Especial. Gaza: Una masacre consentida.
Con artículos de Carmen Llovares: Masacre en Gaza con elecciones de fondo.
http://www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7071
Crónica desde Gaza. Por Alberto Arce: Relato de la barbarie.
http://www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7072
La situación política en Israel. Por Sergio Yahni. Gaza o el camino del
genocidio.
http://www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7074
Opinión. Por Santiago Alba Rico, escritor y arabista. Palestina: el delito
de existir.
http://www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7073
Investigación: Los nuevos mercenarios 'Made in Spain'.
Servicio Global de Seguridad e Inteligencia (SGSI), una empresa de origen
español, fue fundada en 1995. Según la propia compañía, se trata de "la
primera compañía militar privada ibérica". Su portavoz, Víctor González,
afirma en una entrevista que "para no crear ningún tipo de problema y no
herir susceptibilidades encontramos que Gibraltar está al lado de casa y
estamos muy cómodos". También afirma que "la legislación en materia de
consultoría y de seguridad es más amplia y concreta en el marco del Reino
Unido que en España". Y es que SGSI es una de las cerca de 70.000 empresas
concentradas en los 6,5 kilómetros cuadrados que ocupa el peñón de
Gibraltar.
http://www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7076
Datos sobre el racismo: El 50% de las inmobiliarias no ofrecen pisos a
inmigrantes.
La organización SOS. Racismo presentó una investigación realizada a partir
del análisis de anuncios de particulares e inmobiliarias, entrevistas en
profundidad y una simulación: personas con acento autóctono y otras con
acento extranjero llamaban para interesarse por anuncios de habitaciones
en alquiler y contrastaban el trato recibido. Las conclusiones son
contundentes: el 50% de inmobiliarias no oferta pisos a población
extranjera; el 64% no los alquilan a inmigrantes, y en el 30% de las
llamadas a anuncios la persona inmigrante recibía un trato diferenciado.
http://www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7089
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris publicacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris publicacions. Mostrar tots els missatges
dimarts, 13 de gener del 2009
dimecres, 10 de desembre del 2008
Público parla sobre Diagonal i altres mitjans d'informació alternatius
Cuando la información se basa en la lógica del militante.
Centenares de medios alternativos han surgido al amparo de los grupos sociales de izquierdas.
http://www.publico.es/xalok/181505/informacion/basa/logica/militante
Centenares de medios alternativos han surgido al amparo de los grupos sociales de izquierdas.
http://www.publico.es/xalok/181505/informacion/basa/logica/militante
dijous, 13 de novembre del 2008
dimecres, 12 de novembre del 2008
The party's over (III)
'The Economist' diu que la descentralització espanyola "potser ha anat massa lluny"
El prestigiós diari econòmic britànic The Economist, en un ampli reportatge publicat fa pocs dies, argumenta que el procés autonòmic espanyol i la transferència de competències a les comunitats autònomes "potser ha anat massa lluny". El reportatge, generalment molt acurat, tot i que inclou alguna inexactitud, té cura de presentar els diferents punts de vista sobre la qüestió, però s'inclina lleugerament cap a una visió més centralista de l'Estat o, en tot cas, cap a un federalisme que "hauria fixat clarament les regles", evitant que les comunitats autònomes, especialment Catalunya i el País Basc, segueixin reivindiquen més capacitat d'autogovern.
El reportatge, que admet que, en termes generals, el sistema autonòmic ha estat positiu, adverteix també d'una sèrie de problemes que hauria generat. Per exemple, el "renaixement d'un vell fenomen polític espanyol, el cacic, o líder polític provincial". I en posa tres exemples, però no pas de líders provincials de comportament clarament caciquil i que tothom pot tenir en ment, sinó de presidents autonòmics d'ara i d'ahir: Jordi Pujol, Manuel Fraga i Manuel Chaves. El diari econòmic se sorprèn que "aquests prínceps moderns", els presidents autonòmics, tinguin "les seves corts". I explica que "cada govern regional vol les seves pròpies universitats i museus" i, en una afirmació ben errònia, que "cada govern regional té la seva pròpia televisió".
