How much is enough Ramoneda?

How much is enough Ramoneda?, mail obert de Vicent Partal

El prestigiós setmanari anglès The Economist ha publicat un article àcid i molt marcat políticament sobre la realitat catalana i espanyola, article que ha organitzat una bona polèmica, amb queixa oficial del govern inclosa, una hipereacció desconcertant que no acabe d'entendre.

Primer: cadascú veu el que vol. A mi em pot agradar o desagradar el text però és la visió del seu autor. Em pot sorprendre que ignore per complet l'anti-catalanisme de que fan gala els mitjans madrilenys i la tensió que això motiva o que no diga ni pruna del fet (absurd) que el constitucional podria tombar un estatut que és una llei votada pel mateix parlament espanyol i pel poble català o, encara més, que obvie les balances fiscals, malgrat una referència esquiva, quan la majoria de l'article parla d'economia... Però dit tot això en un país normal el que se sol fer és dir que aquest senyor o és un ignorant o té mala fe, que l'article no t'ha agradat gens i a córrer un altre bou... Escandalitzar-se i organitzar un cristo diplomàtic per un article de la revista més iconoclasta de la dreta mundial és molt miop i amaga que en qualsevol cas allò curiós no és tant que entén el senyor de l'Economist com qui són els qui li xiuxiuegen a l'orella allò que vol escoltar. I ací és on l'anàlisi del text dóna per a molt.

Pel que sembla l'article l'ha escrit el senyor aquest anglès parlant amb el filòsof Ramoneda (Barnils, pare, canviava la r per una altra lletra molt més sonora), amb l'Enric Juliana de La Vanguardia (Española) i amb el Narcís Serra, pel que fa als indígenes. I amb el Savater, l'Elorza i els signants de tots els manifiestos nacionalistes espanyols. Què voleu que entenga, doncs, el pobre home? És veritat que parla un moment també amb l'Artur Mas, que supose que fa el que pot per a fer-se entendre i amb algun basc. La resta és gilroblisme amb to localista barceloní, d'aquest tipus pijo-cosmopolita. I amb aquesta tela la roba no pot eixir res més que descolorida.

Curiosament, però, i això resulta cridaner, l'autor no parla en cap moment amb ningú del govern de la Generalitat: ni el president Montilla ni el responsable de la política exterior Carod existeixen. Cosa que fa que pensar, la veritat. I que potser explica la hipereacció. La consellera Tura i el delegat del govern al Regne Unit, Xavier Solano, han protestat formalment i sembla que han demanat una rectificació -cosa que jo crec que és un gran error perquè l'article no conté cap mentida indiscutible ni cap insult. Crec que és ple d'interpretacions molt i molt esbiaixades però això en qualsevol cas és opinable. Insults jo no en veig per enlloc tot llegint-lo però el govern apunta com a argument que no es pot qualificar el president Pujol de "cacique".

Ai caram, estic emocionat. M'agrada tanta delicadesa del PSC amb l'històric dirigent de Convergència però en el context d'aquest article qualificar el president Pujol, (o Fraga Iribarne o Manuel Chaves, que reben també i igual) de "cacique" només és una hipèrbole desmesurada i un pèl desagradable. Hipèrbole, però, que té autor ja que només cal llegir el text per a veure que qui ho diu això és Antonio Muñoz Molina, un columnista d'El País que es declara "socialista de cor i sense partit". Com també només cal llegir l'article per a adonar-se'n que qui remata la descripció que tant sembla haver indignat la consellera Tura és Ramoneda, columnista del mateix diari i adorador del mateix déu.

Llegim, però, el text concret, perquè sempre és bo llegir en comptes de parlar d'oïdes. L'article diu que la descentralització "First, it has led to a renaissance of an old Spanish political phenomenon, the cacique or provincial political boss, as Antonio Muñoz Molina, a leading novelist, points out." Molina, doncs. I immediatament després qui rebla el clau és el filòsof Ramoneda que tot just passat un punt i a part diu que "These modern princes have their courts. "Every regional government wants its own universities, contemporary-art museum and science museum," says Josep Ramoneda, who heads the Centre for Contemporary Culture in Barcelona. "In the United States there's only one Hollywood. Here they want 17."

I molesta això? A mi ni em molesta ni em sorprèn venint de qui ve. Però si al govern li molesta potser que les reclamacions vagen a qui han d'anar. Que no viu a Londres.