Fin de partida en la Unión Europea: los recortes salariales y la batalla por las exportaciones, Rebecca Wilder
http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3175
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
dimecres, 17 de març del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
La volta al ciri
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Fijo/siempre/inamovible/elpepusoc/20100213elpepisoc_1/Tes
Bon dia,
Aquesta "pandilla" de fills de puta com ara el Florentino Pérez and company i els seus amics, que van des del Rubalcaba al Pedro J. Ramírez i al J.L. Cebrian estan menejant els fils, monarquia borbònica inclosa, per a acabar de matar la hiper-tímida política "socialdemòcrata" de Zapatero i, ja posats, pegar-li la tamborinada definitiva al fràgil estat del "benestar" espanyol. Pacte PSOE-PP, retall de la despesa pública, pensions, acomiadaments barats, etc,. Tot en un pack.. Penso açò en llegir l'article / panflet aquest de El País que t'adjunto, i que com veuràs és absolutament impresentable en el fons i en la forma, i no perquè no continga cap veritat, si no perquè combinant veritats de determinada manera es fa una gran falsetat, o és que la baixa productivitat en Espanya afecta únicament a l'administració pública i no, molt especialment a la privada, o és que assenyalar als treballadors (avuí als funcionaris, demà als aturats, l'altre a les dones treballadores o a les que no tenen prou fills, l'altre als immigrants, l'altre als majors de 65,..) i no a la immensa flota d'especuladors estructurals, de defraudadors fiscals sistemàtics, de corruptors impenitents, al poderós batalló de la banca usurera, ..., no és falsejar la realitat de la crisi. O és que ara va i la culpa és dels salaris i dels assalariats. Aquests li estan pegant la volta al ciri i ens canvien l'assassí pel mort.
Potser en un altre periòdic acomiadarien l'autor per periodisme manipulador de la informació i absoluta manca de la més mínima imparcialitat informativa, ni tan sols en la forma, ni intenció de dissimular o amagar la parcialitat amb un estil periodístic més neutre. Però en aquest cas es tracta claríssimament d'un article d'encàrrec dins d'un pla d'assetjament ideològic previst i planificat, i el periodista ha de deixar veure fàcilment, amb aquest estil tan descarat, la veritable intenció editorial de l'article. L'ofensiva que estan fent a les ja maltractades neurones que ens queden és bestial, fixeu-vos com encara ens resonen a l'orella els consells i les orientacions neo-liberals als governs del Financial Times i de The Economist, orientacions i consells que ens han avocat de cap a aquesta brutal crisi econòmica, i ja els estan tractant com si no n'hagueren fet res ni en tingueren cap culpa d'açò, i damunt, ja està tothom reverenciant-los i enviant-los ministres a la seua redacció a pregar i a captar. Suposo que ens aconsellaran com acabem de posar-nos la soga al nostre coll, culpables com som d'haver-nos deixat enganxar i hipotecar pels bancs.
--Encara com ens queden aquests de Polanco, em deien fa poc.
--Contra Franco et veia més despert, li he hagut de contestar jo.
Per compte de reformar-nos als treballadors, que ens canvien de burgesia. Fixat que ja no demano canviar de sistema econòmic, només de burgesos, per uns altres que no siguen ni tan burros, ni tan malfaeners i que, abans de tirar-nos la culpa als treballadors, que es peguen una miradeta a l'espill. Igual cal començar per una reforma patronal. Algú ho hauria de dir, no?
