The party's over (III)

'The Economist' diu que la descentralització espanyola "potser ha anat massa lluny"

El prestigiós diari econòmic britànic The Economist, en un ampli reportatge publicat fa pocs dies, argumenta que el procés autonòmic espanyol i la transferència de competències a les comunitats autònomes "potser ha anat massa lluny". El reportatge, generalment molt acurat, tot i que inclou alguna inexactitud, té cura de presentar els diferents punts de vista sobre la qüestió, però s'inclina lleugerament cap a una visió més centralista de l'Estat o, en tot cas, cap a un federalisme que "hauria fixat clarament les regles", evitant que les comunitats autònomes, especialment Catalunya i el País Basc, segueixin reivindiquen més capacitat d'autogovern.

El reportatge, que admet que, en termes generals, el sistema autonòmic ha estat positiu, adverteix també d'una sèrie de problemes que hauria generat. Per exemple, el "renaixement d'un vell fenomen polític espanyol, el cacic, o líder polític provincial". I en posa tres exemples, però no pas de líders provincials de comportament clarament caciquil i que tothom pot tenir en ment, sinó de presidents autonòmics d'ara i d'ahir: Jordi Pujol, Manuel Fraga i Manuel Chaves. El diari econòmic se sorprèn que "aquests prínceps moderns", els presidents autonòmics, tinguin "les seves corts". I explica que "cada govern regional vol les seves pròpies universitats i museus" i, en una afirmació ben errònia, que "cada govern regional té la seva pròpia televisió".

Després de presentar aquests exemples de descentralització, que se suggereix que és excessiva, el reportatge explica que tot plegat "no ha aplacat" els nacionalistes catalans, bascos i gallecs, que no accepten el "Café per a tothom" perquè "el volen només per a ells sols, com a reconeixement que són diferents". I passa a explicar que, tot i que els "nacionalistes" catalans i bascos segueixen amb les seves reivindicacions, en molts aspectes estan més que assolides. I fins i tot massa, que succeeix, segons el diari, en l'espinós tema de la llengua

Millor en bilingüe
'The Economist' explica que la política de la Generalitat està teòricament pel bilingüisme, però que, en la pràctica, l'escola és en català, "amb el castellà ensenyat com un idioma estranger". També afirma que "un professor que no parla res de català gairebé no té cap possibilitat d'ensenyar a la Universitat a Barcelona" i que "un film en castellà no serà subvencionat amb fons públics". Actuacions que, citant al líder de CiU, Artur Mas, són necessàries perquè sinó "el català corre el risc de desaparèixer". Però el diari també remarca que "tot i aquests esforços, només la meitat dels catalans usa habitualment el català".

Les tesis de Savater
Tot i que presenta amb respecte les tesis del catalanisme sobre la llengua, el reportatge s'alinea lleugerament més amb les del nacionalisme espanyol. Així, afirma que el "dogmatisme lingüístic" dels governs català i basc ha provocat una reacció contrària, i posa com a exemple el Manifest per l'espanyol de Fernando Savater i "altres figures públiques". Així, explica que tot i que "la premsa socialista" qualifica els promotors del manifest de "nacionalistes Castellans", en realitat han "tocat un punt sensible". I afirma que "molts catalans raonables", sense citar-los ni quantificar-los, opinen que "el català estarà sa i estalvi si continua sent la llengua de l'escola primària, però que Catalunya guanyaria molt més permetent que es pogués escollir entre català i castellà a les escoles secundàries".

Reconeix el dèficit català
El reportatge, això sí, també reconeix que, fins ara, Catalunya "tot i ser la quarta regió més rica, rebia menys despesa pública per cap que moltes altres", i que en els propers set anys aquest desajust se solucionarà amb l'aplicació de l'Estatut. I conclou amb una tesi sorprenent: que, en comptes d'aquesta continua tensió entre les reivindicacions autonòmiques i els corrents centralistes, "hauria estat més senzill que Espanya hagués adoptat un model federal el 1978", que hauria "fixat clarament les regles", amb un Senat que faria les funcions de cambra territorial, a imatge del Bundesrat alemany. Però explica que aquest federalisme mai no ha pogut ser possible, tant perquè els nacionalistes catalans i bascos només haurien acceptat "una confederació de nacions", com perquè el PP no en vol sentir a parlar, de federalisme.

eldebat.cat