Després de presentar aquests exemples de descentralització, que se suggereix que és excessiva, el reportatge explica que tot plegat "no ha aplacat" els nacionalistes catalans, bascos i gallecs, que no accepten el "Café per a tothom" perquè "el volen només per a ells sols, com a reconeixement que són diferents". I passa a explicar que, tot i que els "nacionalistes" catalans i bascos segueixen amb les seves reivindicacions, en molts aspectes estan més que assolides. I fins i tot massa, que succeeix, segons el diari, en l'espinós tema de la llengua
Millor en bilingüe
'The Economist' explica que la política de la Generalitat està teòricament pel bilingüisme, però que, en la pràctica, l'escola és en català, "amb el castellà ensenyat com un idioma estranger". També afirma que "un professor que no parla res de català gairebé no té cap possibilitat d'ensenyar a la Universitat a Barcelona" i que "un film en castellà no serà subvencionat amb fons públics". Actuacions que, citant al líder de CiU, Artur Mas, són necessàries perquè sinó "el català corre el risc de desaparèixer". Però el diari també remarca que "tot i aquests esforços, només la meitat dels catalans usa habitualment el català".
Les tesis de Savater
Tot i que presenta amb respecte les tesis del catalanisme sobre la llengua, el reportatge s'alinea lleugerament més amb les del nacionalisme espanyol. Així, afirma que el "dogmatisme lingüístic" dels governs català i basc ha provocat una reacció contrària, i posa com a exemple el Manifest per l'espanyol de Fernando Savater i "altres figures públiques". Així, explica que tot i que "la premsa socialista" qualifica els promotors del manifest de "nacionalistes Castellans", en realitat han "tocat un punt sensible". I afirma que "molts catalans raonables", sense citar-los ni quantificar-los, opinen que "el català estarà sa i estalvi si continua sent la llengua de l'escola primària, però que Catalunya guanyaria molt més permetent que es pogués escollir entre català i castellà a les escoles secundàries".
Reconeix el dèficit català
El reportatge, això sí, també reconeix que, fins ara, Catalunya "tot i ser la quarta regió més rica, rebia menys despesa pública per cap que moltes altres", i que en els propers set anys aquest desajust se solucionarà amb l'aplicació de l'Estatut. I conclou amb una tesi sorprenent: que, en comptes d'aquesta continua tensió entre les reivindicacions autonòmiques i els corrents centralistes, "hauria estat més senzill que Espanya hagués adoptat un model federal el 1978", que hauria "fixat clarament les regles", amb un Senat que faria les funcions de cambra territorial, a imatge del Bundesrat alemany. Però explica que aquest federalisme mai no ha pogut ser possible, tant perquè els nacionalistes catalans i bascos només haurien acceptat "una confederació de nacions", com perquè el PP no en vol sentir a parlar, de federalisme.
eldebat.cat
El prestigiós diari econòmic britànic The Economist, en un ampli reportatge publicat fa pocs dies, argumenta que el procés autonòmic espanyol i la transferència de competències a les comunitats autònomes "potser ha anat massa lluny". El reportatge, generalment molt acurat, tot i que inclou alguna inexactitud, té cura de presentar els diferents punts de vista sobre la qüestió, però s'inclina lleugerament cap a una visió més centralista de l'Estat o, en tot cas, cap a un federalisme que "hauria fixat clarament les regles", evitant que les comunitats autònomes, especialment Catalunya i el País Basc, segueixin reivindiquen més capacitat d'autogovern.
El reportatge, que admet que, en termes generals, el sistema autonòmic ha estat positiu, adverteix també d'una sèrie de problemes que hauria generat. Per exemple, el "renaixement d'un vell fenomen polític espanyol, el cacic, o líder polític provincial". I en posa tres exemples, però no pas de líders provincials de comportament clarament caciquil i que tothom pot tenir en ment, sinó de presidents autonòmics d'ara i d'ahir: Jordi Pujol, Manuel Fraga i Manuel Chaves. El diari econòmic se sorprèn que "aquests prínceps moderns", els presidents autonòmics, tinguin "les seves corts". I explica que "cada govern regional vol les seves pròpies universitats i museus" i, en una afirmació ben errònia, que "cada govern regional té la seva pròpia televisió".
Després de presentar aquests exemples de descentralització, que se suggereix que és excessiva, el reportatge explica que tot plegat "no ha aplacat" els nacionalistes catalans, bascos i gallecs, que no accepten el "Café per a tothom" perquè "el volen només per a ells sols, com a reconeixement que són diferents". I passa a explicar que, tot i que els "nacionalistes" catalans i bascos segueixen amb les seves reivindicacions, en molts aspectes estan més que assolides. I fins i tot massa, que succeeix, segons el diari, en l'espinós tema de la llengua
Millor en bilingüe
'The Economist' explica que la política de la Generalitat està teòricament pel bilingüisme, però que, en la pràctica, l'escola és en català, "amb el castellà ensenyat com un idioma estranger". També afirma que "un professor que no parla res de català gairebé no té cap possibilitat d'ensenyar a la Universitat a Barcelona" i que "un film en castellà no serà subvencionat amb fons públics". Actuacions que, citant al líder de CiU, Artur Mas, són necessàries perquè sinó "el català corre el risc de desaparèixer". Però el diari també remarca que "tot i aquests esforços, només la meitat dels catalans usa habitualment el català".
Les tesis de Savater
Tot i que presenta amb respecte les tesis del catalanisme sobre la llengua, el reportatge s'alinea lleugerament més amb les del nacionalisme espanyol. Així, afirma que el "dogmatisme lingüístic" dels governs català i basc ha provocat una reacció contrària, i posa com a exemple el Manifest per l'espanyol de Fernando Savater i "altres figures públiques". Així, explica que tot i que "la premsa socialista" qualifica els promotors del manifest de "nacionalistes Castellans", en realitat han "tocat un punt sensible". I afirma que "molts catalans raonables", sense citar-los ni quantificar-los, opinen que "el català estarà sa i estalvi si continua sent la llengua de l'escola primària, però que Catalunya guanyaria molt més permetent que es pogués escollir entre català i castellà a les escoles secundàries".
Reconeix el dèficit català
El reportatge, això sí, també reconeix que, fins ara, Catalunya "tot i ser la quarta regió més rica, rebia menys despesa pública per cap que moltes altres", i que en els propers set anys aquest desajust se solucionarà amb l'aplicació de l'Estatut. I conclou amb una tesi sorprenent: que, en comptes d'aquesta continua tensió entre les reivindicacions autonòmiques i els corrents centralistes, "hauria estat més senzill que Espanya hagués adoptat un model federal el 1978", que hauria "fixat clarament les regles", amb un Senat que faria les funcions de cambra territorial, a imatge del Bundesrat alemany. Però explica que aquest federalisme mai no ha pogut ser possible, tant perquè els nacionalistes catalans i bascos només haurien acceptat "una confederació de nacions", com perquè el PP no en vol sentir a parlar, de federalisme.
eldebat.cat
The party's over (II)
L'autor de l'article de 'The Economist' es pregunta si no "s'està fent un mirall de les polítiques intolerants de la dictadura" per defensar el català
L'autor del polèmic article sobre Espanya i Catalunya publicat a The Economist, Michael Reid, ha assegurat, en una entrevista a La Nit de RAC1, que "no veig que s'hagi de rectificar... És un reportatge que recull moltes opinions i que inclou una anàlisi que crec que és bastant ajustada, la veritat". D'aquesta manera ha respost a les demandes de rectificació fetes per la pròpia Generalitat que han arribat tant des de l'estranger com des de Catalunya. El delegat del Govern al Regne Unit, Xavier Solano, ha enviat una carta al director de la revista matisant alguns dels comentaris que es realitzen sobre Catalunya. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, va fer de portaveu del Govern i va assegurar que les declaracions "no només són difamatòries sinó insultants". Per aquest motiu, ha demanat una rectificació i una disculpa a banda de considerar "preocupant" el desconeixement de la política catalana i espanyola que demostra l'articulista.
Reid, però, no s'ha retret de cap de les seves paraules i, fins i tot, ha insistit en la seva visió de Catalunya. "Entenc que és important resguardar el català, defensar-lo i compensar el dany fet durant la dictadura, però un es pregunta si no s'està fent un mirall de les polítiques intolerants de la dictadura", ha comentat a l'entrevista.
El periodista escrivia a "The party is over" (La festa ha acabat) que, malgrat alguns beneficis, potser l'Estat de les autonomies "havia arribat massa lluny". A més, considera la política lingüística del Govern com "dogmàtica" i assegurava que havia renascut el fenomen del "caciquisme" citant a Jordi Pujol, Manuel Chaves i Manuel Fraga. Tot i les crítiques, el periodista de The Economist assegura que l'article "és un informe de com veig Espanya en aquest moment...Em va semblar important destacar que la descentralització, els últims 30 anys, ha tingut molts aspectes positius, però hi ha un malestar creixent en alguns aspectes."
Tura va sortir en defensa de l'expresident de la Generalitat remarcant que durant 23 anys ha estat escollit democràticament i que, pel que fa a la llengua, la Generalitat garanteix que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats en una societat plural social i culturalment.
Crisi econòmica i autonomies
Michael Reid, en la seva entrevista a RAC1, ha assegurat que a Catalunya haurien d'atendre més a solucionar la crisi econòmica que a les autonomies perquè "amb l'economia entrant en recessió, els espanyols, i aquí fins i tot els catalans, demanaran al Govern que prengui mesures contra la recessió i el Govern cada cop té menys recursos, amb els que fer això", ha assegurat.
'La Vanguardia' defensa 'The Economist'
Des de les pàgines d'editorial de La Vanguardia han sortit en defensa de The Economist. En un petit article titulat "En defensa de The Economist" assegura que tot i que la revista "és una capçalera de prestigi (...) segurament no sigui infalible, els seus reporters tenen tot el dret a aportar la seva visió dels països sobre els que escriu fins i tot encara que no correspongui amb la que majoritàriament es percep en aquests llocs. No podem ser tan susceptibles ni posar-nos les mans al cap pel fet que un mitjà de comunicació, un més al cap i a la fi, no doni la imatge de Catalunya que ens agradaria llegir", conclou.
eldebat.cat
L'autor del polèmic article sobre Espanya i Catalunya publicat a The Economist, Michael Reid, ha assegurat, en una entrevista a La Nit de RAC1, que "no veig que s'hagi de rectificar... És un reportatge que recull moltes opinions i que inclou una anàlisi que crec que és bastant ajustada, la veritat". D'aquesta manera ha respost a les demandes de rectificació fetes per la pròpia Generalitat que han arribat tant des de l'estranger com des de Catalunya. El delegat del Govern al Regne Unit, Xavier Solano, ha enviat una carta al director de la revista matisant alguns dels comentaris que es realitzen sobre Catalunya. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, va fer de portaveu del Govern i va assegurar que les declaracions "no només són difamatòries sinó insultants". Per aquest motiu, ha demanat una rectificació i una disculpa a banda de considerar "preocupant" el desconeixement de la política catalana i espanyola que demostra l'articulista.
Reid, però, no s'ha retret de cap de les seves paraules i, fins i tot, ha insistit en la seva visió de Catalunya. "Entenc que és important resguardar el català, defensar-lo i compensar el dany fet durant la dictadura, però un es pregunta si no s'està fent un mirall de les polítiques intolerants de la dictadura", ha comentat a l'entrevista.
El periodista escrivia a "The party is over" (La festa ha acabat) que, malgrat alguns beneficis, potser l'Estat de les autonomies "havia arribat massa lluny". A més, considera la política lingüística del Govern com "dogmàtica" i assegurava que havia renascut el fenomen del "caciquisme" citant a Jordi Pujol, Manuel Chaves i Manuel Fraga. Tot i les crítiques, el periodista de The Economist assegura que l'article "és un informe de com veig Espanya en aquest moment...Em va semblar important destacar que la descentralització, els últims 30 anys, ha tingut molts aspectes positius, però hi ha un malestar creixent en alguns aspectes."
Tura va sortir en defensa de l'expresident de la Generalitat remarcant que durant 23 anys ha estat escollit democràticament i que, pel que fa a la llengua, la Generalitat garanteix que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats en una societat plural social i culturalment.
Crisi econòmica i autonomies
Michael Reid, en la seva entrevista a RAC1, ha assegurat que a Catalunya haurien d'atendre més a solucionar la crisi econòmica que a les autonomies perquè "amb l'economia entrant en recessió, els espanyols, i aquí fins i tot els catalans, demanaran al Govern que prengui mesures contra la recessió i el Govern cada cop té menys recursos, amb els que fer això", ha assegurat.
'La Vanguardia' defensa 'The Economist'
Des de les pàgines d'editorial de La Vanguardia han sortit en defensa de The Economist. En un petit article titulat "En defensa de The Economist" assegura que tot i que la revista "és una capçalera de prestigi (...) segurament no sigui infalible, els seus reporters tenen tot el dret a aportar la seva visió dels països sobre els que escriu fins i tot encara que no correspongui amb la que majoritàriament es percep en aquests llocs. No podem ser tan susceptibles ni posar-nos les mans al cap pel fet que un mitjà de comunicació, un més al cap i a la fi, no doni la imatge de Catalunya que ens agradaria llegir", conclou.
eldebat.cat
The party's over
La Generalitat acusa a 'The Economist' de difamar a Catalunya en un reportaje
La revista británica publicó un reportaje titulado 'La fiesta ha terminado', donde analizaba la crisis económica española y en el que hacía alusión a los nacionalismos como parte del problema.
Avui.cat
El govern acusa The Economist d'insultar Catalunya
eldebat.cat
La revista británica publicó un reportaje titulado 'La fiesta ha terminado', donde analizaba la crisis económica española y en el que hacía alusión a los nacionalismos como parte del problema.
El gobierno de la Generalitat ha pedido al semanario británico The Economist que rectifique un reportaje sobre España en el que, según la consellera Montserrat Tura, "se difama" a Cataluña y "se insulta" al ex presidente catalán Jordi Pujol.
Tura he hecho estos comentarios en la rueda de prensa posterior a la sesión del Gobierno autonómico, en donde ha revelado que el delegado de la Generalitat de Cataluña en el Reino Unido, Xavier Solano, ha remitido una carta de queja a la dirección de "The Economist" por su reportaje The party's over (La fiesta ha terminado).
El govern demana a The Economist que rectifiqui un reportatge que difama a Catalunya
Avui.cat
El govern acusa The Economist d'insultar Catalunya
eldebat.cat
divendres, 7 de novembre del 2008
Una polèmica provocada on només trau benefici l'Opus Dei
Pilar Urbano destinarà el 80% dels ingressos del llibre a una Fundació de l'Opus Dei
Si algú pensava que la gran beneficiària de la promoció del llibre de Pilar Urbano La Reina muy de cerca, seria la pròpia autora, s'equivocava. Qui s'endurà les mels de l'èxit és la Fundació Senara, vinculada a l'Opus Dei, segons va dir l'escriptora i periodista [i numerària de l'Opus] en un xat a ElMundo.es.
"La meva advocada a Barcelona té indicació expressa que, en fer el contracte d'aquest llibre amb l'editorial Planeta, es destini el 80% dels ingressos a la Fundació Senara (...) Així ho he fet amb tots els meus llibres anteriors, excepte el del 23-F", va assenyalar dimarts Pilar Urbano.
El col·legi Senara, segons s'explica a la pròpia web, és un centre que "promou entre els pares, professors, personal no docent i alumnes, l'adhesió als ensenyaments de l'Església Catòlica en matèries de fe i costums". I s'afegeix: "Des del primer moment, Senara va comptar amb l'impuls de San Josemaría Escrivá de Balaguer, Fundador de l'Opus Dei, aquesta Prelatura es responsabilitza de l'orientació cristiana del Col·legi per acord amb l'Entitat Titular que és Ensenyament i Cultura, S.A".
A causa de les polèmiques declaracions que la Reina va realitzar sobre el matrimoni homosexual, la família, la violència de gènere, l'avortament o l'eutanàsia, i que Pilar Urbano ha recollit en aquest llibre, l'editorial Planeta ja prepara la tercera edició de La Reina muy de cerca, obra de la qual ja s'han venut més de 100.000 exemplars.
eldebat.cat
Si algú pensava que la gran beneficiària de la promoció del llibre de Pilar Urbano La Reina muy de cerca, seria la pròpia autora, s'equivocava. Qui s'endurà les mels de l'èxit és la Fundació Senara, vinculada a l'Opus Dei, segons va dir l'escriptora i periodista [i numerària de l'Opus] en un xat a ElMundo.es.
"La meva advocada a Barcelona té indicació expressa que, en fer el contracte d'aquest llibre amb l'editorial Planeta, es destini el 80% dels ingressos a la Fundació Senara (...) Així ho he fet amb tots els meus llibres anteriors, excepte el del 23-F", va assenyalar dimarts Pilar Urbano.
El col·legi Senara, segons s'explica a la pròpia web, és un centre que "promou entre els pares, professors, personal no docent i alumnes, l'adhesió als ensenyaments de l'Església Catòlica en matèries de fe i costums". I s'afegeix: "Des del primer moment, Senara va comptar amb l'impuls de San Josemaría Escrivá de Balaguer, Fundador de l'Opus Dei, aquesta Prelatura es responsabilitza de l'orientació cristiana del Col·legi per acord amb l'Entitat Titular que és Ensenyament i Cultura, S.A".
A causa de les polèmiques declaracions que la Reina va realitzar sobre el matrimoni homosexual, la família, la violència de gènere, l'avortament o l'eutanàsia, i que Pilar Urbano ha recollit en aquest llibre, l'editorial Planeta ja prepara la tercera edició de La Reina muy de cerca, obra de la qual ja s'han venut més de 100.000 exemplars.
eldebat.cat
dijous, 6 de novembre del 2008
Dos vídeos i dos webs sobre consum responsable
Dos llocs web per trobar informació sobre consum responsable són la revista Opcions (http://www.opcions.org) i la web http://www.terra.org. També hi ha un parell vídeos interessants: La historia de las cosas i Tres historias y un vaso de leche.
dilluns, 3 de novembre del 2008
Editorial Txalaparta
Txalaparta.com
Comprometida desde Navarra con la soberanía cultural e informativa de nuestro país, Euskal Herria. Y desde nuestra pequeña aldea patria apostamos por un planeta solidario y diverso.
Pretendemos ser altavoz de cualquier creación literaria que mejore la relación entre los pueblos del mundo, que ayude a transformar la realidad, que guarde la memoria histórica, que abra caminos a la diversidad, a las utopías…
Comprometida desde Navarra con la soberanía cultural e informativa de nuestro país, Euskal Herria. Y desde nuestra pequeña aldea patria apostamos por un planeta solidario y diverso.
Pretendemos ser altavoz de cualquier creación literaria que mejore la relación entre los pueblos del mundo, que ayude a transformar la realidad, que guarde la memoria histórica, que abra caminos a la diversidad, a las utopías…
dimarts, 28 d’octubre del 2008
The Big Picture
The Big Picture: les fotografies que no han interessat els mitjans
Tot i ser de gran qualitat, agències o publicacions les han deixades de banda.
Als diaris, a les revistes i a les pàgines web, hi solem veure no poques fotografies: són la tria d'un bon grapat que no han estat admeses. I no ho han estat, tot i ésser de gran qualitat, perquè allò que representen no ha interessat prou els editors, o perquè aquests no han sabut on posar-les. The Big Picture és un fotolog que recull fotografies menystingudes, algunes de les quals per revistes com National Geographic, o per agències com Reuters.
Aquest fotolog, que forma part del diari digital Boston.com, conté fotografies de tota mena, si bé hi predominen les de natura, de ciència o de situacions habituals als països subdesenvolupats.
Vilaweb
Aquest fotolog, que forma part del diari digital Boston.com, conté fotografies de tota mena, si bé hi predominen les de natura, de ciència o de situacions habituals als països subdesenvolupats.
Vilaweb
divendres, 24 d’octubre del 2008
Kiosko.net, les portades dels principals diaris del món, a internet
Les portades dels principals diaris del món, a internet
Un quiosc virtual ofereix cada dia les portades de diaris de tot arreu
Si abans els grans diaris de paper eren indispensables a qui volia anar informat, ara és, sobretot, a internet on pot trobar-ne: per la rapidesa, per la facilitat d'accés i per la varietat de les fonts. I perquè també pot llegir-hi els grans diaris de tot el món. En té prou, per exemple, d'anar a la pàgina Kiosko.net, on cada dia trobarà un recull de portades dels principals diaris d'Europa, dels Estats Units, de l'Amèrica Llatina i de l'Àsia.
Entre aquestes portades hi ha la dels diaris de paper d'una colla de països, d'una tirada superior als tres mil exemplars. Els diaris s'hi ordenen per continents i països i, dins de cada país, el lector hi pot trobar diaris generalistes, d'esport i d'economia. La secció d'Espanya (una de les més completes: la web és d'un espanyol) té un apartat de diaris regionals.
Vilaweb
Un quiosc virtual ofereix cada dia les portades de diaris de tot arreu
Si abans els grans diaris de paper eren indispensables a qui volia anar informat, ara és, sobretot, a internet on pot trobar-ne: per la rapidesa, per la facilitat d'accés i per la varietat de les fonts. I perquè també pot llegir-hi els grans diaris de tot el món. En té prou, per exemple, d'anar a la pàgina Kiosko.net, on cada dia trobarà un recull de portades dels principals diaris d'Europa, dels Estats Units, de l'Amèrica Llatina i de l'Àsia.
Entre aquestes portades hi ha la dels diaris de paper d'una colla de països, d'una tirada superior als tres mil exemplars. Els diaris s'hi ordenen per continents i països i, dins de cada país, el lector hi pot trobar diaris generalistes, d'esport i d'economia. La secció d'Espanya (una de les més completes: la web és d'un espanyol) té un apartat de diaris regionals.
Vilaweb
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Jornal, un diari digital d'economia adreçat als consumidors
Neix un diari digital d'economia adreçat als consumidors
Entre més coses, s'hi poden consultar informes econòmics d'empreses
La informació econòmica no havia estat mai tan seguida als mitjans de comunicació. En aquest ambient de crisi atiat pels mitjans de comunicació neix el diari digital Jornal (Economia domèstica i sostenible), un portal amb la voluntat d'informar els consumidors de l'actualitat econòmica que els toca de més a prop. El projecte sorgeix de la unió del portal Quins Preus!, la pàgina d'opinió econòmica Entorns i els fòrums de BorsaCat.
El diari aplega informació, opinió i participació sobre qüestions econòmiques, particularment economia domèstica i consum. Personatges vinculats a l'economia opinen a la secció de blocs, i els lectors poden dir-hi la seva als fòrums. El diari té una secció d'entrevistes en vídeo, que obre el director de l'Agència Catalana de Consum Jordi Anguera.
Una particularitat del portal és que ofereix la possibilitat de consultar informes comercials de qualsevol societat mercantil o qualsevol autònom de l'estat espanyol, en virtut d'un conveni amb l'empresa Axesor.
[publicacions][un altre món és possible]
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Estafa solidària
Un activista aconsegueix 492.000 euros en crèdits per a ONGs i es dóna
a la fuga · VilaWeb us ofereix íntegrament la publicació que ha editat
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2999347
Número íntegre
http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/200809/crisi.pdf
Crisi
http://www.17-s.info
Repartiment de la publicació CRISI
http://www.kaosenlared.net/noticia/17-s-publicacio-crisi-repartira-mes-30-comarques-alhora
"No me importará ir a juicio"
Un antisistema estafa 492.000 euros a 32 bancos como forma de protesta
http://www.publico.es/152206/no/importara/juicio
I Port666 també parla d'ell:
¿Crees que los bancos te roban?
http://www.filmica.com/port666/archivos/008326.html
'Creus que els bancs et roben?'
http://www.eldebat.cat/cat/notices/creus_que_els_bancs_et_roben_63_33451.php
Un antisistema cuenta cómo 'levantó' 492.000 euros en créditos bancarios
http://www.publico.es/espana/152415/activista/asegura/obtenido/492000//creditos/devolvera
Robin dels bancs
Preparen un boicot a Carrefour per denunciar 'Robin dels bancs'
http://www.eldebat.cat/cat/notices/preparen_un_boicot_a_carrefour_per_denunciar_robin_dels_bancs_33718.php
Entrevista a Enric Duran a Diagonal Periódico
a la fuga · VilaWeb us ofereix íntegrament la publicació que ha editat
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2999347
Número íntegre
http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/200809/crisi.pdf
Crisi
http://www.17-s.info
Repartiment de la publicació CRISI
http://www.kaosenlared.net/noticia/17-s-publicacio-crisi-repartira-mes-30-comarques-alhora
"No me importará ir a juicio"
Un antisistema estafa 492.000 euros a 32 bancos como forma de protesta
http://www.publico.es/152206/no/importara/juicio
I Port666 també parla d'ell:
¿Crees que los bancos te roban?
http://www.filmica.com/port666/archivos/008326.html
'Creus que els bancs et roben?'
http://www.eldebat.cat/cat/notices/creus_que_els_bancs_et_roben_63_33451.php
Un antisistema cuenta cómo 'levantó' 492.000 euros en créditos bancarios
http://www.publico.es/espana/152415/activista/asegura/obtenido/492000//creditos/devolvera
Robin dels bancs
Preparen un boicot a Carrefour per denunciar 'Robin dels bancs'
http://www.eldebat.cat/cat/notices/preparen_un_boicot_a_carrefour_per_denunciar_robin_dels_bancs_33718.php
Entrevista a Enric Duran a Diagonal Periódico
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)