Artur
Bon dia,
Aquesta "pandilla" de fills de puta com ara el Florentino Pérez and company i els seus amics, que van des del Rubalcaba al Pedro J. Ramírez i al J.L. Cebrian estan menejant els fils, monarquia borbònica inclosa, per a acabar de matar la hiper-tímida política "socialdemòcrata" de Zapatero i, ja posats, pegar-li la tamborinada definitiva al fràgil estat del "benestar" espanyol. Pacte PSOE-PP, retall de la despesa pública, pensions, acomiadaments barats, etc,. Tot en un pack.. Penso açò en llegir l'article / panflet aquest de El País que t'adjunto, i que com veuràs és absolutament impresentable en el fons i en la forma, i no perquè no continga cap veritat, si no perquè combinant veritats de determinada manera es fa una gran falsetat, o és que la baixa productivitat en Espanya afecta únicament a l'administració pública i no, molt especialment a la privada, o és que assenyalar als treballadors (avuí als funcionaris, demà als aturats, l'altre a les dones treballadores o a les que no tenen prou fills, l'altre als immigrants, l'altre als majors de 65,..) i no a la immensa flota d'especuladors estructurals, de defraudadors fiscals sistemàtics, de corruptors impenitents, al poderós batalló de la banca usurera, ..., no és falsejar la realitat de la crisi. O és que ara va i la culpa és dels salaris i dels assalariats. Aquests li estan pegant la volta al ciri i ens canvien l'assassí pel mort.
Potser en un altre periòdic acomiadarien l'autor per periodisme manipulador de la informació i absoluta manca de la més mínima imparcialitat informativa, ni tan sols en la forma, ni intenció de dissimular o amagar la parcialitat amb un estil periodístic més neutre. Però en aquest cas es tracta claríssimament d'un article d'encàrrec dins d'un pla d'assetjament ideològic previst i planificat, i el periodista ha de deixar veure fàcilment, amb aquest estil tan descarat, la veritable intenció editorial de l'article. L'ofensiva que estan fent a les ja maltractades neurones que ens queden és bestial, fixeu-vos com encara ens resonen a l'orella els consells i les orientacions neo-liberals als governs del Financial Times i de The Economist, orientacions i consells que ens han avocat de cap a aquesta brutal crisi econòmica, i ja els estan tractant com si no n'hagueren fet res ni en tingueren cap culpa d'açò, i damunt, ja està tothom reverenciant-los i enviant-los ministres a la seua redacció a pregar i a captar. Suposo que ens aconsellaran com acabem de posar-nos la soga al nostre coll, culpables com som d'haver-nos deixat enganxar i hipotecar pels bancs.
--Encara com ens queden aquests de Polanco, em deien fa poc.
--Contra Franco et veia més despert, li he hagut de contestar jo.
Per compte de reformar-nos als treballadors, que ens canvien de burgesia. Fixat que ja no demano canviar de sistema econòmic, només de burgesos, per uns altres que no siguen ni tan burros, ni tan malfaeners i que, abans de tirar-nos la culpa als treballadors, que es peguen una miradeta a l'espill. Igual cal començar per una reforma patronal. Algú ho hauria de dir, no?
Artur
dilluns, 9 de febrer del 2009
Vicenç Navarro López
Vicenç Navarro
http://www.vnavarro.org
http://es.wikipedia.org/wiki/Vicen%C3%A7_Navarro_L%C3%B3pez
Vicenç Navarro és director de l'Observatori Social d'Espanya
http://www.observatoriosocial.org
La situación de la clase trabajadora en España. Una comparación con los países de la UE-15 y de EE.UU.
Por Vicenç Navarro, Marta Tur y Miquel Campa.
Este es un informe que detalla las condiciones laborales y sociales de la clase trabajadora española, comparándolas con las de otros países de la UE-15 y de EE.UU.
Publicado en la revista EL VIEJO TOPO, Febrero 2009
http://www.vnavarro.org/wp/?p=653&langswitch_lang=ca
http://www.vnavarro.org
http://es.wikipedia.org/wiki/Vicen%C3%A7_Navarro_L%C3%B3pez
Vicenç Navarro és director de l'Observatori Social d'Espanya
http://www.observatoriosocial.org
La situación de la clase trabajadora en España. Una comparación con los países de la UE-15 y de EE.UU.
Por Vicenç Navarro, Marta Tur y Miquel Campa.
