El disc de La Marató de TV3 apel·la a la transversalitat de la cultura catalana. Hi trobem unes quantes aproximacions, cadascuna dotada del seu accent. En aquesta columna ens fixarem en quatre.
La sorpresa del disc són les versions en català que ofereixen Lolita i Manolo Escobar. La filla de Lola Flores recupera una cançó intimista de Joan Manuel Serrat, i el cantant de Mi carro ofereix una versió crooner d'El Dúo Dinámico. Més que la qualitat musical, el que ens interessa ressaltar aquí és l'articulació, que en tots dos casos resulta digna. Val la pena recordar que Lolita és filla d'El Pescaílla, guitarrista de Gràcia, i que Manolo Escobar va arribar a Barcelona als quinze anys, on va obtenir els primers èxits com a cantant. Sigui com sigui, tots dos dominen la vocal neutra i els sons fricatius més problemàtics (màgia, diumenge), tot i que Lolita mostra alguna dificultat amb les consonants palatals laterals.
Una altra de les veus del disc és la d'Abdeljalil Kodssi, fill de Marràqueix, que ofereix una versió en català d'All by myself, d'Eric Carmen. Kodssi no té cap problema a l'hora d'articular els sons fricatius, però en canvi mostra vacil·lacions en la vocal neutra.
Aturem-nos finalment en el grup Estopa, que opta per una cançó d'Albert Pla. Tot i haver nascut i crescut a Cornellà de Llobregat, la interpretació dels germans Muñoz és la que presenta més problemes, ja que inclou un seguit de paraules en què totes les vocals són articulades en castellà (vida, historia, gloria, hora, familia). De la dotzena llarga de cantants i grups del disc, Estopa és el que es mostra més incapaç d'assolir el so palatal lateral, que en el seu cas s'escora decididament cap al fricatiu: balla sona com baya.
D'ençà que anys enrere vam veure com Andreu Buenafuente els entrevistava en castellà a TV3, sospitàvem que Estopa no entenen el català. A partir d'ara, confirmem que no saben pronunciar-lo (vull dir, en comparació amb Lolita Flores, Manolo Escobar o Abdeljalil Kodssi). Tot plegat pot portar a qüestionar-se el poder que es tendeix a atribuir a l'anomenada "immersió lingüística", i a valorar la importància de la voluntat en qualsevol aprenentatge –o desaprenentatge.
Vicenç Pagès Jordà
http://www.vicencpagesjorda.net
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada