de Sta Pola (Mariano Rajoy)
La transparència del registrador de la propietat de Sta Pola (Mariano Rajoy)
dimecres, 30 de gener del 2013
La “Maniobra Zaragormendi”
Le pone la cara "del revés" al director del banco y recupera su
dinero. El cliente tenía 35.000 euros en preferentes.
http://rokambol.com/le-pone-la-cara-del-reves-al-director-del-banco-recupera-su-dinero
dinero. El cliente tenía 35.000 euros en preferentes.
http://rokambol.com/le-pone-la-cara-del-reves-al-director-del-banco-recupera-su-dinero
dijous, 17 de gener del 2013
diumenge, 13 de gener del 2013
dimecres, 9 de gener del 2013
La guerra de las lenguas
La guerra de las lenguas (Milagros Pérez Olivas)
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/12/26/actualidad/1356543207_646129.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)