Este es un informe que detalla las condiciones laborales y sociales de la clase trabajadora española, comparándolas con las de otros países de la UE-15 y de EE.UU.
Publicado en la revista EL VIEJO TOPO, Febrero 2009
http://www.vnavarro.org/wp/?p=653&langswitch_lang=ca
dilluns, 26 de gener del 2009
Siete datos sobre la burbuja inmobiliaria
via Escolar.net by Ignacio Escolar on 1/24/09
• Cada día se transformaba en España una superficie de suelo equivalente a 45 hectáreas -los famosos (45) campos de fútbol-.
• La superficie edificada aumentó un 40% en los últimos diez años.
• En 2005 se levantaron más de 800.000 viviendas que equivale a las edificadas durante el mismo período en Reino Unido, Francia y Alemania juntas, aunque estos países suman cinco veces la población de nuestro país.
• En 2006 se aprobaron planes para construir millón y medio de viviendas y más de 300 campos de Golf. Suponían un récord absoluto en la historia de España.
• La tercera parte del primer kilómetro de litoral mediterráneo está construida.
• Desde la Ley 6/98 del Partido Popular, el suelo urbanizado de vivienda libre se encareció un 200% hasta 2.004.
• España cuenta con el mayor parque inmobiliario de la UE, hasta hace poco con el ritmo de construcción más alto, y -punto importante- el acceso a la vivienda más difícil.
Rosa María Artal, en su recién estrenado blog, El Periscopio, recuerda los datos más llamativos que denunció la Comisión Europea en un informe sobre la burbuja inmobiliaria: Del milagro económico a la gran crisis.
diumenge, 14 de desembre del 2008
El documental "Endeutats, sobre la teranyina" al CCCB
El documental "Endeutats, sobre la teranyina" al CCCB
http://www.jornal.cat/noticia/el-documental-endeutats-sobre-la-teranyina-al-cccb
El documental de Ferran Vidal, "ENDEUTATS, sobre la teranyina", <http://www.quepo.org/ca> s'estrena dimarts vinent al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El film produït per Debitas, Fundació Quepo i Aicec-Adicae mostra a través del seguiment de quatre famílies de diferent nivell de renda i procedència, com el sobre endeutament afecta les seves vides. Com a contrapunt a aquests testimonis, especialistes de diferents àmbits (un economista, un sociòleg, un advocat, un jutge, un psicòleg i d'altres experts) analitzaran els factors que ens han portat a aquesta situació.
Un cop finalitzada la projecció hi haurà un debat en el que participaran Gonzalo Bernardos (professor d'Economia de la UB), Manuel Pardos (president d'Aicec-Adicae), José Maria Fernández Seijó (magistrat del Jutjat mercantil), Jordi Anguera (director de l'Agència Catalana del Consum) i Anna Jolonch, autora del llibre Exclusió Social. En el debat podrà participar el públic assistent.
http://www.jornal.cat/noticia/el-documental-endeutats-sobre-la-teranyina-al-cccb
El documental de Ferran Vidal, "ENDEUTATS, sobre la teranyina", <http://www.quepo.org/ca> s'estrena dimarts vinent al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El film produït per Debitas, Fundació Quepo i Aicec-Adicae mostra a través del seguiment de quatre famílies de diferent nivell de renda i procedència, com el sobre endeutament afecta les seves vides. Com a contrapunt a aquests testimonis, especialistes de diferents àmbits (un economista, un sociòleg, un advocat, un jutge, un psicòleg i d'altres experts) analitzaran els factors que ens han portat a aquesta situació.
Un cop finalitzada la projecció hi haurà un debat en el que participaran Gonzalo Bernardos (professor d'Economia de la UB), Manuel Pardos (president d'Aicec-Adicae), José Maria Fernández Seijó (magistrat del Jutjat mercantil), Jordi Anguera (director de l'Agència Catalana del Consum) i Anna Jolonch, autora del llibre Exclusió Social. En el debat podrà participar el públic assistent.
dimecres, 10 de desembre del 2008
divendres, 5 de desembre del 2008
dimecres, 3 de desembre del 2008
Puta crisis
Puta crisis
http://blogs.20minutos.es/nilibreniocupado/post/2008/12/02/puta-crisis
http://blogs.20minutos.es/nilibreniocupado/post/2008/12/02/puta-crisis
- ¿Nos llevas al Club xxx? - me dice una de ellas.
Eran putas (en el estricto sentido genital de la palabra). Princesas a mis ojos. Sirenas que un día cruzaron a nado el Océano (desde el país de la samba) en busca de marineros, o de fajos de dinero y joyas que luego convertirían en comida o en un techo o en una vida nueva para los suyos (al otro lado del mismo Océano). Porque eran putas, pero de las caras. Al Club mencionado sólo asistían hombres con muchos billetes (y alguna que otra alianza) en el bolsillo.
Al llegar, una de ellas me dijo:
- ¿Nos esperas aquí un momento?
Y esperé. ¿Un cuarteto rápido y luego, a casa?, pensé.
Pero no. Porque luego regresaron al taxi y me pidieron pasar por más Clubs "de nivel".
- Estamos buscando trabajo. Pero todo completo. Todos los Clubs llenos de chicas... - me explicó una de ellas con su siempre acento brasileño.
Cinco o seis Clubs después desistieron.
- No queremos trabajar en casas. No hay seguridad, y nunca sabes lo que puedes encontrarte... - sentenció la más guapa.
Aunque todas lo eran.
dijous, 13 de novembre del 2008
Cal controlar els moviments de capital
Al final, com ja proposaven Ignacio Ramonet i els d'ATTAC en 1997, el que cal és controlar els grans moviments de capital.
Ha calgut una crisi financera (i de rebot la nostra, la de veres) per adonar-se'n. Ja veurem què fan i en què consisteix la refundació del capitalisme. I enlloc de refundar un sistema econòmic que s'ha demostrat que no funciona, per què no canviar de sistema? De moment, com diu Galeano, aquesta refundació està consistint en continuar fent públiques les pèrdues i fer privats els beneficis. El capitalisme perfecte: si va bé es forren uns quants i si no va bé ho paguem entre tots.
HA LLEGADO EL MOMENTO ¡CLAUSUREMOS EL CASINO FINANCIERO! Comunicado de ATTAC sobre la crisis financiera y las alternativas democráticas "¡Desarmemos los mercados!". Este eslogan se acuñó cuando se fundó Attac en 1998.En la actualidad, el mundo rico se encuentra en medio de una crisis, la más grave esde la Gran Depresión de 1929. El desplome de septiembre de 2008 en Wall Street marca el fin de un periodo histórico: el sistema del capitalismo financiero se ha hundido...
Articles de Juan Torres López sobre la crisi econòmica actual
Ha calgut una crisi financera (i de rebot la nostra, la de veres) per adonar-se'n. Ja veurem què fan i en què consisteix la refundació del capitalisme. I enlloc de refundar un sistema econòmic que s'ha demostrat que no funciona, per què no canviar de sistema? De moment, com diu Galeano, aquesta refundació està consistint en continuar fent públiques les pèrdues i fer privats els beneficis. El capitalisme perfecte: si va bé es forren uns quants i si no va bé ho paguem entre tots.
HA LLEGADO EL MOMENTO ¡CLAUSUREMOS EL CASINO FINANCIERO! Comunicado de ATTAC sobre la crisis financiera y las alternativas democráticas "¡Desarmemos los mercados!". Este eslogan se acuñó cuando se fundó Attac en 1998.En la actualidad, el mundo rico se encuentra en medio de una crisis, la más grave esde la Gran Depresión de 1929. El desplome de septiembre de 2008 en Wall Street marca el fin de un periodo histórico: el sistema del capitalismo financiero se ha hundido...
Articles de Juan Torres López sobre la crisi econòmica actual
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)